El Suprem s’oposa a indultar Juana Rivas, però no es decanta per un de parcial

El ple de la Sala Segona del Tribunal Suprem ha descartat per unanimitat a l’informe que ha remès al Ministeri de Justícia la concessió d’un indult total a Juana Rivas, a qui va rebaixar a dos anys i mig de presó la condemna que li havia imposat l’Audiència de Granada per un delicte de sostracció dels seus dos fills menors. No obstant, no es decanta sobre la possibilitat que se li concedeixi un de parcial que li baixi la pena a dos anys i ha decidit incloure el Ministeri de Justícia al seu dictamen, que és l’entitat que dona una proposta definitiva al Consell de Ministres, tant en les posicions favorables com en les contràries a la concessió.

La redacció de l’informe sobre la concessió de la mesura de gràcia o no a Rivas, que no va tornar amb els fills a Carloforte (Itàlia), on vivia des de feia tres anys amb la seva parella llavors, Francesco Arcuri, s’ha prolongat més del que es preveia inicialment perquè s’ha produït una divisió total a la Sala Penal de l’alt tribunal sobre si se li havia d’atorgar de forma parcial.

Complir la seva funció

La proposta que va portar al ple inicialment el ponent, Andrés Palomo, era favorable, però durant les deliberacions vuit magistrats es van mostrar favorables a la concessió i vuit més s’hi van manifestar en contra, fonamentalment en funció de si creien o no en la justificació de Rivas que era víctima de violència de gènere. L’alt tribunal fa constar al seu informe preceptiu que Justícia resolgui a l’expedient d’indult el que hauria sigut el dictamen d’uns i d’altres.

La sala justifica que la seva funció és il·lustrar el Govern sobre els elements que recomanen o desaconsellen l’indult, fent constar el criteri dividit dels integrants de la sala. «No es ressent de res, ans al contrari, s’enriqueix amb la conjunta exposició de les raons sostingudes per uns i d’altres», assenyala.

Violència de gènere

Els magistrats partidaris d’informar a favor de la concessió parcial han sigut, a més de Palomo, els magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Ana Ferrer, Vicente Magro, Susana Polo i Javier Hernández. Entre els seus arguments figura que ja en la sentència en la qual se li va rebaixar la pena a Rivas van mostrar «preocupació per conciliar adequadament els supòsits de violència de gènere en l’àmbit del Conveni de la Haia de 1980», però no van veure possible rebaixar-li més la pena per les limitacions del recurs de cassació respecte al qual es pronunciaven, al quedar vedat alterar qualsevol «extrem fàctic del relat de fets provats» de la sentència recorreguda, que l’havia condemnat a cinc anys de presó.

«No es tracta que ara ens pronunciem sobre si hi va haver o no violència domèstica, de gènere o vicària, o sobre a qui ha de correspondre la custòdia, perquè és objecte dels procediments que se segueixen a Itàlia, l’última residència comuna i lloc on s’afirma que s’han comès els actes de violència denunciats», expliquen els magistrats partidaris de l’indult parcial, que, malgrat això, mostren que la tenen molt en compte al mostrar-se a favor de la mesura de gràcia.

Per això recorden la condemna del pare a tres mesos de presó per un delicte de lesions en l’àmbit familiar i citen els informes italians en els quals el fill gran relata el temor que sent pel seu pare, a qui atribueix maltractaments. Aquests magistrats afirmen que ha de prevaler l’interès superior del menor respecte a altres arguments «sense que res d’això prejutgi sobre la realitat o ficció dels maltractaments», afegeixen.

Detractors

Al bàndol oposat hi havia el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, i els magistrats Julián Sánchez Melgar, Miguel Colmenero, Pablo Llarena, Carmen Lamela, Eduardo de Porres, Ángel Hurtado i Leopoldo Puente, que va assumir la ponència contrària a l’indult.

Notícies relacionades

Una de cada 10 agressions sexuals a BCN és grupal

El polit becfí, la primera au que s’extingeix a l’Europa continental

La seva posició parteix de «la naturalesa excepcional de l’indult, justificada per poderoses raons: si l’indult s’aplica sense atendre circumstàncies veritablement distintives, relacionades sens dubte amb criteris d’equitat, el concurs dels quals en el cas les fa aptes per a la diferenciació entre la situació de la persona condemnada, afavorida per l’indult, sigui total o parcial, i d’altres en una situació semblant, davant les quals no s’aplica la mesura de gràcia, es transgredeix la generalitat de la norma i el dret a la igualtat de tots els ciutadans a la qual serveix».

Afirmen que no correspon al Suprem pronunciar-se sobre si hi va haver violència de gènere o no en el cas, malgrat l’informe dels seus companys, i afegeixen que no entenen com poden mostrar-se a favor de tornar a baixar la pena quan ja es va fer fa mesos, al rebaixar dels cinc anys imposats inicialment a la meitat.