Fotoperiodisme
Arxiu Covid: el més gran recopilatori fotogràfic de la pandèmia a Espanya
● Mémora ha col·laborat estretament amb més de 15 fotoperiodistes facilitant l’accés a les seves instal·lacions per ajudar a deixar testimoni gràfic de la pitjor conseqüència de la pandèmia
● Així mateix, la companyia funerària ha contribuït al mecenatge del reposador web www.archivocovid.com, una càpsula del temps custodiada per la Universitat d’Alcalá des d’avui i durant els pròxims deu anys
La realitat, en algunes ocasions, supera la ciència-ficció. La pandèmia de la Covid-19 va tancar milions de persones a casa seva el 2020, ha saturat els centres sanitaris i ha deixat una reguera de morts al seu pas. La memòria col·lectiva no oblidarà fàcilment res del que ha passat. En aquest sentit, i igual que durant la pandèmia de la pesta negra els cronistes medievals van deixar per a la història els seus gravats, el periodisme i el fotoperiodisme deixaran a les hemeroteques un material de gran valor perquè les generacions futures recordin i puguin comprendre el que ha passat.
Més de 8.533 fotografies de prop de 400 autors formen part del projecte ‘Arxiu Covid’, la més gran memòria visual de la crisi provocada per la Covid-19 a Espanya que ja està disponible des d’avui i durant almenys els pròxims deu anys a www.archivocovid.com, una càpsula del temps que serà custodiada per la Universitat d’Alcalá.
Per ajudar a deixar testimoni gràfic de la pandèmia, Mémora ha recolzat aquest projecte durant l’últim any col·laborant amb alguns dels professionals del fotoperiodisme que han contribuït a donar visibilitat al compromís i treball diari dels professionals del sector funerari. D’aquesta manera, com a part del seu compromís amb la societat, Mémora ha col·laborat estretament facilitant l’accés a les seves instal·lacions a més de 15 fotoperiodistes, entre ells, Ángel García, Samuel Aranda, José Colón, David Aparicio, Adri Salido, Sergi Alcàzar, Xavi Herrero, Cristina Calderer, Antolín Avezuela, Nicolás Carvalho, Marc Sanye, Juan Camilo Moreno, Ferran Nadeu i Victòria Rovira Casanovas, tots ells autors participants en aquesta gran galeria sobre la pandèmia a Espanya.
Així mateix, el finançament d’aquest reposador web és possible gràcies a la col·laboració i mecenatge de Mémora, entre d’altres, així com el suport procedent de diferents entitats del sector cinematogràfic i audiovisual.
Què és Arxiu Covid
Què és Arxiu CovidArxiu Covid pretén crear una memòria visual d’aquesta crisi que contribueixi al dret a la informació, que sigui profunda, diversa, respectuosa i fidel a les difícils realitats que s’han viscut i documentat.
L’objectiu principal del projecte és construir, amb el recolzament de l’Aula de Fotografia de la Fundació General de la Universitat d’Alcalá, a Alcalá de Henares –la ciutat dels arxius–, un reposador digital que sigui testimoni de la crisi causada per la Covid-19 a Espanya.
Arxiu Covid és possible gràcies a la participació de centenars d’autors i autores que han decidit compartir els seus treballs (conservant en exclusiva tots els drets d’explotació de les seves imatges) i a un equip de professionals del sector que, de manera desinteressada, han treballat durant un any per desenvolupar aquest projecte, així com al suport de la Universitat d’Alcalá a través de l’Aula de Fotografia de la seva Fundació General.
Origen del projecte
Origen del projecteQuan es va declarar el primer estat d’alarma a causa de la pandèmia, el març del 2020, centenars de fotoperiodistes, videoperiodistes i documentalistes van sortir al carrer per documentar la crisi que estàvem vivint, però es van trobar amb un bloqueig informatiu sense precedents. Era impossible accedir a hospitals, residències d’avis, cementiris, o qualsevol altre lloc des del qual poder mostrar els efectes del nou virus i la situació a què ens enfrontàvem. En una època en què cal veure-ho per creure-ho, l’absència d’imatges dificultava la comprensió del que passava.
En aquest context, el fotoperiodista Santi Palacios, va decidir crear Arxiu Covid per diversos motius: per visibilitzar una realitat difícil de documentar; perquè la indústria només publica una ínfima part de les imatges que produeixen els professionals; perquè el ritme frenètic de la informació porta que les imatges sembla que caduquin cada mitjanit; i perquè, per primera vegada, tots els periodistes que estaven treballant ho feien sobre un mateix tema, directament o indirectament. Tot això, juntament amb la falta d’espais per reflexionar sobre unes fotografies produïdes amb vocació de perdurar, va portar un ampli nombre de professionals a impulsar el projecte.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim