Pilar Alegría: «Destinarem 43 milions d’euros a l’educació inclusiva»

L’any passat, les escoles van ser un dels pocs espais segurs davant la Covid. ¿Quin balanç fa del curs actual?

L’any passat la por era evident, hi havia desconeixement i no teníem vacuna. Malgrat això, les coses van anar bé gràcies a l’enorme treball de la comunitat educativa. Aquest curs el balanç és també satisfactori. De les 417.000 aules que hi ha a Espanya, només un 0,09% estan confinades ara mateix.

Hi ha veus científiques, no només polítiques, que demanen la retirada de la mascareta en les activitats a l’aire lliure de les escoles. ¿Quina és la postura del ministeri?

Al llarg de tota la pandèmia, la prudència ha sigut una gran aliada. Sanitat, Educació i les comunitats han pres mesures coordinades i la fórmula ha sigut un èxit. En aquest moment, la norma diu que els nens i les nenes han de portar mascareta a l’aire lliure quan no es pugui respectar la distància d’1,5 metres. La presidenta de Madrid va anunciar, al seu dia, això mateix: sense la mascareta a l’exterior sempre que hi hagi distància. Hem de seguir garantint l’educació presencial, però també que les escoles siguin espais segurs. No s’ha d’abaixar la guàrdia. Les mesures de flexibilització s’han d’aprovar quan la situació sigui estable. La prudència ens ha portat fins aquí i ha sigut una bona consellera. Els menors de 12 anys, a més, no estan vacunats.

Quan les autoritats europees ho aprovin, ¿vacunarà el seu fill?

Per descomptat. I ho faré amb orgull. El mateix orgull amb què em vaig vacunar jo i es va vacunar la meva mare. La immunització ha sigut una de les eines més eficaces per protegir-nos. Quan es va habilitar la pauta a partir dels 12 anys, la resposta va ser massiva.

Parlem de la nova llei, la LOMLOE. ¿L’ensenyament concertat ha de ser una xarxa subsidiària de la pública?

Sempre repeteixo una màxima: l’educació és una qüestió d’estat. Certament, per al Govern la prioritat és l’educació de què som titulars, la pública. És la que vertebra el sistema educatiu, la que arriba a tots els racons del país, i això ens porta a prendre mesures per enfortir-la. Però no és una prioritat que vagi en contra de la concertada, que fa un paper que hem de tenir molt present i amb què hem de treballar. Si l’objectiu és millorar la qualitat del sistema educatiu hem de comptar amb tots els que donen el servei públic de l’educació.

La norma aposta per l’educació inclusiva. Moltes veus van concloure que això implica la desaparició dels centres d’educació especial.

Si hi ha un aspecte del debat que em va causar neguit personal va ser aquest. La norma, en cap cas, va en contra de l’educació especial. No hi ha ni una sola línia dins de la LOMLOE que plantegi tancar aquests centres. Mai es va plantejar, en cap moment. El que diu la llei no és cap altra cosa que millorar l’atenció que reben els fills amb necessitats educatives especials per raó d’alguna discapacitat, que serà sempre amb els mitjans i el tipus de centre que millor s’adeqüi a les seves necessitats. I sempre amb la participació de les famílies. I sí, soc conscient que per aconseguir aquest objectiu s’han de posar a disposició més mitjans i recursos. Hi estem treballant.

¿Com ho faran? 

Aquest any ja apareix en els Pressupostos Generals de l’Estat un pla d’educació inclusiva, dotat amb 43 milions d’euros, que desenvoluparem en col·laboració amb les comunitats autònomes i en què s’inclouran molts aspectes fonamentals. Entre aquests, millorar la dotació per a l’atenció primerenca. Amb aquest pla volem que les escoles ordinàries disposin de més recursos personals i materials per atendre aquests alumnes. Em refereixo, per exemple, a un nombre més gran de professors de suport i figures educatives no docents, com mediadors comunicatius i fisioterapeutes. Aquests recursos també aniran destinats a enfortir els mitjans dels centres d’educació especial. En definitiva, es tracta de millorar el grau d’inclusió dels nostres joves en el sistema educatiu siguin on siguin.

