10 preguntes i respostes sobre la variant òmicron

La investigadora Isabel Sola aclareix, en una entrevista a Efe, 10 dubtes essencials sobre la nova variant del coronavirus responsable de la Covid que s’ha detectat a Sud-àfrica i s’ha estès per almenys mig centenar de països –entre els quals Espanya–.

Isabel Sola treballa al Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques i codirigeix el grup de coronavirus en aquesta institució, on lidera, amb Luis Enjuanes, un dels grups que busca una vacuna contra la Covid.

La nova variant presenta desenes de mutacions respecte al virus original. ¿Sorprèn la comunitat científica l’evolució d’aquest coronavirus o és l’evolució previsible?

Que el virus canviï és perfectament esperable, però aquesta variant ha acumulat més mutacions que altres, i ens preguntem per què. S’especula que Sud-àfrica és un país on hi ha molta incidència del Virus d’Immunodeficiència Humana (VIH) i moltes persones amb un sistema immunodeficient. En aquestes condicions, el virus ha pogut evolucionar més lliurement. Amb un sistema immune més potent el virus canvia menys.

El fet de presentar moltes més mutacions que altres variants detectades anteriorment, ¿la converteix automàticament en més letal o virulenta?

No té per què. Han aparegut més canvis. Això vol dir que el virus ha tingut més llibertat per canviar, i aquestes mutacions donen al virus un avantatge. Però algunes d’aquestes mutacions poden ser neutres i no donar lloc a cap canvi de comportament. D’altres sí que poden provocar un canvi de comportament, però no té per què ser més virulent; i seria possible fins i tot que el virus s’atenués i perdés virulència. L’atenuació és una possibilitat bastant lògica en l’evolució d’un virus.

¿Són les mesures de vigilància i control vigents (vigilància epidemiològica i proves de diagnòstic) suficients per controlar l’evolució d’aquesta nova variant?

De moment, precaució. Les mesures no farmacològiques que ja coneixem (mascareta, higiene, distància i ventilació) són efectives davant qualsevol variant. Les vacunes possiblement també conservin efectivitat. Ara toca ser previnguts i convé mantenir la vigilància per veure com es comporta, com respira el virus.

¿Està justificada, des del punt de vista científic, la reacció d’alerta i alarma que s’ha desencadenat a molts països davant la nova variant?

Sí, perquè el virus ha canviat i cal saber en què es tradueixen aquests canvis. Hem de pensar que qualsevol canvi que es produeix en un virus és perquè al virus li va bé. És una possibilitat que el virus es transmetri millor. De moment, cura, alerta i la guàrdia ben alta.

¿Es pot mantenir que les vacunes contra la Covid que s’estan administrant són efectives contra la nova variant?

S’està comprovant als laboratoris. El que es fa és agafar el virus i enfrontar-lo al sèrum de persones que ja estan vacunades per veure si els anticossos que indueixen les vacunes continuen neutralitzant bé i eliminant el virus. Amb les mutacions que ja té el virus podria ser que disminuís una mica l’efectivitat de les vacunes, però que no la perdi del tot i sigui similar a la que tenim ara. Són conjectures, perquè ens hem de basar en els resultats experimentals que ja s’estan fent.

¿Es pot redissenyar una vacuna en poc temps i produir-la de forma massiva per cobrir millor qualsevol variant?

Sí. Són vacunes que es fan mitjançant biotecnologia i els canvis són relativament senzills. Després hi ha la qüestió de què exigiran les agències reguladores per aquest canvi. La formulació de la vacuna de la grip es canvia cada any sense necessitat de repetir assajos clínics.

¿Una vacuna redissenyada ha de tornar a passar les mateixes fases d’assaig i processos per aconseguir les mateixes autoritzacions que la vacuna original?

S’haurà de veure quina és l’actitud de les agències reguladores, i si accepten directament la reformulació, i en aquest cas hi hauria vacunes en uns mesos, o si exigeixen algun tipus d’assaig.

Demostrat que l’aire és la principal via de contagi del virus, ¿tindria sentit reforçar les mesures preventives en aquest sentit o recuperar algunes de les mesures que s’han anat relaxant durant els últims mesos, com l’ús obligatori de la mascareta i l’aforament?

Sí, és necessari recuperar mesures no farmacològiques i no només per aquesta nova variant, que no sabem com es comportarà. Amb la variant delta, que és la que està circulant, tot i que s’estigui vacunant la gent no n’hi ha prou. És necessari recuperar les mesures no farmacològiques, i més ara que venen dates de reunions, festes, celebracions, que ens fan canviar de comportament. Mentre el virus continuï circulant aquestes mesures no es poden abandonar. La vacunació és important, però no n’hi ha prou. No ens ho podem jugar tot a una carta, la de la vacunació.

¿Té sentit continuar avançant en la vacunació als països més desenvolupats (tercera i quarta dosis) mentre als països i continents més pobres les taxes són tan baixes?

És fonamental afrontar el problema de tenir una vacunació universal, perquè en països on la vacunació és molt baixa el virus es pot reactivar i aparèixer noves variants. S’ha d’arribar a un punt d’equilibri, en què els països més desenvolupats, on hi ha un accés gairebé il·limitat a les vacunes, s’utilitzin d’una forma racional. Hi ha col·lectius en què possiblement sí que sigui necessari posar una tercera dosi (gent gran o persones més vulnerables) però potser no és necessari estendre la tercera i quarta dosis a tot el món, i aquestes dosis s’haurien de repartir de forma més igualitària. Hem de mirar més enllà de les fronteres, perquè ningú estarà protegit fins que tothom ho estigui.

Notícies relacionades

Degoteig de casos de la nova variant òmicron a tot Europa

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

¿Té sentit continuar parlant d’«immunitat col·lectiva» (o «de ramat») davant la proliferació de noves variants o és un concepte que ja no té sentit?

És un concepte que s’ha de prendre de forma relativa. No és un número màgic que quan s’hi arriba ens garanteixi la protecció absoluta i per sempre. Com més persones estiguin vacunades, més obstacles tindrà el virus per transmetre’s i això permet controlar-ne millor l’impacte en la salut pública. Per vèncer el virus com més persones estiguem vacunades millor, i ja hem comprovat que com més gran és el nombre de persones vacunades en un país més petit és el nombre de persones hospitalitzades o les morts. Aquesta xifra màgica tindria sentit si les vacunes ens donessin una immunitat del cent per cent i per tota la vida, i que a més fos una immunitat esterilitzant, però no és el cas.