Sequera a Catalunya: «O plou ja o tindrem un problema greu»

L’alarma va saltar l’última setmana d’octubre. L’aqüífer de Peralada que proveeix una vintena de pobles de l’Alt Empordà va entrar en situació d’alerta. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va decretar les primeres restriccions que, de moment, no estan afectant la vida de gaires veïns perquè els permeten utilitzar més de 200 litres per persona diàriament. A la comarca de l’Anoia, l’aqüífer de Capellades també està en situació greu, tot i que sembla que la pluja dels últims dies l’ha anat omplint. Hi ha 15 municipis que viuen amb restriccions, tot i que aquí els problemes de falta d’aigua venen des de l’estiu. «Amb l’incendi forestal de Santa Coloma de Queralt els bombers van buidar tots els dipòsits d’aigua. Des d’aleshores no ha plogut i hem passat agost i setembre utilitzant cisternes per proveir la població, que a més, durant els mesos d’estiu, es va triplicar», diu l’alcalde de la Llacuna, Josep Parera. Només aquest ajuntament té un deute de 100.000 euros per la compra d’aigua potable. «Esperem que la diputació i l’Agència Catalana de l’Aigua es facin càrrec d’aquest dineral perquè nosaltres no el podem assumir», afirma.

A l’Empordà, en canvi, les cisternes encara no s’han hagut d’utilitzar. És qüestió de temps, diuen alguns. N’hi ha prou de mirar els rius completament secs. Als Aiguamolls de l’Empordà tots els estanys d’aigua dolça són buits. «Els animals ja no venen. Els ocells migradors que arriben fins aquí necessiten menjar i descansar, i com que els estanys estan secs han marxat a altres llocs», diuen des del parc natural. «Han desaparegut milers d’animals», afirma Raimon Riera, un fotògraf aficionat que fa més de 30 anys que retrata el parc diàriament. En culpa el canvi climàtic, però també la mala gestió dels gestors d’aquesta zona d’aiguamolls. «Jo mai havia vist el pantà de Boadella així de buit», diu Linda Cruzado, propietària del bar del Club Nàutic de l’embassament. A peu de presa, l’aigua està fins i tot per sota de la regleta que mesura el nivell del pantà.

Temor de la temporada turística

«L’última pluja important que recordo va ser a l’estiu. Si no plou ja, tindrem un problema», afirma la Laura, una jove cambrera del bar Cèntric de Peralada. «Si no tens piscina o un jardí les restriccions no t’afecten, però em preocupa de cara a l’estiu», diu. A ningú se li escapa que, si la situació no millora amb un hivern plujós, la sequera pot posar en perill l’arribada de turistes la primavera que ve, que multipliquen exponencialment el consum d’aigua. La Laura diu que mai havia vist tants mesos de sequera. També ho diuen la Isabel i el Martí Portell, veïns d’Espolla i Cabanes que superen els 70 anys. «La situació és extrema», diu l’home. «Mai havíem vist res així i el problema és que quan hagi de ploure caurà molt i s’ho carregarà tot», afirma la dona. Consort i mare de productors de vi, la preocupa el canvi del clima. «A casa mengem d’això», diu assenyalant al cel.

«¿Veus aquestes olives? ¡Estan arrugades!», exclama Josep Maria Bonavia, un veí d’Espolla jubilat que cuida la finca del seu rebesavi. «Agafo les olives i faig oli per a la resta de l’any. Però aquest any no em donarà... Amb la falta de pluja, moltes olives han caigut a terra i les que segueixen agafades no creixen», diu, abatut. «A mi aquí no m’hi va el pa, però els que es guanyen la vida amb això tenen dificultats. I el pitjor és que no hi podem fer res», afirma. Marc Navarra, un dels agricultors afectats, ha vist com les seves oliveres han deixat anar el fruit abans de temps per sobreviure a la sequera. «L’any passat van caure 700 litres d’aigua. Aquest any només n’han sigut 200 i la producció s’ha ressentit, no ens surten els comptes», diu. Calcula que ha recollit la meitat de quilos d’arbequines de l’any passat i estima una caiguda del 25% a la producció de raïm per al vi. «Amb el canvi climàtic, les sequeres aniran a més, hem de pensar solucions per continuar treballant la terra», afirma el jove productor.

Salvar les vinyes

El nerviosisme també s’ha estès entre els productors de vi de la denominació d’origen Empordà. «Les quatre pluges de setembre van salvar la verema. Tinc l’esperança que plogui abans de la primavera, si no l’any que ve anirà malament», afirma Antoni Roig, propietari del celler Mas Llunes de Garriguella. Aquest agricultor admet que fa anys que la pujada de la temperatura ha obligat a avançar la verema un parell de setmanes. «El reg acabarà sent una necessitat per a nosaltres, tot i que si els pous no tenen aigua potser no servirà de gaire. No contemplo la possibilitat d’abandonar l’Empordà, però és evident que les administracions ens hauran d’ajudar a fer millores per adaptar-nos al nou clima», afirma Roig. Pau Albó, tècnic del celler cooperatiu Espolla, també descarta traslladar els cultius de vinya fins al Pirineu, com s’ha fet en altres latituds. «Em preocupa més la falta de relleu generacional que el canvi climàtic, tot i que és evident que ens afecta». Aquesta cooperativa està provant una nova tècnica per estalviar aigua. Deixa que les males herbes creixin als camps de ceps perquè la terra pugui retenir més aigua.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Unes herbes que, després de la verema, haurien de ser aliment per als 40 xais de Víctor Rojals, un jove pastor de Mollet de Peralada. «Aquest any l’herba amb prou feines arriba al pam, i no ens podem permetre donar-la per al bestiar aquest hivern», diu Albós. Als ramaders de la zona, doncs, no només els preocupa tenir menys aigua per abeurar els seus animals, tampoc saben què donar-los menjar. «Fa mesos que els dono rostoll, això no és menjar de qualitat per als bens, i he hagut de comprar pinso per alimentar-los», diu Rojals. A l’hivern no pot pujar a les prades dels Pirineus pel fred i la neu. «Ara hauria de començar l’època de bonança aquí, de pluges. Però ens estem carregant el clima i això és el que hi ha. Això no ho podré aguantar un altre any, estic desesperat», afirma el pastor.

«N'estem farts», diu Maxime Pastore, un suís amb arrels italianes que viu a Garriguella des que es va jubilar. «La sequera en l’Empordà és només una primera conseqüència. Necessitem 15 dies de pluja forta i no arriba ni a trets», afirma. «En el fons estic bastant orgullós de ser un mamífer en via d’extinció. Som un càncer per al planeta, ens l’hem volgut carregar i ara és el planeta qui ens expulsarà», diu mentre agafa un parell de garrafes de vi. «Viviu mentre pugueu», afirma.