Els progenitors sospitosos de maltractament no podran visitar els seus fills

Els pares amb «indicis fonamentats» que hagin comès actes de violència familiar o masclista tindran prohibida l’estada, les visites i la comunicació amb els seus fills, segons el decret llei aprovat aquest dimarts pel Govern català per protegir la vida i la seguretat dels nens en els casos de violència vicària. L’Executiu català modifica, d’aquesta manera, els articles del Codi Civil català sobre la guarda dels menors. La reforma anunciada per la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, serà d’aplicació immediata per als tribunals de justícia i d’«obligat compliment». Fins ara només era valoració del jutge acordar-ho o no. L’objectiu és disminuir les xifres de menors que moren en mans dels pares. Aquest any s’han registrat a Espanya cinc víctimes, una a Catalunya.

La nova normativa també veta les visites i relacions amb els fills per al progenitor que es trobi en un procés penal per atemptar contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat o indemnitat sexual de la parella o exparella o els nens, així com en els casos que sigui a presó per aquests delictes. En els processos civils de separació i divorci, el jutge pot acordar de forma excepcional un règim d’estada o comunicació en interès del nen, sempre que aquest hagi sigut prèviament escoltat.

Tot i que el Codi Civil català ja excloïa de la guarda dels fills el progenitor contra qui hi ha una sentència ferma i quan hi ha indicis fonamentats de violència familiar o masclista, no es recollia l’obligació expressa cap al jutge pel que fa a l’estada dels fills amb el maltractador. Per tant, en situacions de violència familiar o masclista, aquest veto era fins ara només una possibilitat que el jutge podia valorar o no. Així mateix, s’ha de tenir en compte que els tribunals habitualment prioritzen que les relacions entre pares i fills no es trenquin, fins i tot en casos de maltractament.

Consentiment per a l’atenció psicològica

Un altre dels aspectes que tracta el decret llei és l’atenció i assistència psicològica dels menors. En aquests supòsits, no serà necessari el consentiment del progenitor contra qui se segueix un procediment penal per maltractament. Tampoc farà falta el permís quan s’hagi dictat sentència i mentre no s’extingeixi la responsabilitat penal.

Tot i que no s’hagi formulat una denúncia prèvia, el consentiment tampoc serà obligatori quan la mare rebi assistència, acreditada pels serveis d’atenció per a dones que pateixen violència masclista. L’assistència psicològica als fills de més de 16 anys requereix el seu consentiment.

La violència vicària està considerada com la màxima expressió de violència cap als fills. L’objectiu de l’agressor és provocar un mal psicològic a la mare. Tot i que la vicària és una mena de violència masclista, el decret llei també recull la violència familiar a l’hora de prohibir o suspendre les comunicacions i estada del progenitor violent amb els fills.

Xifres que creixen any rere any

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El nombre de criatures víctimes de la violència vicària creix cada any. Així, en el conjunt de l’Estat, un total de cinc menors han mort aquest 2021 en mans dels seus progenitors, un a Catalunya. Aquest fet sol passar quan la parella s’ha dissolt o està separada i durant el règim d’estada amb el progenitor que no té la guarda.

La majoria de morts de nens per violència vicària es produeixen durant l’estada amb el pare. Així, de les 47.000 ordres de protecció a la dona que es van atorgar el 2019 a Espanya, només en un 3% es van suspendre les visites entre nens i progenitors. Aquestes dades, procedents del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), confirmen que en la majoria dels casos no es va suspendre el règim de visites amb els progenitors violents. «La violència vicària és una de les formes més cruels de la violència masclista», va assegurar la consellera Ciuró. «L’objectiu amb el decret llei és protegir al màxim la vida dels menors», va assenyalar.