Pagazaurtundúa alerta que la «hispanofòbia» és un delicte d’odi «fora del radar»

Gairebé el 50% dels delictes d’odi registrats a Espanya entre el 2015 i el 2018 estan relacionats amb el racisme i la xenofòbia; el 23,47% tenen el seu origen en l’orientació sexual i el 13,5% tenen com a víctimes persones amb discapacitat, segons dades de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) recollides en la ‘Cartografia de l’odi’, un estudi presentat aquest dimarts a Madrid per l’eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundúa.

Elaborat juntament amb la seva Oficina al Parlament Europeu, l’anàlisi recopila 80.000 dades relatives a sis països europeus –Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Hongria i Polònia– i comprèn un període comprès entre el gener del 2015 –any en què l’Eurobaròmetre va alertar d’un retrocés en els nivells de tolerància al vell continent– i el juny del 2020.

En l’etapa investigada s’han produït 32.226 incidents d’odi, el 12,28% a Espanya, on la tendència global és alta i la motivació més singular, indica l’anàlisi, és la «hispanofobia». Un fenomen «fora del radar», en paraules de l’eurodiputada de Cs, que algunes associacions han detectat no només a Catalunya sinó també al País Basc, i que defineixen com una «subcultura de l’hostilitat i l’aversió a Espanya».

Segons els informes de l’Observatori Cívic de la Violència Política, creat per Impuls Ciutadà i Moviment contra la Intolerància, aquesta subcultura es projecta mediàticament, políticament i socialment.

Discursos populistes

«L’omnipresència durant dècades en l’opinió pública de discursos identitaris, intolerants i populistes, i la normalització política i institucional de tals discursos degradants, ha esborrat del radar d’autoritats i estudiosos molts delictes associats a la intolerància ideològica», es llegeix en la ‘Cartografia de l’odi’.

Destaca, igualment, que a Catalunya, especialment des de finals del 2017, han augmentat els incidents d’intolerància i violència política majoritàriament dirigits cap a persones no secessionistes, tot i que també els secessionistes han sigut assetjats i agredits per altres extremistes. Entre el 2015 i el 2020 aquest tipus de delictes van sumar la xifra de 464 (el 34% d’un total de 1.362), segons dades aportades per associacions, oenagés i observatoris.

La investigació inclou una primera aproximació al fenomen dels actes d’odi relacionats amb la Covid-19 al registrar, en el primer semestre del 2020, 70 incidents, 65 dels quals van ser atacs a persones d’aparença asiàtica. En el cas de Polònia, les víctimes van ser persones LGTBI i jueves, que es responsabilitzava de l’expansió del virus.

D’altra banda, l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea adverteix que nou de cada 10 persones que han patit una agressió per motius d’odi no la denuncien. És el que es diuen ‘xifres negres’, la bretxa entre les estadístiques i la realitat. «La infradenúncia –sostenen els autors de l’estudi– consolida un nivell d’impunitat perjudicial per a les víctimes i cronifica la base dels prejudicis».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La Comissió Europea presentarà el pròxim 8 de desembre una proposta per incloure els delictes d’odi en la llista de delictes greus contra els drets humans. Respecte a això, Pagazaurtundúa defensa que l’Executiu comunitari haurà de buscar «una definició clara i una harmonització penal».

«El discurs de l’odi pot conduir a greus violacions de drets humans i el problema traspassa fronteres nacionals, per la qual cosa requereix un pas endavant per actuar de manera conjunta a Europa», ha indicat l’eurodiputada.