Susana Naranjo, la nova directora general que té sobre la taula aplicar el 25% de castellà a les escoles catalanes

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts el nomenament de Susana Naranjo com a nova directora general de Currículum i Personalització, l’àrea del Departament d’Educació encarregada de vetllar pel compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la quota del 25% de castellà a les escoles catalanes. Naranjo, que fins ara era la directora dels Serveis Territorials del departament a Barcelona Comarques, relleva en el càrrec Maite Aymerich, que aquest dilluns va anunciar la seva renúncia per dedicar-se a la política local.

Nascuda a Barcelona el 1972, la nova directora general és llicenciada en Psicologia Clínica per la Universitat de Barcelona i diplomada en Magisteri, Educació Especial, per la Universitat Ramon Llull (1998). Des del 2001 treballa al Departament d’Educació, on ha exercit diferents funcions, com tutora d’ESO, cap de departament, tutora d’aula d’acollida o coordinació de Llengua i Cohesió. També ha sigut secretària acadèmica de l’Institut Llobregat i directora de l’Institut Jaume Botey, tots dos a l’Hospitalet de Llobregat.

Notícies relacionades

Les escoles catalanes, sobre la quota de castellà: «Complirem la legislació vigent»

El Govern central assegura que correspon a la Generalitat complir el 25% de castellà a les escoles

Naranjo tindrà sobre la taula la difícil qüestió de la sentència del TSJC, ratificada fa pocs dies pel Tribunal Suprem, que obliga la Generalitat a garantir un 25% de castellà a les aules. La qüestió és d’una complexitat jurídica descomunal. Una de les claus serà la llei d’educació vigent, la LOMLOE o ‘llei Celáa’, que obliga els alumnes a conèixer perfectament el català i el castellà quan acabin l’etapa secundària obligatòria. És una cosa que succeeix a les aules de Catalunya, la realitat del dia a dia. La Lomloe afegeix que si algun alumne té llacunes en algun dels dos idiomes haurà de tenir classes de reforç. 

En canvi, la llei prèvia EN aquesta normativa, la ‘llei Wert’, ja no vigent, establia que «el castellà és llengua vehicular de l’ensenyament A tot l’Estat i les llengües cooficials també ho són A les respectives comunitats autònomes, d’acord amb els seus estatuts i normativa aplicable». Aquesta mateixa llei va incloure molts articles que després van ser anul·lats pel Tribunal Constitucional.