Els experts en educació, a favor del decret que permet passar de curs amb suspensos

A partir d’ara, que un estudiant passi o no de curs serà una decisió col·legiada dels professors, que decidiran si ha adquirit prou competències com per fer-ho, tot i que tingui diverses matèries sense aprovar. És el mateix que ja es va regular, de manera excepcional, en els durs inicis de la pandèmia, quan el virus va tancar físicament les escoles el 2020. La norma, doncs, certifica el que va passar llavors.

La ministra –que ha heretat la reforma educativa empresa per la seva antecessora, Isabel Celaá– puntualitza que els estudiants passaran de curs si així ho consideren els docents, «els que millor coneixen els nostres fills a l’escola». No obstant, no serà un xec en blanc. Hauran de recuperar igualment les matèries suspeses amb classes de suport.

La conseqüència de l’avaluació contínua és que desapareixeran les proves extraordinàries de recuperació que es feien al setembre o el juny. A petició de diverses autonomies, el ministeri va decidir aplicar una moratòria d’un any perquè les comunitats decidissin si apostaven per aquests exàmens o no. No obstant, el Consell d’Estat –l’òrgan consultiu més important del Govern– va recomanar a Educació eliminar la moratòria perquè a tots els territoris es procedís de la mateixa manera. Els tècnics ministerials van considerar que l’observació del Consell d’Estat era d’obligat compliment, així que la moratòria d’un any desapareixerà del decret d’avaluació.

Batalla política

El decret d’avaluació s’ha convertit en una batalla política, amb els partits de l’oposició retraient al Govern carregar-se la cultura de l’esforç i convertir els joves en ganduls. L’anterior llei, la Lomce, més coneguda pel cognom del ministre del PP que la va impulsar, Wert, permetia passar de curs amb dues assignatures suspeses. Amb tres (o més) la repetició era obligatòria. La Lomloe (que ja està aprovada i és coneguda pel cognom de l’anterior ministra socialista, Celaá) considera la repetició una cosa completament excepcional, una decisió de tots els professors, que sempre valoraran que la promoció impulsi el benefici acadèmic de l’estudiant.

Més enllà del pesat soroll polític, tots els experts en educació reconeixen que Espanya no es pot permetre uns índexs de repetició tan alts i aplaudeixen les iniciatives per rebaixar-los.

Lucas Gortazar, investigador d’Esade i especialista en educació i política social, admet que la norma no és més que la regulació del que es va aprovar durant la pandèmia i la mateixa Lomloe. Molt crític amb la «cultura del suspens» i la «cultura del 4», Gortazar lloa la decisió del ministeri i assegura que a partir d’ara repetir curs no dependrà d’una decisió individual. «La meitat dels alumnes que repeteixen a Espanya no ho farien si visquessin a Grècia, França, Itàlia o Portugal. No repeteixen per la seva pròpia incompetència sinó per una decisió del sistema. Les decisions col·legiades disminuiran la repetició i això és una gran notícia», explica.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En la mateixa línia. Xavier Bonal, professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, divulgador i investigador, insisteix que la repetició de curs és una mesura «ineficaç, cara, desigual i injusta». Els estudis conclouen que a iguals qualificacions repeteixen més els alumnes de famílies més vulnerables. Per això Bonal demana alternatives per a l’aprenentatge d’aquests nois i noies. «Si no aconsegueixen aprendre no és només culpa seva. S’haurà de veure si el mètode d’ensenyament és bo. Hem de trobar vies per evitar l’abandonament escolar. Una, per exemple, podria ser l’orientació professional». L’investigador assenyala: «No es tracta de regalar aprovats. L’objectiu de l’educació no són les notes, és educar».

Mentrestant, el pedagog Gregorio Luri també elogia les iniciatives que van encaminades a disminuir la llista de repetidors, però la decisió del ministeri no li agrada tant perquè, segons la seva opinió, l’avaluació contínua i conjunta és una cosa que ja està passant a totes les escoles. «Els professors, que no són cap ogre, parlen i discuteixen i, finalment, decideixen si un alumne passa de curs malgrat tenir suspensos. Crec que si el ministeri ho posa ara per escrit significa que desconfien dels docents. Deixem en pau els professionals de l’ensenyament». Luri demana a l’equip de la ministra Alegría fer estudis per comprovar on i en quins cursos es repeteix més. «Les dades són molt importants a l’hora de prendre mesures», acaba dient.