Els forenses, clau per saber si les morts del geriàtric de Tremp van ser homicidi imprudent

Precisament, aquesta setmana fa un any que es va declarar el brot de coronavirus a Tremp. El 19 de novembre ja eren set treballadors i 45 residents que estaven infectats del virus. El 22 de novembre, el metge de Tremp firmava el primer certificat de defunció causada per la Covid. Un mes després, amb 61 morts, el fiscal de Lleida va decidir obrir una investigació per homicidi imprudent. «Això no pot caure en l’oblit», insisteixen alguns dels familiars dels morts. A diferència de les elevades taxes de mortalitat durant el març, abril o maig del 2020 en els diferents geriàtrics d’Espanya, el brot de Tremp va ocórrer en un moment clau. La Conselleria de Salut i l’Agència Catalana de Salut Pública ja havien fet protocols per evitar nous brots, la seva propagació i procedir correctament a l’atenció sanitària dels malalts.

Sense autòpsies

La investigació segueix en marxa, després d’una pròrroga firmada aquest estiu que ampliava en sis mesos més les indagacions. Segons fonts de la fiscalia, a inicis de novembre els responsables de l’Institut de Medicina Legal i Forense de Lleida van ser reclamats per fer un informe que haurà d’aclarir «si es va cometre un delicte», en paraules de la fiscalia. Un dels reptes d’aquesta investigació és que no es va fer autòpsia a cap cadàver. «No farem cap exhumació, les nostres tasques consisteixen a revisar els expedients mèdics i els certificats de defunció per determinar si hi ha hagut negligència», compten des de l’institut forense de Ponent. «Si busquen l’historial mèdic dels pacients no hi ha res anotat», expliquen fonts sanitàries del centre.

«Als arxius que es van emportar els Mossos hi ha poca informació: hi ha els certificats de defunció que parlen de mort natural per Covid, un informe de la situació epidemiològica que ens va demanar Salut i un altre que vam fer pel nostre compte explicant la medicació que donàvem a cada pacient i la situació general», precisen empleats de la residència. «Hi va haver deshidratació però perquè hi faltaven mans. La nostra prioritat en aquell moment de caos era fer aïllaments i posar sèrum, no donar de menjar», assenyalen les mateixes fonts. Molts dels avis, a més, van morir dins del geriàtric sense que se’ls traslladés a l’hospital del Pallars. ¿Va ser correcta aquesta gestió? Aquesta és una altra de les preguntes que, segons apunten des de la fiscalia, haurà de respondre l’informe dels forenses.

Delicte contra els treballadors

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

«Esperem que en poques setmanes tinguem aquest informe i durant el mes de desembre puguem decidir si acusem i de què acusem o si acabem per arxivar la investigació», indiquen des de la fiscalia. Si no se sosté l’acusació d’homicidi imprudent, la fiscalia també podria assenyalar un delicte contra la salut dels treballadors. Alguns empleats que han testificat davant els Mossos no estaven degudament contractats i van assegurar que no se seguien correctament els protocols per evitar una infecció ni expandir-la. També va admetre aquesta tesi la responsable de Salut de Lleida, Divina Farreny, en una roda de premsa.

Per als familiars, un any després de la debacle, la situació és especialment delicada. «No ens en diuen res, no en sabem res... Aquestes morts no poden caure en l’oblit», explica E. S., que precisament va veure el cadàver del seu pare hores després de morir i va haver d’embolicar-lo en una bossa de plàstic. De moment, la fundació Fiella no ha tornat a gestionar el geriàtric, que segueix en mans de la fundació Sant Joan de Déu, malgrat que ho va intentar. Tampoc van demanar perdó als familiars, com sí que va fer la conselleria. El mes de juliol passat, a més, va morir el rector que presidia el patronat de la fundació. «Només ens faltarà aguantar que li carreguin les culpes a ell perquè està mort», afegeix E. S. Durant aquells dies, el que sí que va fer el rector va ser celebrar misses i enterraments. Els viatges de taüts des del geriàtric fins al cementiri eren constants.