La Generalitat avançarà un mes la preinscripció d’FP per evitar que el procés sigui tan caòtic com el d’aquest curs

I és que un altre factor que va afectar aquest procés va ser l’augment de la demanda per part de persones de més de 20 anys, que es volien reenganxar a la formació. Un 50% de les preinscripcions a un cicle mitjà van ser d’aquest col·lectiu.

Cambray vol que aquest any la preinscripció no sigui tan caòtica com el passat. I per això prepara canvis. El primer, avançar un mes el procés: al març en comptes de l’abril. Els centres educatius i els sindicats no són gaire optimistes i visualitzen un escenari similar al de l’any passat. Avisen Educació que ja van tard per fer el més important: una bona orientació basada en la prospecció de les necessitats del mercat laboral. 

Preinscripció un mes abans

Les presses, coincideixen des dels centres consultats, deixen poc marge d’actuació. «Avançar un mes el procés anirà bé a efectes d’organització burocràtica i poder reaccionar a la demanda, però poc més», apunten. No servirà, diuen, per fer el més important: orientar l’alumnat i equilibrar la seva elecció amb les necessitats productives de Catalunya. I això, assenyalen, no té per què suposar necessàriament un augment de les places. 

Així, el pla d’avançar un mes la preinscripció desperta dubtes. «Obligues els joves, molts dels quals no tenen clar què fer, a decidir abans», apunta Montse Blanes, directora de l’Institut Bonanova, centre de referència en l’àmbit sanitari. «Ajudarà a planificar, però només en funció de la demanda dels alumnes, no de les necessitats reals», afegeix. I aquí urgeix el Govern a parlar amb els sectors implicats. En la mateixa línia, Alberto Vila, director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (centre referent en informàtica i telecomunicacions), admet que avançant un mes la preinscripció, l’Administració guanya temps de maniobra per veure on es poden crear places, però poca cosa més.

La clau, l’orientació

La clau de tot, i aquí també coincideix Gonzàlez-Cambray, és l’orientació. Orientar l’alumnat de l’ESO per evitar que la demanda saturi certs cicles i deixi desatesos altres en què sí que hi ha necessitat per part de les empreses. I perquè els alumnes treguin partit de les seves habilitats i tinguin clar què estudiaran. 

S’ha d’orientar també els més grans de 20 anys, que potser no tenen perquè acabar en un cicle formatiu, sinó que poden optar per un curs d’’acreditació de competències, un certificat de professionalitat o una formació ocupacional. D’aquesta manera, aquest col·lectiu de més de 20 no coparà unes places en principi pensades per als joves de 16. Per aquí anirà Educació, que vol que tot l’alumnat de quart d’ESO que vulgui fer un grau mitjà tingui la plaça garantida en la família professional que triï. 

«Ja anem tard»

Però una bona orientació no es fa en uns mesos. «Ja anem tard», avisen els centres, que insisteixen que aquest treball «no es fa en un any. I no s’ha de fer només a 4t d’ESO, sinó que ha de ser un treball continuat al llarg de tota la secundària i fins i tot abans», explica Miquel Tarazona, cap d’estudis d’FP de l’institut Joan d’Àustria de Barcelona. «Si hi hagués més inversió en orientació, milloraria tot el sistema i s’aprofitarien més els recursos», diu.

El mateix diagnòstic fa Vila, que remarca que incidir en l’orientació és una tasca «a mig o llarg termini. No es resol en un any». «En orientació, anem tard. S’ha de fer des de 1r d’ESO i no es resol en un any». «És necessari impregnar tota l’ESO, i fins i tot la primària, del món del treball», apunta Blanes.

Urgeix la prospecció del mercat laboral

I per portar a terme una bona orientació fa falta, a banda de més orientadors que ara, un treball previ de prospecció del mercat laboral per saber què necessiten les empreses. En aquests moments, aquest mapa de la demanda no existeix. I això malgrat que la seva elaboració s’inclou en la Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, aprovada el 2015 i que havia d’estar totalment desplegada en tres anys. «Aquest mapa fa sis anys que hi havia de ser. És urgent tenir-lo per fer una bona planificació», denuncia la responsable d’Educació del PSC, Esther Niubó.

Sindicats i patronals porten des del 2018 reclamant el desplegament de la llei. No va ser fins al març passat que es va constituir l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (FPCAT), que serà el cervell de tot el sistema de la nova FP. Compta amb un pressupost de 22 milions d’euros i ja té sobre la taula plans d’acció enfocats al 2023. Aquest any, ja a contrarellotge, mirarà de salvar la situació i intentar evitar que es repeteixi el caos.

Des de l’agència FPCAT es comparteix el diagnòstic dels centres però ja s’admet que per aquest curs no hi podrà haver una orientació en les condicions que serien necessàries. Ho intentaran salvar amb l’avançament de la preinscripció –que els permetrà veure una mica abans per on va la demanda– i la posada en marxa aquesta setmana d’una campanya per facilitar que els més grans de 20 anys amb experiència laboral accedeixin, com alternativa a un cicle, a un certificat d’acreditació de competències. Per al 2023 sí que tenen un projecte ambiciós de cara al dèficit d’orientació: Un saló de l’FP similar al Saló de l’Ensenyament però centrat únicament en la formació professional. Un certamen que vol emular l’exitós Mondial des Métiers de Lió (França).

