¿Per què el 25-N és el dia contra la violència masclista?

«Si em maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta», proclamava l’activista dominicana Minerva Mirabal, a principis dels 60, quan l’advertien que el règim de Rafael Trujillo anava contra ella i les seves germanes.

Patria, Minerva i María Teresa Mirabal, conegudes com ‘les Mariposas’, formaven part d’una família benestant de la província de Salcedo, a la República Dominicana. Totes havien cursat carreres universitàries, s’havien casat i tenien fills. L’error, a ulls de la dictadura, era l’activisme polític que portaven a terme en contra del règim. De fet, havien sigut empresonades en diverses ocasions.

El 25 de novembre del 1960 les tres germanes i el xòfer, Rufino de la Cruz, van ser interceptades per la policia secreta, que les va penjar, les va colpejar i les va tirar per un barranc per simular un accident de trànsit.

L’assassinat de les dones, que tenien entre 25 i 36 anys, va commoure la societat i va accentuar la indignació contra el règim trujillista.

Proclamació del dia internacional

Tres anys després de l’assassinat de les germanes Mirabal, ja el 1963, l’Assemblea General de les Nacions Unides va començar a elaborar la Declaració sobre l’eliminació de la discriminació contra la dona, que es va acabar aprovant el 1967. Va ser el 1999 quan es va proclamar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

Situació a Espanya

Només a Espanya, hi ha hagut 1.118 víctimes per violència de gènere des del 2003. El 2020 van ser assassinades 45 dones en mans de les seves parelles o exparelles. Des de començament d’any, s’han comès 70 feminicidis, que són els assassinats d’una dona en mans d’un home per masclisme o misogínia. D’altra banda, durant el primer trimestre del 2021 es van registrar 426 delictes d’agressions sexuals amb penetració, segons el Balanç Trimestral de Criminalitat.

L’assassinat és la violència portada a l’extrem, però moltes vegades l’infern comença molt abans i, sovint, sense ser-ne conscient.

Tipus de violència

L’ONU distingeix diferents tipus de violència contra les dones, a part del feminicidi.

El maltractament a la llar o violència de parella, que inclou violència econòmica, psicològica, emocional, física i sexual.

La violència sexual, en què s’engloben l’assetjament sexual, la violació, la violació correctiva (que és perpetrada contra una persona per la seva orientació sexual o identitat de gènere amb la finalitat que es comporti de manera heterosexual) i la cultura de la violació, que fa referència a un entorn social que normalitza i justifica la violència sexual.

També recull el tràfic de persones, que atrapa milions de dones i nenes de tot el món. Moltes, a més, són víctimes d’explotació sexual.

La mutilació genital femenina, l’objectiu del qual és alterar o causar danys als òrgans genitals femenins per raons no mèdiques.

El matrimoni infantil, que es produeix quan un o els dos cònjuges són menors de 18 anys. Constitueix una violació de la Declaració Universal de Drets Humans. Les nenes tenen més probabilitat de casar-se sent menors i abandonar l’escola i experimentar altres formes de violència.

L’ONU també recull la violència en línia o digital. Aquest tipus pot incloure el ciberassetjament, sèxting o ‘doxing’, que és la publicació d’informació privada o identificativa sobre la víctima. 

Durant la pandèmia

Els confinaments, les restriccions de mobilitat, l’augment de l’aïllament i la incertesa econòmica han provocat un increment de violència contra dones i nenes en l’àmbit privat.

Notícies relacionades

¿Què explica la història de les violacions? | +Història

Protesta feminista contra les violacions per submissió química

Les denúncies per violència de gènere presentades a Espanya durant el segon trimestre han augmentat un 17,8% respecte al mateix període del 2020, cosa que situa la violència masclista als nivells previs a l’arribada de la Covid.