¿Què està passant?

La brutal agressió sexual patida per una noia de 16 anys a Igualada ha fet saltar de nou totes les alarmes. ¿Què està passant perquè la violència contra la infància i l’adolescència continuï sent una xacra difícil d’erradicar? No és un cas aïllat, en són molts, massa... Per això hem de posar el focus també en les formes de violència contra la infància que tenen la seva base en el gènere, analitzant-ne les causes per poder plantejar solucions que ens permetin viure en un món lliure de violències contra els nens i les nenes.

Segons el Ministeri de l’Interior, el 2020 es van presentar 5.865 denúncies per delictes contra la llibertat sexual que tenien com a víctima nens, nenes i adolescents, representant el 50% del total. No obstant, el 2020 es presenta com un any anòmal, ja que a causa de les restriccions per la Covid-19, els principals punts de detecció, com les escoles, van tancar, cosa que podria haver implicat menys denúncies. El 2019, es van presentar 6.153 representant un 48,1% del total. D’aquestes denúncies contra menors, el 2019 el 79% tenien com víctima a una nena o una adolescent, el 2020 representaven el 78%. Pràcticament la meitat de les denúncies per violència sexual són contra nens i nenes i d’aquestes, l’àmplia majoria són les nenes i les adolescents.¿Què fa falta per frenar-lo en sec? ¿Què cal fer perquè no passi? Hem de prevenir i en la prevenció cada persona, cada entitat i institució, té un rol. Cal educar en l’afectivitat i en la sexualitat des d’edats primerenques per poder parlar de respecte del mateix cos i del d’altres, de la importància del consentiment, de parar el fet que una pornografia marcada per la violència, per la desigualtat de gènere, per la falta del consentiment sigui la professora i referent d’imitació. Hem de reflexionar, de veritat, sobre la construcció de la masculinitat i dels rols i estereotips de gènere, i acompanyar nens i nenes en la construcció de models lliures de violència. Per a això, hem de ser les persones adultes, les institucions, les i els professionals, les organitzacions, els que el portin a la pràctica. Necessitem també l’especialització de tots i totes les professionals que treballen amb infància en drets, en prevenció, detecció i resposta davant la violència. Hem de formar i informar des de l’escola, des de la família, des dels centres sanitaris, des de les administracions, des de la policia...

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Des de Save the Children no ens cansarem de dir que la clau és la prevenció i que quan hi ha qualsevol tipus de violència, ja hi arribem tard, molt tard. Ara mateix, disposem d’un marc jurídic que ha suposat un gran esforç i un gran avenç, però perquè sigui efectiva l’hem d’implementar, i al més aviat possible. La Llei Orgànica de Protecció Integral de la Infància i Adolescència ens dona les claus per col·locar-nos a la casella de sortida per garantir una protecció real de la infància i adolescència, des d’una mirada integral i a tots els nivells de la nostra societat, que nens, nenes i adolescents són objecte d’especial protecció, però també són subjectes de drets. Necessitem recolzar de veritat l’enfocament de transformació social que preveu la llei, una transformació basada en una informació i formació fiable, consistent i rigorosa.

Si no ho fem, continuarem preguntant-nos, ¿què està passant?