Els costos de les nuclears condemnen el seu futur a Espanya

Espanya no té previst afegir-se a la festa radioactiva. Tampoc Dinamarca, Luxemburg o Alemanya, que es va divorciar de l’àtom després del desastre de Fukushima, fa una dècada. Però el debat torna a créixer com en els temps més convulsos d’un parc atòmic espanyol que va començar a operar als anys vuitanta. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) contempla el tancament gradual dels set reactors que segueixen actius entre el 2027 i el 2035. L’any passat van generar el 22.1% de tota l’electricitat consumida, més que cap altra font d’energia, tot i que molt a prop de l’eòlica (21.8%). «Res ha canviat respecte a aquest compromís», va dir aquesta setmana el ministeri de Transició Ecològica, que pretén complir amb el calendari previst, en contra de la posició del PP o Vox. La intenció de l’Executiu consisteix a reemplaçar aquesta capacitat amb renovables, un desafiament que implicarà, segons els càlculs del PNIEC, instal·lar anualment 6 gigawatts (GW) de potència renovable fins al tancament definitiu de les cinc centrals encara actives.

La seva clausura es va pactar amb les mateixes elèctriques, propietàries de les centrals, un negoci dominat per Iberdrola, Endesa i Naturgy. «El mercat elèctric a Espanya es va liberalitzar el 1997. Qualsevol empresa podria haver proposat la construcció de noves nuclears, però no ho han fet», afirma Eloy Sanz, doctor en Enginyeria Química i membre del Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic de l’ONU. «Les centrals no són rendibles. Tant pels seus terminis de construcció com pels seus costos, són inversions arriscades que paguen uns tipus d’interès molt alts, molt més que una planta solar, que en any i mig està operativa».

Inviables econòmicament

Per posar un exemple, la societat d’Iberdrola al capdavant del seu negoci nuclear va perdre 1.256 milions d’euros entre el 2012 i el 2017, segons va publicar Europa Press. «Econòmicament no és viable», va afirmar el seu president, Ignacio Sánchez Galán, aquell mateix any. La seva companyia té participacions en les centrals d’Almaraz I i II (53%), Trill (48%), Vandellós (28%) i Ascó II (15%). És a dir, cinc dels set que reactors que segueixen operatius.

Tampoc els costos de les noves centrals a Occident són particularment atractius. La central francesa de Flamanville fa 14 anys que està en construcció i tindrà un cost final de 12.400 milions d’euros, cinc vegades més del pressupostat inicialment. «Hi ha un factor afegit», diu Pedro Fresco, expert en energia i director de Transició Ecològica del País Valencià. Els «propietaris preveuen que l’electricitat sigui molt més barata en el futur, a mesura que augmenta la generació amb renovables. Per això no volen continuar amb les condicions actuals».

Aquesta última frase és clau. Al sector li agradaria estendre la vida dels seus reactors –que tenen una edat mitjana de 34 anys, quatre més que la mitjana mundial, segons Greenpeace–, però no sense garanties de beneficis. La indústria es queixa de l’elevada fiscalitat que enfronta, a la qual ha sumat les inversions en seguretat que va haver d’emprendre després de la catàstrofe de Fukushima. D’acord amb el Fòrum Nuclear, el 60% dels ingressos de les centrals se’n va en impostos. «És una veritat a mitges», diu Fresco. «És cert que la fiscalitat és alta però una part es dedica a emmagatzemar els residus i gestionar-los una vegada es desmantellin les centrals. Quan això passi, ens adonarem que els diners són insuficients i ho haurà d’assumir el contribuent a través de l’Estat».

Residus radioactius

Juntament amb el risc d’accidents nuclears, que va tenir a Espanya el seu episodi més dramàtic a Vandellós I (1989), la gestió dels residus és la creu més pesant de la indústria. «Preserven les seves propietats radioactives durant desenes de milers d’anys i encara no hi ha manera d’aïllar-los eficaçment. No s’ha aconseguit enlloc», diu Fernando Prieto, director de l’Observatori de la Sostenibilitat. «Espanya ja no els pot exportar a França i s’estan deixant a les centrals perquè ningú vol un cementiri nuclear a prop de casa seva».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els defensors de les nuclears defensen que, com a mínim, s’haurien de mantenir com a recolzament per a les renovables. I, més, tenint en compte que el ritme fixat pel Govern per reemplaçar-les amb noves renovables no s’està complint. De cara a l’objectiu d’afegir 6 Gw anuals, l’any passat es van instal·lar 3.7 Gw i aquest any fins ara ronden els 2 Gw. «En part es deu a la pandèmia, però també a cert col·lapse administratiu per la quantitat de sol·licituds rebudes i al creixent rebuig social contra els grans macroprojectes fotovoltaics o eòlics», diu Fresco.

Cosa que no significa que no es compleixin els objectius. «És possible, però s’ha d’apostar més per les renovables. Alemanya té dos milions de teulades amb plaques solars, aquí només en tenim 40.000», afirma Prieto des de l’Observatori de la Sostenibilitat. «S’han de donar més facilitats. Avui necessites 19 tràmits per instal·lar una placa a la teva teulada. Vaja, que abans prefereixes morir-te. S’han de regalar o liberalitzar del tot el sector perquè continuem molt lligats a les elèctriques».