Un pres arrenca d’una mossegada la punta del dit a un funcionari a Quatre Camins

Un pres de la presó barcelonina de Quatre Camins ha arrencat d’una mossegada la punta del polze de la mà esquerra a un funcionari que va agredir quan el traslladava de cel·la, malgrat que portava guants protectors.

Segons han denunciat els sindicats CSIF, UGT i CCOO i han confirmat fonts de la Conselleria de Justícia, l’agressió es va produir cap a les 16.45 hores d’aquest dimarts quan l’intern, classificat en primer grau, va agredir tres funcionaris que el traslladaven de cel·la, a un dels quals va arrencar la punta d’un dit.

El pres compleix una condemna de dos anys i fa un mes va ser traslladat a les dependències del departament especial de règim tancat (DERT) del centre penitenciari de Quatre Camins, a la Roca del Vallès (Barcelona), després d’agredir un altre intern.

Quan els funcionaris el traslladaven de cel·la, l’intern va arremetre en contra seu i, a més d’arrencar d’una mossegada la punta del polze de la mà esquerra d’un, va causar lesions lleus als altres dos. Els tres funcionaris agredits van haver de demanar reforços als companys per poder reduir l’intern, segons Justícia.

Investigació interna

Segons les fonts de Justícia, Institucions Penitenciàries ha obert una informació reservada a l’intern i el denunciarà davant el jutjat de guàrdia per aquesta agressió.

El funcionari va ser atès en un primer moment pels serveis mèdics de la presó i posteriorment va ser traslladat a la mútua. El sindicat CSIF ha denunciat que aquesta agressió s’hauria pogut evitar «si els responsables del centre haguessin pres les mesures de seguretat oportunes per frenar les contínues mostres de violència d’aquest intern i d’altres».

Antecedents

El mes d’octubre passat, aquest mateix intern va arrencar l’orella a un altre pres durant una baralla, segons el sindicat.

A més, aquest intern acumula informes per amenaces a funcionàries, escopinades i insults masclistes cap a elles, però els Serveis Penitenciaris «no hi han fet res, cap protocol ni seguiment», segons CSIF.

Davant aquests fets ni el cap d’Unitat Especialitzada del DERT, «que curiosament li havia autoritzat un canvi de cel·la a un bloc menys regimental», ni l’equip directiu «han sigut capaços d’establir unes directrius clares per salvaguardar la integritat dels funcionaris dels quals són responsables», segons CSIF.

«Tot en aquest centre és per als interns i per ells. Els funcionaris, la seva seguretat, la seva salut i els seus drets sobren. El que ha passat és una desraó, és el fruit de la incompetència manifesta d’un grup de persones que han perdut el nord, el tarannà i la capacitat de dirigir un centre penitenciari», ha advertit CSIF.

El sindicat també ha denunciat que el centre no va facilitar una ambulància al funcionari agredit, per això va haver de ser traslladat a l’hospital per un company, cosa que considera una «negligència» per part de l’equip directiu que hauria de tenir «conseqüències penals».

Davant aquesta situació, CSIF ha exigit el cessament de tot l’equip directiu del Centre Penitenciari de Quatre Camins.

En la mateixa línia, UGT Presons ha denunciat que la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, és la responsable «directa» de les contínues agressions que pateixen els funcionaris de presons, per això alguns dels seus delegats s’han tancat a la seu de la conselleria com a mesura de protesta.

Notícies relacionades

338 dies, el temps mitjà d’espera per demanar l’ajuda de dependència

"Això tot just acaba de començar"

«Els responsables penitenciaris, amb la consellera al capdavant, són els únics culpables de l’ambient irrespirable que es viu als centres penitenciaris catalans, ja que mantenen conscientment una plantilla sota mínims i envellida, amb una edat que voreja els 54 anys i que en alguns centres s’aproxima als 59», ha denunciat UGT Presons.

També CCOO ha denunciat aquesta agressió i ha anunciat que exigirà les responsabilitats pertinents a l’administració penitenciària perquè la plantilla de Quatre Camins sent que la seva professió «es denigra cada dia més a causa de les condicions que han d’afrontar en el dia a dia i per l’absència de resposta institucional en defensa dels seus drets i condicions laborals».