Una batalla política
¿Què diu la ‘llei Celaá’ sobre el català a les aules?
La norma obliga que els estudiants «arribin a ple domini» del català i el castellà al finalitzar la secundària
L’actual llei educativa –Lomloe, coneguda com ‘llei Celaà’ pel cognom de l’anterior ministra socialista d’Educació– obliga els alumnes a conèixer perfectament el català i el castellà quan acabin l’etapa secundària obligatòria. No és cap novetat. És una cosa que succeeix a les aules de Catalunya, la realitat del dia a dia.
La norma, no obstant, el que sí que fa és convertir la immersió –amb el català com a llengua vehicular– en un «model flexible i compensat», com explicava, al seu dia, Isabel Celaá. És a dir, els estudiants han de ser competents en els dos idiomes. Si el professorat detecta llacunes en alguna de les dues llengües (sigui la que sigui), l’alumne haurà de tenir reforç a classe per superar-les.
L’article concret va ser fruit d’un acord parlamentari el novembre del 2020 entre el PSOE, Unides Podem i ERC que buscava blindar la immersió lingüística a Catalunya, un mètode que evita la segregació social i que els partits de la dreta sempre han intentat torpedinar, fins i tot amb enginyeria legislativa.
La ‘llei Celaá’ (la vuitena norma educativa de la democràcia) no esmenta el castellà com a llengua vehicular. Ni una sola llei educativa ho ha fet. L’única que ho va fer va ser la Lomce, més coneguda pel cognom del ministre del PP que la va impulsar i que va emprendre una guerra contra el català, José Ignacio Wert.
La ‘llei Celaá’ insta les administracions educatives a garantir el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució espanyola, els estatuts d’autonomia i la normativa aplicable. Al finalitzar l’educació bàsica, tots els alumnes hauran d’arribar al domini ple i equivalent en la llengua castellana i, en el seu cas, en la llengua cooficial corresponent».
La Lomce, mentrestant, assenyalava que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre els ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris. El castellà és llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’Estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives comunitats autònomes, d’acord amb els seus Estatuts i normativa aplicable».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'
- Club d’estil Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Final d’un pontificat Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar
- Successos Dos detinguts per robar una motxilla a una parella mentre practicava sexe a la platja del Somorrostro de Barcelona
- Per 907.500 euros El Ministeri de Transports licita l’estudi informatiu dels nous accessos ferroviaris al Port de Tarragona
- Obituari Mor Lluís Prenafeta, la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat
- Guardó El Govern concedeix la Creu de Sant Jordi al president de Prensa Ibérica, Javier Moll
- En les comissions El Parlament blinda la participació telemàtica dels diputats pendents de l’amnistia
- Pla de rearmament El Govern aprova el pla d’inversions per arribar al 2% del PIB de despesa en defensa aquest any amb 10.471 milions