La Fundació Bofill proposa un finançament que prioritzi les escoles amb més complexitat

Una de les queixes més repetides des del món de l’educació és la falta de recursos i d’inversió. I un dels objectius del sistema educatiu català és l’equitat. S’hi afegeix com es distribueix aquesta inversió segons els centres educatius. Actualment, el finançament és lineal: cada centre compta amb una dotació econòmica que té «poc en compte» la seva complexitat social i territorial. Segons el parer de la Fundació Bofill, una entitat implicada en la transformació educativa, aquest model és un «fre per a l’equitat», per la qual cosa planteja una alternativa: el model de «finançament per fórmula», que ha donat a conèixer aquest dijous.

L’aplicació d’aquest model, apunten, suposaria un «canvi radical». L’anomenada «fórmula de l’equitat» permetria concentrar l’esforç financer en aquells centres que tinguin més alumnat vulnerable socialment i educativament. Aquests centres rebrien més recursos (docents, professionals, materials....) per garantir la igualtat educativa.

Amb l’actual model, els centres públics amb alumnat vulnerable només reben 800 euros més per alumne que els centres sense cap complexitat. Una quantitat que la Fundació Bofill considera «insuficient» per garantir les necessitats educatives d’aquest alumnat. Amb la nova fórmula, un centre de primària de màxima complexitat passaria de rebre 5.246 euros per alumne/any a 6.860 euros.

Aquest nou model de finançament, elaborat i desenvolupat per Marcel Pagès i Miquel Àngel Alegre, es concreta en una expressió algebraica que té en compte la mida, complexitat i titularitat del centre, l’etapa educativa, el personal docent i de suport i el nombre d’alumnes amb necessitats educatives específiques i/o amb nivell baix de competències.

Un cas tipus: augment de 697.460 euros anuals

Per centrar el tema, la Bofill posa l’exemple d’un centre d’ESO amb complexitat molt alta, 468 alumnes, 99 estudiants amb necessitats educatives específiques i 102 amb baix rendiment. La fórmula d’equitat permetria a aquest centre augmentar el seu pressupost anual en 697.460 euros. Una injecció de recursos que, apunta la Fundació Bofill, és prou important per «millorar resultats i oportunitats educatives dels alumnes». Assegura que aquest import extra «permetria incorporar al centre un professor per cada dues classes (amb la qual cosa també es podrien reduir ràtios, però també dedicar a codocència, grups flexibles, reforçar l’equip d’orientació, o tasques de tutorització individual), un professor d’aula d’acollida (que garanteix la bona integració d’alumnes estrangers), un especialista d’educació inclusiva, vuit educadors socials (dos per cada curs d’ESO) i dos tècnics d’integració social (un per cicle), que podrien donar suport educatiu no lectiu, acompanyament socioemocional, treballar amb les famílies o a coordinació amb serveis externs». 

L’aplicació d’aquest nou sistema de finançament sense que cap centre perdés recursos suposaria augmentar un 15% el pressupost actual, que és de 643 milions. La Bofill planteja que la inversió extraordinària que el Govern va dedicar a educació amb motiu de la pandèmia (570 milions) es mantingui i es destini ara sufragar aquest projecte, aplicant la nova fórmula de redistribució de recursos. «Demanem mantenir els 570 milions extraordinaris de la Covid-19 i que es destinin als centres amb més complexitat».

Notícies relacionades

El Govern impulsa un pla per millorar l’ús del català als centres educatius

El ‘bullying’ escolar es va accentuar durant la pandèmia

Argumenten que la majoria de països de l’OCDE ja tenen fórmules similars de finançament de les escoles que inclou factors com la complexitat social i educativa del centre i sobrefinança els més desfavorits. És el cas de països com ara Finlàndia, Suècia, els Països Baixos, el Regne Unit i el Canadà.

La Fundació Bofill apressa a avançar per aquesta via tenint en compte el «previsible empitjorament de les condicions econòmiques i socials d’una part de la població ja en desavantatge». «Urgeix una distribució més justa dels recursos que prioritzi aquelles escoles i instituts on més falta faci», remarquen. Consideren viable aplicar la fórmula si s’aprofita l’augment de recursos derivat de la Covid. «Cal mantenir-los i consolidar-los i adoptar un finançament per fórmula», insisteixen.