Irene Montero: «Tenim molt camí per davant per implicar els homes»

El primer és llançar el missatge que mentre hi hagi un sol assassinat o una sola situació de violència, d’assetjament a la feina, d’agressions sexuals, no descansarem i tenim l’obligació com a Estat de desplegar cada vegada millor i més efectius mecanismes. Però també és evident que invertir i fer polítiques de lluita contra les violències masclistes és útil i salva vides. Les institucions són portes segures, a través del 016, de les farmàcies, de les forces de seguretat, de les associacions feministes o dels punts d’informació.

¿Va ser difícil sumar el PP a la renovació del pacte d’Estat? 

Des del principi van posar una enorme responsabilitat. Ha sigut un treball minuciós, però hem comptat des del primer minut amb el compromís de totes les forces polítiques per poder arribar a un acord que ens permetés actualitzar el pacte d’Estat, per convertir en permanents totes les mesures i blindar el seu finançament.

¿Vox no ha volgut participar o no ha sigut convidat? 

Ha participat en les reunions, però va decidir no sumar-shi. I crec, a més, que és molt important que hàgim llançat el missatge de blindatge de les institucions davant el negacionisme de la violència masclista. 

Una vegada firmat aquest dictamen amb 13 grans objectius, ¿és necessari reformar la llei contra la violència de gènere?

Hem de buscar els mecanismes legislatius més adequats i amb el màxim consens, i crec que en això hi haurà flexibilitat per part de tots els grups, perquè l’important no és la tècnica legislativa concreta, sinó que siguem capaços de portar al màxim nivell de la legislació les mesures del pacte.

A l’estiu van iniciar la revisió dels protocols existents contra la violència masclista. ¿Quines fallades han detectat? 

Després del repunt d’assassinats a l’inici de l’estiu, vam creure fonamental convocar el pacte d’Estat i altres actors implicats per fer una avaluació precisa de quins mecanismes estan fallant o necessiten ser millorats. Hi ha molts protocols que es van desenvolupar amb la llei del 2004 i que no han sigut revisats. I els principals àmbits d’intervenció que hem detectat com a prioritaris són la prevenció i la detecció precoç. 

¿Què es farà en els dos àmbits? 

Poques setmanes després vam llançar un pla de mesures urgents. Per exemple, es va aprovar posar en marxa un cribratge universal en l’atenció primària i els serveis d’urgència que ens permeti que els professionals de l’àmbit sanitari tinguin una especialització per saber detectar determinats signes i fer sentir les dones segures perquè denunciïn la violència i que a partir d’allà siguin derivades als recursos especialitzats.

I la resta de protocols, ¿s’actualitzaran? 

Estem treballat en un protocol marc que pugui servir com una guia per a comunitats, ajuntaments i entitats que tenen actuacions dedicades a l’erradicació de les violències. Aviat la podrem compartir amb totes les parts. A més, l’actualització del pacte implica una necessària revisió i avaluació permanent que ens permeti detectar qualsevol fallada i qualsevol necessitat de millora en temps real i ser capaços d’actuar en conseqüència. Ja hi havia avaluacions periòdiques en l’anterior pacte, però l’hem reforçat perquè pensem que és fonamental per detectar quins canvis s’han de produir per arribar sempre a temps a totes les dones.

Un dels reptes pendents i esmentats en el dictamen del pacte és implicar més els homes en la prevenció. ¿Amb quines mesures?

Quan parlem de transitar d’una cultura de la violació a una cultura del consentiment, és un canvi que ens afecta a tots i totes. A més, tothom, homes i dones hem d’estar units per erradicar les violències masclistes. Això vol dir que qualsevol, també els homes, si sospiten que hi ha una dona en situació de violència, que sàpiga que sempre pot allargar-li la mà. El tipus de societat basada en els bons tractes que el feminisme proposa implica també que els homes desconstrueixin aquesta masculinitat que és la base de les violències. Per a això tenim enormes reptes quant a l’educació en igualtat, que és un dret que l’Estat ha de garantir i que volem desenvolupar en la reforma de la llei de l’avortament. Tenim molt camí per davant per implicar els homes i fer polítiques públiques que els facin sentir implicats en aquest procés d’allargar la mà i desconstruir aquesta masculinitat que és la base de les violències. 

