El Suprem ratifica la quota del 25% de castellà a les aules catalanes

¿Està en risc la immersió de l’escola catalana, un model respectat per la comunitat educativa? Algunes veus pensen que sí, després que el Tribunal Suprem (TS) no hagi admès el recurs de cassació que la Generalitat va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, el desembre del 2020, ordenava al Govern garantir que el castellà s’imparteixi, com a mínim, en el 25% de les hores escolars. La sentència, doncs, passa a ser ferma i executable. Així ho han denunciat aquest dimarts el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, i la titular de Cultura, Natàlia Garriga, que han assegurat que es tracta d’«un nou atac frontal dels jutges al sistema educatiu català».

La Generalitat ha demanat calma a les escoles, a les quals ha instat a no realitzar cap canvi en els seus plans lingüístics. El president, Pere Aragonès, ha qualificat de «molt greu» la decisió judicial. «El català a l’escola no es toca», ha destacat després de deixar clar que la immersió és una garantia de cohesió social i igualtat d’oportunitats.

Fonts del Ministeri d’Educació, de moment, no emeten cap opinió ja que la sentència no s’ha rebut encara oficialment. Una vegada que arribi als serveis jurídics, s’analitzarà amb detall.

En tot cas, ara seria el TSJC el que hauria de moure fitxa i decidir com s’executa la sentència, com es trasllada a les aules aquest 25% i s’aplica. L’assumpte és d’una complexitat jurídica descomunal, així que ningú espera una solució ràpida i fàcil.

Batalla política

Tots els experts en educació reconeixen l’èxit del model d’immersió lingüística de l’escola catalana, el principal objectiu del qual és evitar la segregació. Està més que assumit per la immensa majoria de les famílies. No obstant, l’ús del català i el castellà s’ha convertit en una àrdua batalla política, iniciada, al seu dia, per Cs i el PP. 

En l’anterior llei educativa –la Lomce, més coneguda com a ‘llei Wert’ pel cognom del llavors ministre d’educació del PP que va emprendre una guerra al català– s’estableix que «el castellà és llengua vehicular de l’ensenyament en tot l’Estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives comunitats autònomes, d’acord amb els seus estatuts i normativa aplicable». Cap altra norma educativa prèvia havia esmentat el castellà com a «llengua vehicular». Aquesta mateixa llei va incloure molts articles que després van ser anul·lats pel Tribunal Constitucional, com el que instava a l’administració educativa a «garantir una oferta docent sostinguda amb fons públics en què el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable».

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

També va anul·lar el Constitucional l’article de la Lomce pel qual les comunitats pagarien el centre concertat o privat a aquelles famílies que no poguessin escolaritzar els seus fills en una escola pública amb el castellà com a llengua vehicular. L’anomenat ‘xec Wert’ va ser sol·licitat per 154 famílies, que representen al 0,04% de l’alumnat.

L’actual norma, com totes a excepció de la ‘llei Wert’, tampoc esmenta el castellà com a llengua vehicular. El que sí que diu la llei (Lomloe, més coneguda pel cognom de l’anterior ministra, Isabel Celaá) és que els estudiants de Catalunya hauran d’acabar l’ensenyament secundari obligatori amb la competència linguística requerida tant en català com en castellà. Si algun alumne o alumna té carències en algun dels dos idiomes, els centres educatius impulsaran mesures per compensar aquestes llacunes. L’objectiu és el ple domini bilingüe. És a dir, la Lomloe manté vigent la immersió, però de manera flexible i compensada.