Paga setmanal als fills: ¿quan començar a donar-la i quants diners?

Mare d’un nen de 15 anys i una nena d’11, Guerrero defensa la paga setmanal com una eina educativa que permet als xavals aprendre a gestionar els diners, una cosa fonamentals en la vida. ¿Quant donar-ne i quan començar? «Fins als 10 anys ha de ser una quantitat simbòlica, uns dos o tres euros. A partir d’aquesta edat, s’ha d’augmentar i anar acompanyada d’una llista de responsabilitats», afirma Guerrero. Els menors administraran el seu sou per, per exemple, llogar una pista de tennis, comprar una entrada per al cine o participar en el regal d’un company. La divulgadora no aconsella oferir petits honoraris a canvi de fer petites activitats a la llar, com recollir la taula o netejar l’habitació, una cosa que, en realitat, ha de ser una obligació dels fills i les filles. La quantitat sempre està en funció de les possibilitats econòmiques dels progenitors. En tot cas, la divulgadora recomana una quantitat «a la baixa». Per pujar-la, sempre hi ha temps. «La paga és una tradició que s’està perdent a moltes llars, on els pares i les mares donen diners als fills cada vegada que els ho demanen. D’aquesta forma, els nens poden pensar que els diners no tenen límit».

Amb la pandèmia hem deixat de portar diners a la butxaca i tot –fins i tot una barra de pa i un litre de llet– ho paguem amb targeta. Guerrero, no obstant, recomana pagar petites quantitats amb diners físics davant dels nostres fills, sobretot quan són més petits. «Altrament, poden atribuir propietats màgiques a les targetes i pensar que els diners no s’acaben mai», afirma l’autora. Que comú és que una mare digui al seu fill que no té diners per comprar-li el caprici que li està demanant i el nen li contesti: doncs paga’l amb la targeta.

Un altre mal heretat de la pandèmia són les compres ‘online’. Són fàcils i ràpides. Per més estrany que sigui un producte, en dos dies el tens a casa. «Hem de ser un exemple per als nostres fills i no podem caure en les urpes del consum irresponsable. Les plataformes ens permeten tenir qualsevol cosa a casa en menys de 30 minuts, però hauríem de postergar aquesta gratificació». Guerrero posa un exemple: si un xaval demana al seu pare un regal, una cosa que li fa molta il·lusió, tots dos poden acudir junts a diverses botigues per veure’n el preu i fer una de comparativa. D’aquesta manera, gràcies a l’autocontrol, trigaran uns dies a prendre la decisió de comprar o no aquest producte.

¿És recomanable demanar un crèdit bancari per comprar un telèfon d’última generació o costejar-nos unes vacances? «No», respon taxativa la divulgadora, que recomana no viure per sobre de les nostres possibilitats econòmiques i augmentar la cultura de l’estalvi, entesa com «una filosofia de vida». Segons la seva opinió, els treballadors haurien d’estalviar almenys el 10% dels seus ingressos. «És un matalàs que et permet viure més tranquil. Especialment si tens algun problema en la teva vida laboral i et quedes a l’atur o necessites una despesa extra per motius de salut. Les finances a casa sempre han d’anar conformes amb els ingressos dels pares i les mares, però, tot i que t’ho puguis permetre ¿de veritat el teu fill necessita un mòbil d’última generació de 1.000 euros o unes sabatilles de 150?», diu.

Després d’impartir xerrades en escoles i instituts, Guerrero ha constatat que molts de menors consideren, erròniament, que els diners són dolents. La realitat és que són neutres, una eina més amb què es poden fer coses bones o dolentes. Depèn de tu. «Els diners no donen la felicitat, però no tenir-ne tampoc», afirma la divulgadora.