265.000 euros d’indemnització per no diagnosticar a temps un càncer de mama

L’odissea fatal de l’Anna va començar el febrer del 2016, quan va ser derivada pel seu metge de capçalera a consulta ginecològica, ja que la pacient s’havia notat un bony a la zona del pit. Després de l’exploració, el ginecòleg va sol·licitar una ecografia del que, segons ell, era un «tumor benigne». La prova certifica l’existència de la tumoració. «Ens van dir que el bony s’havia format per la llet, ja que la meva dona estava donant de mamar el nostre fill», assegura Joan. «No van fer cap punció, ni una mamografia; no es va seguir el protocol. Si a la meva dona li haguessin fet aquestes proves, potser tot hauria anat diferent», insisteix.

Al cap de dos anys, el gener del 2018, la dona torna al ginecòleg que l’havia visitat. El facultatiu anota que la tumoració continua «igual» i sol·licita una altra ecografia. No obstant, al cap de tres mesos, encara sense haver-se fet la prova, la pacient va al centre mèdic al notar que el nòdul havia crescut, segons la demanda firmada per l’advocat José Aznar Cortijo, de Verdún Legal. El ginecòleg va reclamar llavors a l’Hospital de Vic, on vivia la pacient, una intervenció quirúrgica per valorar si s’ha d’extirpar el nòdul, tot i que, segons la demanda, continua insistint que era un «tumor benigne». És el 17 de juliol del 2018 quan, al final, se li diagnostica el «carcinoma metastàtic». El cirurgià li va comentar: «¿Saps què tens aquí? És càncer», explica el marit de l’Anna. «Vam lluitar molt, però el pitjor van ser els dos anys fins que no se li va fer el diagnòstic real», insisteix.

Quimioteràpia sense resultat

A partir d’aquesta data, tot va anar molt ràpid. Després de tres cicles de quimioteràpia, els metges van recomanar la mastectomia i el buidatge de l’axil·la. El gener del 2019, la dona es va sotmetre a la intervenció quirúrgica. Malgrat això, el càncer va continuar avançant i va aparèixer metàstasi. Al març, l’Anna va ingressar d’urgències a l’Hospital de Vic amb un quadro de nàusees, vòmits, anorèxia i pèrdua de pes. El tractament no va funcionar i la dona va morir l’11 de març.

Notícies relacionades

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

El pacte de Bakú deixa un regust agredolç malgrat els avenços

Els fets són conseqüència d’«un defecte assistència en el tractament» d’aquest bony del departament de Ginecologia del CAP Nord de Vic, segons l’advocat de la família de la dona morta. Per culpa del retard en el diagnòstic, apunta, i del «tractament inadequat», el tumor ja havia causat la metàstasi a altres òrgans i va acabar provocant la defunció de la pacient. Segons el seu parer, la negligència mèdica és causa directa del ginecòleg que la va atendre en un primer moment, que «no va seguir el protocol establert», ni li va fer determinades proves, com la punció i la mamografia. Segons l’opinió d’Aznar, «és necessari i imprescindible revisar els protocols d’actuació mèdica per a casos com el que ens ocupa i remetre la pacient a un centre especialitzat, fent les proves diagnòstiques en el temps habilitat per evitar danys reparables».

Joan F. ha comptat durant tot aquest temps amb l’ajuda d’amics i familiars, afirma. Ha sigut el seu suport durant aquests mesos plens de tristesa, es va trobar de sobte viudo (no cobra la pensió perquè eren parella de fet no registrada) i amb un nen petit a càrrec. «Ens vam haver d’espavilar», argumenta. «El que pretenem és que el que ens ha passat, no li passi a ningú més», sentencia.