Desmuntant mites sobre la formació professional

Encara està massa arrelada en la mentalitat de docents i famílies que el ‘bon’ alumne ha de fer batxillerat i anar a la universitat i que aquell a qui no li agradi estudiar, ha d’optar per la Formació Professional. «Això és una imatge de l’FP de fa 30 anys. No és real. L’FP no és l’opció fàcil, sinó que requereix constància, esforç i treball», resumeix Alberto Vila, de l’Institut Tecnològic de Barcelona, especialitzat en informàtica i telecomunicacions. «Molts alumnes arriben desorientats. No és el que esperen i als tres mesos ho deixen», explica Vila, que adverteix que, per exemple, l’assignatura de programació és «molt complicada». Un altre exemple: auxiliar de farmàcia. «És un cicle difícil», avisa Montse Blanes, de l’Institut Bonanova. Miquel Tarazona, de l’institut Joan d’Àustria, també apunta que hi ha joves que arriben pensant que el cicle serà fàcil i no hauran d’estudiar i s’emporten una bona sorpresa. També explica que hi ha alumnes brillants que trien d’entrada l’FP. I d’altres, igual de brillants, que, procedents de la universitat, arriben a un cicle superior a la recerca d’una ocupació que tindran pràcticament garantida.

Hi ha molts joves –majoritàriament noies– que s’inscriuen en aquest cicle de grau mitjà pensant que faran una feina d’infermera. Gran error. «Una auxiliar d’infermeria dona menjar als malalts i els neteja», bàsicament, resumeix Montse Blanes, que es troba cada any amb estudiants que ho acaben deixant perquè tenien una idea equivocada del que era aquesta formació. Per exercir com a infermera es requereix un grau universitari.

El grau mitjà d’auxiliar d’infermeria és en aquests moments un cicle de 1.400 hores que es pot completar en un curs –hi ha centres que l’espongen perquè duri un curs i mig–. Això significa que l’alumne pot acabar amb 17 anys. I llavors es troben que els hospitals no contracten menors de 18 anys, explica Montse Blanes. L’opció passa llavors per estudiar un grau superior, per al qual falten places. Situació semblant, i paradoxal, en el cicle d’Emergència Sanitària. «Molts acabaran la formació i encara no tindran el carnet de conduir». En la mateixa línia, Alberto Vila diu que en el sector tecnològic «les empreses no volen gent amb cicles mitjans, prefereixen gent amb cicles superiors». Això fa que cada vegada més, i en segons quins cicles, l’FP de grau mitjà sigui una formació de continuïtat. «Si vols treballar, has de fer un grau superior», assenyala el director del Tecnològic de Barcelona.

Hi ha cicles desconeguts, amb places vacants i amb demanda per part de les empreses. No solen tenir noms atractius i de vegades potser els centres d’FP no els venen de forma ‘sexi’. És el cas, per exemple, del cicle de Documentació i Administració Sanitària, orientat a la gestió de dades, a la qualitat assistencial o a l’atenció a l’usuari. Una opció amb poca demanda per part de l’alumnat, però amb places i amb sortides laborals. Un altre és el de Programació en la Producció de la Fabricació Mecànica. El nom potser fa enrere i no desperta l’interès dels joves, però el cert és que les empreses van boges per aquests professionals.

És un dels cicles més demandats pels estudiants, i un en els quals hi ha més sorpreses desagradables. «Aquí no juguem. Ens venen ‘gamers’, que es pensen que venen a jugar. I no. Aquí programem, i programar i dissenyar un videojoc és una de les coses més difícils que hi ha», assenyala Vila. Els ‘gamers’ acaben deixant el cicle.

Imatge i so és un altre dels camps de l’FP més sol·licitats pels joves. La realitat laboral és que «no té sortides. Hi ha poca feina i mal pagada». Així de contundent és Vila. El mateix cas que el cicle de videodiscjòquei. «Cal conscienciar la gent que hi ha sectors que no tenen sortida professional», afegeix. Jesús Martín, d’UGT, també adverteix contra els cicles «de moda o de ‘hobby’» que no tenen ocupabilitat.