La Generalitat retalla els fons per a la renda garantida en els pressupostos

En menys de dos anys, després d’una pandèmia mundial i una situació cronificada des del crac financer, les dades de pobresa a Catalunya han escalat a condicions inèdites. Un de cada quatre catalans viu sota el llindar de la pobresa, i en el cas dels menors la xifra ascendeix a un de cada tres. Aquest escenari ha impactat directament en els comptes de la Renda Garantida de Ciutadania. El 2020, el Govern va executar 427 milions (39 milions més del pressupostat) per concedir aquesta ajuda. En els comptes del 2021, atesa l’allau de sol·licituds, es van pressupostar 430 milions d’euros per donar aquestes prestacions. No obstant els comptes del 2022, presentats divendres passat per la consellera de Drets Socials, redueixen aquesta aportació als 400 milions d’euros.

D’aquests 400 milions, 300,65 van destinats als aturats que hagin esgotat el subsidi i la resta (99,35 milions) serviran per complementar altres pensions estatals que no arriben als 600 euros mensuals. El setembre del 2021 hi havia 53.600 llars que depenien de les primeres ajudes i 49.000 de les segones. Les ajudes que pateixen la retallada en els pressupostos són les que es destinen als aturats sense ingressos, ja que el 2020 es van executar 335,15 milions d’euros en aquesta partida (35 milions més) mentre que els diners per als complements pugen a 7 milions.

La pitjor cobertura de l’IMV a Catalunya

Aquesta estratègia de la Generalitat respon a l’aparició de l’Ingrés Mínim Vital com a nova prestació social. «Estem treballant en un conveni de gestió amb el Ministeri [de Seguretat Social] perquè aporti 350 milions més i poder arribar a la xifra de 650 milions d’euros», va dir la consellera Violant Cervera al Parlament. Teòricament, amb aquesta nova ajuda estatal, Drets Socials només hauria de complementar les ajudes que entrega el Govern Central per a les famílies desfavorides. No obstant, a la pràctica Catalunya és la comunitat amb menor aplicació de l’IMV. Només el 4,9% de llars sota el llindar de la pobresa el cobren, mentre que en altres comunitats la taxa supera el 20%, segons un estudi de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials.

Els treballadors pobres

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Fa anys que les oenagés lluiten perquè, lluny d’aquestes retallades, l’aportació econòmica de la RGC s’ampliï a Catalunya. Demanen una modificació de la llei que inclogui més supòsits i que arribi a totes les llars que la necessiten. Segons un informe que la Generalitat va encarregar a la consultoria pública d’Iválua el 2020 el 62% de les llars en situació de pobresa severa no pot rebre aquesta prestació. Majoritàriament, perquè algun dels seus membres treballa. El mateix informe suggereix que caldria modificar la llei catalana perquè els treballadors precaris puguin accedir a aquesta ajuda. Per abordar aquests canvis, la Generalitat reunirà en els pròxims dies el Consell de Govern de la Renda Garantida de manera extraordinària, format per una representació de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, els sindicats CCOO i la UGT, a més de les patronals.

A part dels diners per a la RGC, els pressupostos de Drets Socials per al 2020 creixen un 30% respecte al 2020 gràcies als fons europeus. La mateixa consellera va reconèixer que moltes de les partides són «insuficients». Per exemple, els diners destinats a la dependència, que creix en 150 milions d’euros malgrat que fa tres anys que el sector reclama 300 milions extres per donar una atenció «digna».