Els quatre moments d’alt perill en una presó

Els han cridat a protestar les centrals Acaip-UGT i CSIF –en ple conflicte col·lectiu amb Interior– davant els atacs a funcionaris que es registren aquesta tardor. La protesta es produeix després d’una agressió sexual a una mestra a la presó de Jaén, un homicidi frustrat a la de Conca i la ruptura de dues dents a una funcionària a la de Logronyo.

L’assumpte de la violència intramurs aflora de nou, malgrat que les estadístiques no assenyalen més incidència de la conflictivitat. Segons dades de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, hi ha tendència a la baixa en el nombre d’aquest tipus d’incidents: 359 el 2016, 305 el 2017, 223 el 2018 i el 2019, i 176 l’any passat. «Però el 2016 va canviar el criteri de comptabilització d’agressions arran de l’aprovació d’un nou protocol», matisen a Acaip-UGT.

La incidència no puja; una altra cosa és la gravetat dels casos. D’això parla l’escena del cap de servei de la presó de Conca arribant a l’hospital el passat dia 27 amb una gran hemorràgia brollant del coll després que un pres el tallés amb un vidre. El cas, com el de Jaén i el de Logronyo, passa al bagatge acumulat pels funcionaris de presons a tot Espanya, que els porta a identificar, igual que els presos veterans, els quatre moments d’alt risc que es donen en una presó.

1.- El trasllat

1.- El trasllat«Qualsevol pres de l’Est d’Europa es torna perillós quan l’extradeixen», explica F.L., funcionari en una presó barcelonina. Els seus col·legues saben que un intern estranger en procés d’extradició tindrà la temptació d’atacar un vigilant per provocar ser processat i complir condemna a Espanya, evitar que el traslladin a una presó de «Bulgària, Ucraïna o Geòrgia, que són més temudes», explica el vigilant.

De la mateixa manera, el trasllat entre mòduls o entre centres penitenciaris contraria el pres, que ja té la seva vida feta a la seva cel·la habitual. La pallissa a una funcionària de Logronyo dissabte passat va ser quan es traslladava la presa agressora.

2.- La requisa

2.- La requisaUn dels moments de més perill viscuts recentment a la presó de Ponent (Lleida) va tenir lloc dissabte passat, dia 6, quan el servei de seguretat del centre va interceptar l’entrada de cinc mòbils (estan prohibits) i de diverses dosis de drogues. Després de la requisa, la dotació de guàrdia va haver de treballar de valent per evitar una baralla tumultuària en una zona sense videovigilància.

«La tensió creix molt després d’una requisa, sobretot si és de drogues. En aquest cas, les dotacions dels mòduls han de ser reforçades, perquè hi ha gent que es queda sense consumir i s’excitarà, i perquè la droga que quedi a l’interior es convertirà en una cosa escassa per la qual lluitar», explica L.R., veterà de la presó madrilenya de Soto del Real.

Entre els moments de perill per una limitació al pres hi ha també la prohibició de les comunicacions o visites de l’exterior. L’última gran, i general, va tenir lloc durant el confinament anti-Covid a la primavera del 2020, «però es va saldar molt bé, perquè els presos van entendre ben aviat la situació», expliquen fonts de la Secretaria General.

3.- Les aglomeracions

3.- Les aglomeracionsLes hores de l’esmorzar, dinar i sopar són tres moments de possible «incident regimental», que és com anomena l’argot burocràtic casos d’agressions a funcionaris o entre presos. «És una estona de tumult, de molta gent junta, que aprofiten els busca-raons buscant la confusió», explica J.L.

Aquest és el buit propici per al fet violent més freqüent a presó, que no és l’atac al funcionari: segons dades d’Interior, entre el 2016 i el 2020 s’han registrat 23.049 incidents entre interns, generalment baralles. Un 20% de la població reclusa a Espanya –més de 55.000 persones aquest any– és susceptible de protagonitzar un incident violent, segons l’experiència d’Acaip. El percentatge creix a un terç per a baralles amb un altre pres.

Per això és curiosa l’escassa incidència d’homicidis. L’últim «incident regimental» amb resultat de mort va tenir lloc a Alacant a l’estiu del 2019. Un pres en va atacar un altre perquè roncava. El roncador va empènyer el seu company de cel·la. El que protestava va caure i es va colpejar letalment el cap amb el lavabo.

4.- El repartiment de medicaments

4.- El repartiment de medicamentsLa sanitat civil i la penitenciària no tenen encara prou connexió per eliminar pics de tensió com el que provoca un retard en el repartiment de medicació als interns d’una presó. «I aquest és un dels motius lamentablement més freqüents d’aldarulls», expliquen a Acaip.

No necessàriament ha de tractar-se de medicació psiquiàtrica, per més que brots de problemes mentals siguin temuts pels funcionaris, especialment a Catalunya segons refereixen fonts sindicals. La falta de personal mèdic escalfa encara més la tensió en els retards.

Pagarà l’Estat

Pagarà l’EstatLa violència a les presons és un clàssic de la vida penitenciària, un endemisme intramurs, però rebrota la tensió entre els funcionaris per l’assumpte en etapes –com l’actual– de conflicte laboral amb el Ministeri de l’Interior o la Generalitat.

Notícies relacionades

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

Així ha relatat Sergio Alfieri, metge del papa Francesc, els últims minuts de vida del Pontífex

Es viu ara un període semblant al del 2018. El diumenge 22 de juliol d’aquell any, el pres E.B. del Centre Penitenciari Madrid IV (Navalcarnero) es va abalançar fora de si sobre un funcionari en pràctiques en el mòdul 6 d’aquesta presó. L’intern li va arrencar part de l’orella dreta d’una mossegada. Altres funcionaris presents van aconseguir evitar que s’empassés el tros de carn i, amb aquest recuperat de la seva boca, enviar a l’hospital la víctima per a una cirurgia reconstructiva. Abans, l’esforç de reduir E.B. i obrir-li la boca es va saldar amb quatre ferits més, un d’ells amb un dit trencat.

El desembre d’aquell any va comparèixer al Congrés el secretari general d’Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, i va oferir el recompte oficial d’agressions a funcionaris fins aquell mes: 218. La xifra anava a la baixa: el 2017 havien sigut 305 i 475 el 2010. Ortiz va defensar que sigui l’Estat qui es faci càrrec de les indemnitzacions a l’agredit si el condemnat per un atac és insolvent. La proposta no s’ha materialitzat encara, congelada en el projecte de Llei de Funció Pública Penitenciària que es va parar al febrer, tot i que fonts penitenciàries avancen a aquest diari que podria reprendre’s molt pròximament, i després la cadena d’atacs registrats des de l’octubre passat.