¿S’han de crear noves places?

Educació treballa per garantir que tots els alumnes de quart d’ESO que vulguin fer un grau mitjà d’FP tinguin plaça assegurada en la família professional que volen. I aquí arriba la gran pregunta: ¿Falten places? ¿S’han de crear noves places? Montse Blanes no ho té tan clar. «¿Crearan tantes places d’auxiliar d’infermeria com demanda d’alumnes hi hagi? ¿Podrem trobar pràctiques –-que són obligatòries-– per tots? ¿El mercat podrà absorbir després tants professionals?». Són interrogants que planteja i que haurien de servir també per planificar l’FP.

Blanes qüestiona que la solució sigui l’augment de places. En primer lloc, perquè potser en el mercat no hi ha demanda de tants professionals. Sobre l’augment de places del curs passat, opina que «ens hem passat de frenada». «No crec que s’hagin de crear més places d’auxiliar d’infermeria», afegeix. Insisteix a plantejar si «algú s’ha preguntat si hi haurà pràctiques per a tothom, si hi haurà ocupació per a tothom, si hi haurà plaça en un grau superior per a tothom?». I adverteix: «Alerta d’obrir línies per obrir, només perquè la gent ho demana». Urgeix al Govern «parlar amb els centres i amb les empreses». 

Miquel Tarazona opina que «en conjunt, sí hi ha prou places». «Però si volem que tots estudiïn el que volen, potser sí que fan falta més places. El que passa és que de vegades les necessitats del mercat laboral no coincideixen amb l’interès de l’alumnat. Per això se’ls ha d’orientar. I s’ha de decidir si fomentem que estudiïn el que vulguin o el que es necessita. S’han d’equilibrar aquests dos factors», explica Tarazona. 

«Compte a donar resposta immediata»

En la mateixa línia, Alberto Vila creu que ja hi ha una oferta important de places, i que el desembre o el gener, quan molts alumnes es donen de baixa, queden vacants. «No és una qüestió fàcil de resoldre», admet. «Es pot augmentar l’oferta per donar una resposta immediata a la demanda, però després quedaran places sense cobrir», diu. «Compte a donar resposta immediata a una demanda perquè després queden places buides», adverteix. «La solució no és crear totes les places que es demanin», acaba dient. 

La directora de l’institut Miquel Biada de Mataró, Teresa Comas, posa l’accent en la necessitat d’equilibrar les demandes dels joves amb el mercat laboral i insisteix que fixar aquestes necessitats productives s’hauria de fer a llarg termini, a 10 anys vista. «Crear places sí, però veure on són necessàries» perquè, assenyala, al final, el que tots els alumnes volen és un lloc de treball.

Jesús Marín, responsable d’FP de la UGT, afirma que el Govern s’ha de «posar les piles ja amb la prospecció» i investigar les demandes de les empreses. «Hi ha cicles formatius de moda o ‘hobby’ que no tenen ocupabilitat. En canvi, s’han hagut de tancar cursos perquè no hi havia demanda d’alumnes, tot i que sí de les empreses. Per exemple, d’Edificació i Obra Civil. S’ha de sincronitzar això ja».

L’oferta pública

Els sindicats introdueixen un matís: ¿hi ha prou places públiques? El responsable d’Educació de CCOO, Rodrigo Plaza, assegura que no. En el conjunt de Catalunya, dos terços de les places són públiques, i un terç, privades. No obstant, a l’àrea metropolitana aquests percentatges s’inverteixen. «A Barcelona, per exemple, només 3 de cada 10 alumnes estan en un centre públic. Els altres paguen un centre concertat o privat». 

Per la seva banda, Marín creu que en cicle mitjà serien necessaris 400 grups de 30 places cada un: els 200 que es van crear aquest curs passat i 200 més per al pròxim. També 400 professors i 400 psicopedagogs per a tasques d’orientació. Exigeix també transparència: informar des del començament del nombre de places ofertes.

A l’oferta d’FP del curs vinent es podria afegir, si tot va bé, la dels cicles de grau mitjà i superior del nou centre d’FP Integral de Martorell. La Generalitat té previst adjudicar la gestió d’aquest equipament el gener vinent. 

El problema del grau superior

Notícies relacionades

Aquestes són les claus del pressupost del Govern a Educació

El Govern central destinarà 1.200 milions dels fons europeus a la nova llei de l’FP

Un segon front relacionat amb l’augment de places de grau mitjà té relació amb la continuïtat d’aquests estudis. Ja que, en el cas que els alumnes vulguin continuar estudiant, no tenen garantida la plaça en el grau superior, en què no hi ha tantes places com en el grau mitjà. I el sistema de preinscripció no ajuda: actualment, un 60% de places de grau superior estan reservades per alumnes de batxillerat, només un 20% per als que venen d’un grau mitjà i un altre 20% per altres vies (universitaris, per exemple). «Aquest repartiment no correspon a la realitat actual. Respon a un patró de fa 20 anys. S’ha de revisar», reclamen els centres.  

Pressupost de 37,7 milions

Per donar impuls a l’FP, Educació té en els pressupostos per al 2022 una partida de 37,7 milions d’euros (31 més que el 2020). Aquest import sufragarà la creació de 182 nous grups en centres públics, 743 nous professors, formació, renovació de maquinària i equipaments. La UGT xifra la quantitat mínima necessària en 130 milions d’euros.