La Sexta, Iker Jiménez i un llibre: el negoci de César Carballo, el ‘doctor por’ de la pandèmia

El dia en què els diaris tornen a obrir amb la Covid –per la nova variant detectada a Sud-àfrica–, César Carballo (Madrid, 1972) descansa d’una guàrdia abans d’acudir, com cada dissabte des de fa un any i mig, a La Sexta Noche.

–És preocupant –, diu en conversa telefònica. –Fa temps que advertim que això podia passar. Ara cal demanar PCRs a tothom que vingui a Espanya, que no entri ningú amb una PCR positiva.

A mitjans de març del 2020, Carballo, adjunt d’Urgències a l’hospital Ramón i Cajal de Madrid, va començar a publicar a Twitter comparatives d’afectats per la malaltia entre Espanya i Itàlia.

Evolución de la infección covid19. Buenas noticias!! parece que la curva parece que se va aplanando, es la primera vez que bajamos del 25% de ascenso de positivos!!, por primera vez estamos por debajo de Italia en la comparativa!!.Ahora hay que seguir así y ver la meseta.Animo!! pic.twitter.com/qnHM2FVUqY

— Cesar Carballo (@ccarballo50) 16 de marzo de 2020

Els redactors de La Sexta Columna, el programa de reportatges que emet la cadena els divendres a la nit, es van posar llavors en contacte amb ell.

«Vam intentar entrevistar-lo el març del 2020 i ens va dir que a l’hospital no els feia gaire gràcia que sortís i que preferia no fer-ho de moment», expliquen fonts del programa. «A primers d’abril, ja sabent que anava a La Sexta Noche, que sí que paga, ens va dir que si volíem ens atenia».

‘El Periódico de España’ ha pogut revisar els missatges en els quals Carballo expressa les reticències del seu hospital (del 21 de març) i els posteriors missatges en els quals informa que acudirà a La Sexta Noche i mostra la seva disponibilitat per a una entrevista (del 2 d’abril).

Entre els dos programes hi ha una diferència important: a La Sexta Noche paguen per participar i a La Sexta Columna no. Cada col·laborador té el seu acord i l’import final depèn del que duri la intervenció. Fonts coneixedores de la forquilla de preus parlen d’entre 400 i 600 euros per programa.

Carballo prefereix no entrar en aquest tema –puc dir que és una feina que no et treu de pobre»– i assegura no recordar la trucada de La Sexta Columna.

«No ho recordo. No solc dir que no. Quan em truquen i puc, hi vaig», afirma. «Que li agradi o no a l’hospital m’és igual. Vaig demanar permís per aparèixer i em van dir que cap problema. No intervinc parlant en nom de l’hospital. Si fos cap d’alguna cosa ja m’haurien donat un toc, però com que soc un soldat ras, no».

El doctor, especialista en medicina familiar i comunitària i amb gairebé dues dècades d’experiència a les Urgències de diversos hospitals de la Comunitat de Madrid, va intervenir per primera vegada a La Sexta Noche el 4 d’abril del 2020. Des d’aquell moment, la seva popularitat només ha anat cap amunt fins a impulsar-lo com la veu més mediàtica de la pandèmia.

Fins i tot quan aquesta va deixar de ser l’actualitat més important i el volcà de La Palma va entrar en erupció, Carballo continuava allà analitzant els efectes de la mala qualitat de l’aire. «Sempre que hi hagi una catàstrofe, hi haurà un urgenciòleg», justifica. La setmana vinent començarà una secció amb Iker Jiménez sobre casos clínics d’Urgències.

«Després de sortir a La Sexta Noche, em va trucar Iker i vam quedar a fer una altra entrevista. I va ser exponencial. Vaig passar de 3.000 a 40.000 seguidors a Twitter», continua. «Va ser tant per ell com per La Sexta, a qui sempre he agraït que apostessin per un format de ciència un dissabte en prime time».

A més de les intervencions televisives, durant la pandèmia Carballo ha escrit un llibre –Desde la trinchera (Aguilar)– i llançat un «dispositiu anti-Covid»: Freelips, una funda de plàstic per posar en els vasos i no contagiar-se, malgrat que ja s’ha demostrat que el risc de contagi per superfícies és pràcticament nul.

Del llibre encara no hi ha dades de vendes perquè només fa una setmana que és al mercat. L’empresa comercialitzadora de Freelips, Vardaris S.L, constituïda abans de la pandèmia però sense gaire activitat, va passar de facturar 400 euros el 2019 a 91.000 el 2020, amb 6.000 euros de benefici. No és massa.

«Preteníem vendre molt més», admet Carballo. «Al final, és una altra aventura».

Hi ha un home a Espanya que ho fa tot

Hi ha un home a Espanya que ho fa tot¿Com compagina un metge d’Urgències tantíssima activitat fora de l’horari laboral amb la seva feina en una pandèmia devastadora?

¿I com ha arribat un urgenciòleg –ni epidemiòleg ni salubrista– a convertir-se en la cara més visible del problema?

A la primera pregunta respon el mateix Carballo. «És compatible traient molt temps a la meva família. Aquest és el problema. T’acaba cremant una mica perquè estàs tot el dia cap amunt i cap avall», reconeix. El doctor es va reduir la jornada un 30% abans del coronavirus per portar els seus fills a l’escola. Ara, dedica els matins a escriure, estudiar l’avanç del virus i intervenir a la televisió.

La segona és més complicada. Epidemiòlegs consultats per aquest diari admeten que Carballo és una de les figures que més odi genera entre els quals pel seu to catastrofista, allunyat de la complexitat de la situació.