La renovació del pacte també esmenta incidir en accions contra la violència vicària, la que s’exerceix contra els fills per danyar la mare. ¿Com? 

En llei d’infància s’ha prohibit la síndrome d’alienació parental i el règim de visites per als maltractadors dient clarament que ens fem càrrec del lema feminista que cap maltractador pot ser un bon pare. Però tenim molt camí per fer i ho reconeix el pacte d’Estat per ser capaços de lluitar contra totes les formes de violència, l’econòmica, la vicària, la digital i totes les formes. 

Per erradicar l’explotació sexual la llei del ‘només sí és sí’ penalitza qui destini un local a la prostitució, cosa que es coneix com a terceria locativa. ¿Permetrà el tancament de molts prostíbuls?

No només la terceria locativa, sinó també la tipificació del proxenetisme no coactiu. La terceria locativa va quedar fora del Codi Penal sota un govern del PSOE. Aquest govern està determinat a recuperar-la per perseguir els qui es lucren amb l’explotació sexual. Serà un dels elements que ja els diferents grups han avançat que volen debatre i per tant farem una negociació discreta i afinada per ser capaços d’arribar a un consens. 

El PSOE vol multar els clients de les prostitutes com a mesura per abolir la prostitució. ¿Comparteix aquesta tesi?

Els organismes internacionals ens diuen que un dels objectius prioritaris per acabar amb l’explotació sexual i el tràfic, que són formes de violència masclista, és la desincentivació de la demanda. Però els mecanismes predilectes tenen més a veure amb la prevenció, la sensibilització o l’educació en igualtat. En tot cas, hem de ser capaços de trobar el consens més ampli possible en el conjunt societat, dels grups parlamentaris i dels socis de Govern per desplegar els mecanismes més eficaços de desincentivació de la demanda. Amb dues premisses: una és que aquests mecanismes siguin eficaços i funcionin i una altra, que no portin a una situació de vulnerabilitat més gran a les dones que són víctimes d’explotació sexual o de tràfic. Si no posem en el centre els seus drets, si no articulem plans d’inserció sociolaboral que els permetin tenir una oportunitat, serà molt difícil que erradiquem l’explotació sexual i el tràfic. I hem de revisar la llei d’estrangeria perquè la majoria tenen una situació administrativa irregular i això condiciona l’accés als seus drets. 

Han transcendit friccions amb el PSOE a l’hora de regular l’objecció de consciència en la reforma de la llei de l’avortament. ¿Això impedirà que hi hagi un text a curt termini?

El primer pas amb aquesta llei ha sigut escoltar les organitzacions feministes i els professionals per ser capaços d’entendre quines són les principals demandes de la societat. Aquest procés acabarà al desembre i com que ha anat acompanyat d’elaboració de la reforma, aquell mes en tindrem un primer esborrany, que té com a pilar la garantia del dret a l’avortament i l’educació sexual. A partir d’aquell moment, negociarem al si del Govern i després amb la tramitació de la llei. Però aquesta norma ha de ser capaç de garantir de manera efectiva el dret a l’avortament en l’àmbit del públic perquè hi ha comunitats on no es realitzen i per això algunes dones han de desplaçar-se milers de quilòmetres, ja que l’objecció de consciència s’està utilitzant de manera perversa per impedir el dret a les dones a decidir sobre el seu propi cos. Per això, hem de ser capaços d’harmonitzar el dret a l’objecció amb el dret a les dones a decidir.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Què es farà per impedir la violència obstètrica?

Vull començar reconeixent que hi ha hagut enormes avenços i tenim excel·lents professionals. Però els organismes internacionals ens estan dient que també al nostre país hi ha situacions de violència obstètrica i les polítiques públiques han de ser capaces de respondre. Fonamentalment elevant a rang d’elevat compliment l’Estratègia al Part Normal, que pot necessitar millores perquè s’aplica de manera desigual i cal estendre-la a tot el territori. Treballarem de manera discreta i amb voluntat d’acord.