¿Continuaran sent les famílies les que decideixin a quina escola va el seu fill amb necessitats especials? 

Per descomptat. Tothom ha d’estar tranquil en aquest sentit. Sé que tots els pares i mares volen el millor per als seus fills. Conec moltes famílies que porten els seus fills a centres d’educació especial on només hi ha escolaritzats menors amb discapacitat. Però també conec moltes famílies que pateixen perquè volen que els seus fills estiguin en un centre amb menors sense discapacitat, els seus germans, per exemple, i no ho poden fer perquè no hi ha recursos per atendre’ls. El que la reforma educativa es proposa no és una altra cosa que millorar l’atenció que reben, que serà sempre amb els mitjans i el tipus de centre que millor s’acobli a les seves necessitats. I sempre amb la seva participació. Si el pare o la mare d’un nen amb espectre autista o síndrome de Down volen que s’escolaritzi en un centre ordinari ho podran fer perquè aquesta escola tindrà recursos i mitjans. En aquells casos que no sigui possible o no sigui convenient l’escola ordinària, aquests nens seran escolaritzats en l’educació especial. Faltaria més. Així serà ara i d’aquí 10 anys.

Un informe recent constata que el 60% dels joves no saben qui va ser Miguel Ángel Blanco. La realitat dels instituts demostra que no hi ha temps material per estudiar, per exemple, la història d’ETA. ¿La nova llei solucionarà aquest problema? 

Només som capaços d’entendre el present quan comprenem el passat. Efectivament, ens semblava fonamental que els nostres joves coneguessin la memòria més pròxima del nostre país. Als decrets en els quals estem treballant, concretament el que desenvolupa el currículum de Batxillerat, apareix història moderna. És important que els estudiants coneguin el cop d’estat, la segona república, la repressió que van patir moltes persones per qüestions ideològiques, el sofriment de les dones en aquella etapa fosca...

Però ¿hi haurà temps d’estudiar-ho?

Sí, s’està treballant en els continguts i així apareix reflectit.

Cop d’estat, repressió ideològica, franquisme... ¿A vostè li agrada que una conselleria d’Educació estigui en mans de Vox, com passa a Múrcia?

Vox és als antípodes del que jo penso, crec i defenso. Però si hi ha una premissa fonamental és el respecte als resultats electorals. 

El seu departament té entre mans una altra llei important, la de l’FP. ¿Com s’implicarà les empreses?

La norma ja és al Congrés, on s’han rebut 591 esmenes molt constructives. L’FP és un deute pendent. S’havia d’iniciar aquest procés de prestigi que altres països europeus ja han fet. La clau és que l’FP sigui una formació de primera que portarà els nostres joves a tenir una feina de qualitat i ben remunerada. En les pròximes dècades, més de 50% dels nous llocs de treball seran per a tècnics mitjans. D’altra banda, hi ha una necessitat imperiosa entre les empreses de generar perfils laborals que s’acoblin a la seva demanda. Vull dir que no és un camí imposat, que són les empreses les que estan demanant voluntàriament poder acollir estudiants en aquest període de formació. Les empreses es convertiran en una extensió del centre educatiu.

¿Amb contractes remunerats?

Per descomptat. En el cas de l’FP intensiva, hi haurà un 35% com a mínim de pràctiques. El tipus de contracte l’estem estudiant ara en la reforma laboral.

Desborda emoció quan parla de la joventut espanyola. ¿Què pensa quan veu les imatges dels ‘botellons’ cada cap de setmana?

