Mitjans, ultres i xarxes: com s’ha propagat la histèria per la ‘gran apagada’ mundial

Aquesta particular bola de neu comença a agafar volada a Àustria el 26 d’octubre. És llavors quan el Govern anuncia una llei de seguretat per establir un marc d’actuació en moments de crisi que dona més poder a l’Exèrcit. La ministra de Defensa, la conservadora Klaudia Tanner, posa en marxa una campanya per preparar la ciutadania davant el «perill real» d’una «gran apagada» a Europa que podria tenir lloc en un termini de cinc anys. Es despleguen 6.000 cartells als carrers austríacs i publicitat amb el títol «Què fer quan tot s’aturi», amb consells pràctics com comprar espelmes, bateries, aigüa potable i combustible.

La preocupació per una apagada a Àustria no és una cosa nova. L’Administració, les Forces Armades i els productors d’energia del país transalpí –sense sortida al mar i que depèn del gas rus– es preparen des de fa anys per a un hipotètic i improbable tall elèctric. Com fan amb altres escenaris de crisi, és una cosa per estudiar, no imminent. En un altre context, aquest missatge de prevenció hauria quedat sepultat per altres informacions, però l’actual –marcat per la crisi dels subministraments, el risc de desproveïment energètic i l’encariment de l’electricitat– és més tens i procliu a alimentar la por. Tot i així, a Àustria aquesta suposada «gran apagada» no s’ha convertit en objecte d’un debat histèric. ¿Per què sí que ha passat a Espanya?

La dimensió europea de l’alarma austríaca fa que la «gran apagada» salti ràpidament als mitjans de comunicació de països europeus com Espanya. ¿Pot passar aquí?, es pregunten. Pocs analitzen la pregunta a fons, aportant dades sobre la capacitat del sistema energètic espanyol de «garantir el subministrament». Mentrestant, molts altres elaboren llistes amb ‘kits’ de supervivència en cas d’emergència nacional o donen consells per preparar-se per a un escenari tremendista: una onada de fred sense gas ni electricitat.

Malgrat els problemes amb Algèria, que proveirà Espanya a través de barcos, no de l’oleoducte que creua territori del Marroc (amb qui està en disputa), tant el Govern com experts del sector descarten l’alarma «amb total rotunditat» i remarquen la robustesa energètica espanyola. «Si la por és per una apagada prolongada que pogués deixar sense subministrament el nostre país durant prou temps per fer que la vida quotidiana sigui incòmoda, no n’han de tenir, això no passarà aquí», va assenyalar a la SER la presidenta de Red Eléctrica de España, Beatriz Corredor.

Sense tenir en compte que és improbable, el missatge d’una «gran apagada» ja ha calat. Grans superfícies i ferreteries de barri de grans ciutats del país detecten com es dispara la demanda de cuines i estufes de gas, llanternes i similars, productes que televisions, ràdios i premsa havien afegit als seus ‘kits de supervivència’. L’interès per aquest tema també es dispara en les recerques d’internet. La reacció sorprèn Àustria. «L’anunci de l’apagada ha desencadenat el pànic a l’estranger [...] A Espanya la gent ha començat a preparar-se per a una emergència, tot i que es consideri extremadament improbable», explica el diari ‘Heute’.

Aquesta histèria no s’entén sense el rol amplificador dels mitjans de comunicació. «Quan en poques hores reps un bombardeig de notícies d’un mateix tema és quan creix la por», explica Carles Pont Sorribes, professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Aquest doctor en Comunicació Social apunta que la sobredimensió dels mitjans es deu a «la competició per ser el primer», un negoci d’immediatesa «que perjudica contrastar la informació» i desemboca en «males pràctiques ètiques» que «minen la credibilitat de l’ofici periodístic».

Els mitjans no són els únics que es beneficien de l’eco que dona aquesta falsa alarma. A Àustria grups d’extrema dreta i conspiranoics juguen amb la hipòtesi de la «gran apagada» i ho vinculen a una estratègia «provocada pels poderosos» per imposar un nou ordre, segons informa ‘Der Standard’. Aquests mateixos grups fan caixa venent llibres i productes relacionats amb el panorama apocalíptic que dibuixen.

Aquesta estratègia té la seva rèplica exacta a Espanya. Jorge Buxadé, vicepresident primer d’acció política de Vox, compareix en una sala a les fosques i només il·luminada amb un encenedor, llegeix titulars alarmistes i vincula el que anomena «terrorisme informatiu» a una suposada conspiració de Pedro Sánchez per «imposar la religió climàtica». Una maniobra habitual per explotar mitges veritats i deformar-les per enllaçar-les amb la seva propaganda antiglobalista i antiimmigració.

Aquests intents per cooptar el debat públic i impulsar la seva agenda van més enllà de l’extrema dreta parlamentària. Des de grups antivacunes a neofeixistes com Democracia Nacional activen els seus megàfons de conspiranoia: els mitjans són aliats d’un pla ocult de les elits per «mantenir la població en un estat de terror» i sotmetre-la així més fàcilment a objectius de desenvolupament climàtic com la reducció del diòxid de carboni (CO₂), que Vox també criminalitza. En aquest conjunt malèfic, que també associen a postulats xenòfobs i antifeministes, les vacunes i el 5G són altres vies per paralitzar els ciutadans.

Tingui una intenció política o econòmica per captar una mica de l’atenció pública, la por arrela i es propaga. Telegram, WhatsApp i Youtube es converteixen en canals clau per aquesta difusió, però no els únics. Els verificadors de Maldita.es expliquen haver rebut desinformació des de mitjans d’octubre en més de 40 formats diferents. Per la seva proximitat, els xats personals fan que el temor d’una «gran apagada» penetri més en qui, com apunta Pont Sorribes, té menys capacitat per contrastar el que rep: «La gent gran és qui més ha caigut en la trampa».