L’IES Salvat Papasseit de Barcelona: una altra ESO és possible

A la xarxa pública de Barcelona ja hi ha centres que treballen amb èxit en aquesta línia i que compten amb direccions convençudes de la nova filosofia. Un d’ells és l’IES Joan Salvat Papasseit, a la Barceloneta, que té la dificultat afegida de ser un centre d’alta complexitat que en els últims anys havia vist com es reduïa la demanda de places per part de les famílies. Aprofitant que tocava renovar la direcció, el Consorci va plantejar a Salvador Rovira, que ja havia liderat amb èxit la posada en marxa, el 2007, de l’IES Front Marítim, que n’assumís el relleu. Aquest va acceptar i en tot just dos anys –aquest és el seu segon curs al capdavant del Salvat Papasseit–, el canvi ja és evident.

Recuperació física i emocional

Rovira es va trobar amb un institut «en depressió», tant pel que fa a equipament i materials, com a metodologia. En tot just un any i mig, i amb una important inversió pel mig, el Papasseit s’ha transformat físicament i emocionalment. «No té res a veure. Ara és un espai agradable, hi ha un treball educatiu i emocional i una implicació de l’alumnat. S’ha creat un microclima», explica Rovira. «Ho estem aconseguint, tot i que el camí és lent, hi ha feina i dificultats», afirma, orgullós de poder dir que ja han millorat els resultats emocionals i educatius dels alumnes. I està convençut que aquesta millora anirà a més. «El problema és que tenim pressa», afegeix.

Els detalls són importants perquè els alumnes se sentin a gust. I al Papasseit ho han entès així. Els despatxos dels professors, abans en un racó de l’edifici, ara estan a l’entrada, i sempre oberts. «Els alumnes saben que ens tenen aquí per al que necessitin». La sala de ‘reflexió’ dels estudiants ha deixat de ser un espai tancat sense finestres. Ara és un lloc obert, relaxat, amb sofàs i llum natural. Algunes de les classes es fan, sempre que és possible, a l’exterior.

En unes noves grades de fusta i amb unes cadires dissenyades especialment per a això. Els joves ho agraeixen i ho paguen amb atenció. Cada un d’ells té un ordinador. I no, ni s’han trencat, ni perdut ni desaparegut.

Alumnes implicats

La implicació de l’alumnat s’ha aconseguit amb dos projectes. D’una banda, la tutoria entre iguals, per la qual alumnes de 3r d’ESO tutoritzen als de 1r. Cada jove es responsabilitza d’un altre i li dona suport. I d’altra banda, els de 4t d’ESO, prèviament formats per fer-ho, són els que porten la mediació del centre. «Cada vegada més nois estan entrant en aquesta dinàmica». I el més important: «Aquesta tasca que fan al centre, l’acabaran fent fora. I tenen una visió diferent de l’institut, és una cosa seva, amb què s’impliquen. Canvien la mirada».

Totes les aules d’ESO tenen 18 alumnes. No hi ha grups diferenciats. Sí que s’ofereix a cada jove, segons les seves necessitats, temps a l’Aula d’Acollida o coeducació. També han incorporat classes d’emocions. «El nostre objectiu és que l’alumne no se senti desemparat».

A batxillerat, que abans del canvi era residual, el centre ha apostat per una oferta potent que inclou, a més del batxillerat social, científic i tecnològic, un batxillerat esportiu que es completa en tres cursos. «Ha sigut un projecte estimulant, que ha tingut una gran resposta i ha atret alumnes d’altres llocs», remarca Rovira. Aquest batxillerat, que ha arrencat aquest curs amb 30 alumnes, permet als joves obtenir una titulació d’entrenador de futbol o de socorrista, amb la qual podran accedir al mercat laboral. 

L’esbarjo, abans font de conflictes continus, s’ha solucionat amb un redisseny d’espais, realitzat amb la «complicitat» de l’alumnat. «Hem dividit l’espai en tres: un per a jocs més tranquils, un altre parlar i esmorzar, i un altre per a esports. Aquest se subdivideix al seu torn en tres: un per jugar a bàsquet, un altre per a futbol i un altre per a cordes». El resultat: fluïdesa a l’hora de l’esbarjo.

Continuïtat pedagògica

Al Salvat Papasseit també es creuen la continuïtat pedagògica, i estan en contacte estret amb les dues escoles de primària adscrites a l’institut, el CEIP Narcís Monturiol i l’escola Alexandre Galí. També amb el centre de cicles formatius Narcís Monturiol, molt potent en química. Un exemple: el Salvat Papasseit té hort. Amb les seves plantes i flors, en el Narcís Monturiol fan perfums.  

¿I què passa amb els resultats acadèmics? «La memòria i els coneixements són molt importants, però hi ha altres aspectes que cal educar. No es tracta de confrontar educació tradicional amb la competencial», apunta Rovira. Es tracta, explica, de jugar amb les dues: l’esforç, el respecte, escoltar el professor, passar exàmens, típic de l’educació convencional, juntament amb l’aposta per la creativitat i les emocions. «Cal agafar la filosofia de la primària i adaptar-la a l’ESO, perquè l’ESO és un nivell diferent amb necessitats diferents», apunta. Destaca que en el seu antic centre, amb aquest mètode, l’èxit en la selectivitat és ara espectacular. «En el Salvat Papasseit també serà així», diu convençut.

Invitació al professorat

Notícies relacionades

Catalunya donarà productes menstruals gratis als instituts a partir d’aquesta primavera

L’escola inclusiva: Lluc, vuit anys al vagó de cua

Admet Rovira que de vegades als professors els costa entrar en aquesta dinàmica –de fet, aquest és un dels hàndicaps de l’ESO competencial–, però que amb formació i quan veuen els resultats, van entrant. De fet, de l’antic claustre, pocs se n’han anat. I a més s’hi han incorporat 14 nous docents.

«Abans no volia venir ningú aquí. Ara ho tenim ple. A les portes obertes del 2020 vam explicar el nostre projecte a les famílies i les vam convèncer». La fórmula: «Si tractes bé l’alumne i treballes les múltiples intel·ligències, aprenen més», resumeix Rovira. «Si això ho hem aconseguit en un centre d’alta complexitat, es pot aplicar amb èxit en qualsevol altre centre», diu. «Hem de ser valents. Animo tots els professors». Una invitació en tota regla.