Si no confiem en el futur del nostre país, bona nit i tapa’t. Els joves necessiten que els donem opcions i oportunitats. Crec que el primer que cal fer és evitar generalitzacions i discursos moralistes. Això no significa que no em preocupin els ‘botellons’ i la cultura de l’abús de l’alcohol. Però és injust que ens fixem en el ‘botellon’ per fer una foto de la joventut actual. No és una foto real. Són els joves els que tenen tot el dret d’apel·lar-nos sobre les seves expectatives de futur i feina, sobre les seves possibilitats de tenir un oci diferent. La nostra joventut és diversa i compromesa. És de les millors formades. Aquest Govern els vol escoltar i actuar. ¿Com? Amb la llei d’FP, la de vivenda i els bons de cultura, per exemple.

Amb la reforma educativa, ¿estaran encara més ben formats?

Aquest és l’objectiu. Treballem en uns currículums similars als d’altres països europeus en els quals sempre ens fixem. Fem un salt cap a les competències. Ja no ens serveix una educació d’acumulació de dades sinó que es tracta d’interconnectar tota aquesta informació per resoldre problemes i afrontar la vida. I més en aquest moment tan canviant. Tenim comunicació fluida amb les comunitats i amb centenars de professionals de l’educació per afrontar la reforma.

Va ser nomenada al juliol i, de moment, la seva gestió és ‘pacífica’ malgrat que l’educació es converteix sovint en una arma política. 

L’educació és una qüestió fonamental que preocupa tota la ciutadania. Això fa que escoltem opinions dispars, una cosa legítima perquè es recull la mateixa pluralitat de la societat. Des de la diferència, hem de prendre decisions que millorin la qualitat de l’ensenyament, i ho hem de fer allunyats del soroll i la confrontació. Amb respecte i serenitat. Quan parlem de l’educació a cop de titular és molt difícil, per no dir impossible, que analitzem els problemes que incumbeixen al nostre sistema. És la meva responsabilitat i la meva obligació asseure’m a escoltar totes les persones que formen l’entramat educatiu, comunitats incloses. En aquests mesos he trobat espais de diàleg. Ara mateix, arribar a un pacte educatiu de màxims és difícil, però és millor començar avui que demà. Si aconseguim petits passos, tant de bo en el futur arribem a un pacte necessari i desitjable.

El ‘bullying’ és una veritable xacra a les aules. ¿Com el combatran des del ministeri?

Els nostres centres educatius són segurs, però és veritat que hi ha situacions d’assetjament dures i complicades. Hem llançat una campanya i, a més, convocarem l’Observatori estatal per a la convivència escolar, que no es reunia des del 2011.

Els divendres a la tarda vostè recull el seu fill del col·le. ¿Per què no veiem el president del Govern fent-ho per donar exemple a la ciutadania sobre la conciliació?

Li puc assegurar que ho fa amb freqüència. 

Doncs no el veiem mai.

S’ha de respectar aquest espai, parlem de menors. Però no només ell. Molts ministres homes i dones tenim fills i ens agrada trobar vies per conciliar. No sempre és fàcil. No ho és per mi, però és més complicat per a una persona que treballa de reposador o caixera en un centre comercial. La conciliació té serioses complicacions. Jo, sempre que puc, intento trobar un temps de qualitat per disfrutar amb qui més estimo, el meu fill.

El ministre Garzón ha anunciat que limitarà la publicitat d’aliments no saludables en horari infantil. Molts polítics se n’han burlat. Ministra, ¿li puc preguntar què li dona de berenar al seu fill quan està amb ell?

Un entrepà i fruita. Tinc la sort que li agrada moltíssim la fruita. 

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Es defineix a les xarxes com una addicta del somriure del seu fill. I de Stefan Zweig.

‘Carta d’una desconeguda’ és el meu llibre preferit. Me’l va regalar fa temps un amic i em va impactar tant que vaig anar a una llibreria i em vaig comprar tot el que tenien de Zweig, un escriptor que et provoca reflexions contínues.