Miguel Ángel Reinoso, un jove val·lisoletà que ha passat la pandèmia comunicant dades sobre el virus, va popularitzar a Twitter l’etiqueta #ZeroCarballo per acusar-lo de «sembrar el pànic».

La incidencia está bajando con fuerza en todas las franjas de edad

No hay ningún escape vacunal de la variante delta, a ver si este "experto" deja de sembrar el pánico #ZeroCarballo pic.twitter.com/f4ryTzxkVc

— Miguel Ángel Reinoso (@mianrey) 18 de agosto de 2021

«Quan ja hi havia dades dels assajos clínics, va dir que les vacunes no serien eficaces», recorda l’epidemiòleg Pedro Gullón. «També es va obsessionar que les vacunes no valien per a la variant delta, una cosa que sabíem des de feia molt que no era certa».

«La seva manera d’analitzar i comunicar la pandèmia és negativa. El seu enfocament, parcial i limitat per la seva àrea de coneixement», afegeix Mario Fontán, un metge especialista en salut pública que l’ha corregit alguna vegada a Twitter (per exemple, quan va compartir un article d’‘As’ per alertar sobre la caiguda d’eficàcia de les vacunes contra la delta).

Hay que leerse antes el informe del que parte la noticia antes de compartir una página que encima no cita la fuente original. https://t.co/3AQxtTXuM1 https://t.co/OzIcDA4JHq pic.twitter.com/aKOphTkFt7

— Mario Fontán Vela (@MFontanVela) 25 de agosto de 2021

«Hi ha altres perfils mediàtics que pequen del mateix, però ell és la màxima expressió. Durant tota la pandèmia ha existit la idea que qualsevol persona de ciències de la salut tenia els coneixements i l’enfocament per parlar d’un problema de salut pública. I no és cert. Un metge d’urgències té un enfocament molt individualista de la situació en el seu dia a dia, perquè atén pacients, que arriben un rere l’altre, en un hospital», continua Fontán. «I allà només arriben els casos més greus. Però tots els factors socials i polítics de la malaltia es produeixen fora. I les mesures no s’apliquen en un hospital, sinó en l’oci, el transport... El marc és molt més complex».

«Em truquen i dono la meva opinió»

«Em truquen i dono la meva opinió»Carballo reconeix que la seva visió sobre la pandèmia és esbiaixada.

«Segurament sí. Però jo mai he dit que sigui una veu autoritzada: em truquen i dono la meva opinió», diu. «A Urgències veig què passa quan no es fan les coses bé, així que tinc un biaix de sanitari i de protecció a la població. M’imagino que, des del punt de vista professional, cada un tindrem la nostra visió».

«És una persona que comunica bé. Això és fonamental. I la gent d’Urgències té visions generals dels problemes, la qual cosa també és un element important», afirma Joan Carles March, especialista en salut pública. «És veritat que s’ha ficat en bassals, com quan no va ser clar que es vacunaria. Va ser un error, però després va rectificar. A més, ¿qui no ha dit coses discutibles en aquesta pandèmia? Qui es mulla, s’equivoca. Com més contundent ets, més t’equivoques. I als mitjans us agrada la gent contundent».

Un altre metge que prefereix no donar el seu nom compara les veus de la pandèmia amb les de la Justícia. «La gent segueix el que comunica bé. Per exemple, en el tema de Catalunya, els tuitaires que més impacte tenien no eren els catedràtics de Dret Constitucional sinó els que transmetien missatges clars. Els missatges de César han variat, però tots estaven basats en dades, que també han sigut molt contradictòries durant la pandèmia. I els periodistes busqueu algú que comuniqui clar, no el més adequat però que no comuniqui tan bé».

Necesitamos un confinamiento duro y largo de personas como Carballo. Mentirosos y peligros públicos. Que van de salvadores cuando sus mentiras son un daño para la salud pública https://t.co/RfzVekf4Jy pic.twitter.com/YV6hhXpHko

— Pedro Gullón Tosio (@pgullon) 18 de febrero de 2021

A més de les seves relliscades sobre les vacunes, Gullón recorda altres moments desagradables.

«Carballo ha anunciat catàstrofes a cada pujada d’incidència, i ha arribat a dir que seria pitjor que la primera onada. Amb cada variant nova deia que era moltíssim més mortal i contagiosa quan encara no hi havia dades. Anunciava que necessitàvem confinaments domiciliaris sense cap matís», explica. «I una altra de sonada va ser la de les escoles. Va agafar una dada sense entendre’l per generar por. El temps li va treure la raó: el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties no va recomanar el tancament d’escoles llevat de casos extrems, perquè no han actuat com a multiplicadors de la transmissió».

«A tots ens agrada un metge, és una carrera que dona un estatus social alt, i sembla que per ser metge estàs capacitat per parlar de certs temes. Això ha ajudat que determinats perfils es facin tan visibles, tot i que l’estrictament mèdic sigui una part petita de la pandèmia», anota Fontán. «Entenc que un periodista necessita respostes ràpides. Va estirant les fonts que coneix i potser aquestes fonts no estaven ben escollides des del principi».

Carballo no ha deixat encara d’anar a La Sexta ni al programa d’Iker Jiménez. Ni tan sols de vendre el seu protector labial anti-Covid, que considera útil per prevenir el contagi d’altres malalties (com l’hepatitis A).

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Ara també dona entrevistes per promocionar el seu llibre, en el qual explica anècdotes del dia a dia a Urgències. Però no posa data concreta per finalitzar les seves intervencions a la televisió.

«A mi em truquen perquè la pandèmia està en alça. Em van preguntar i vaig dir que entenc que quan la pandèmia s’acabi, s’ha acabat. Visc de la meva feina i continuaré fent-ho», conclou.