Vigilància policial
Així és com l’FBI pot accedir a les teves converses de WhatsApp
Un document intern de l’agència publicat per ‘Rolling Stone’ assenyala quines dades pot recollir legalment d’aplicacions de missatgeria com ara iMessage, Telegram i WeChat
fbi-woman2
Facebook i Apple s’han convertit en dues de les empreses més poderoses del món gràcies, en part, a la popularitat de WhatsApp i iMessage, unes aplicacions de missatgeria que venen com a privades. No obstant, no ho són tant. Documents interns publicats per la revista ‘Rolling Stone’ proven que l’FBI pot accedir fàcilment a dades privades dels seus usuaris, fins i tot a converses en temps real.
Més concretament, l’informe assenyala que, sempre que compti amb una ordre judicial o amb una citació, l’agència d’investigació criminal dels Estats Units pot obtenir la ubicació i les metadades –informació sobre documents, imatges, arxius i pàgines webs– de WhatsApp i iMessage. Tot i que aquests serveis de missatgeria estan xifrats, les forces de l’ordre poden utilitzar un requeriment judicial per obligar legalment les seves propietàries a desxifrar-los. «Les aplicacions de missatgeria encriptada més populars són també les més permissives», ha explicat Mallory Knodel, directora de tecnologia del Centre per a la Democràcia i la Tecnologia, a ‘Rolling Stone’.
Un documento filtrado del FBI desvela qué datos personales puede sacar legalmente de WhatsApp, iMessage, Telegram, Signal, WeChat o Line.
— Carles Planas Bou (@carlesplb) 1 de diciembre de 2021
En las dos primeras apps, incluso pueden obtener nuestros mensajes en tiempo real. Telegram sigue siendo el canal más privado. pic.twitter.com/bxXFTptEwz
En el cas de WhatsApp i iMessage, l’FBI pot tenir accés a informació sobre l’usuari, els seus contactes, missatges, còpies de seguretat i altres dades com els de data, hora i registre. El document –que no havia sigut publicat fins ara– xoca contra la narrativa de respecte a la privacitat que els directors executius de Meta (empresa matriu de Facebook) i Apple, Mark Zuckerberg i Tim Cook, repeteixen des de fa anys.
Sense privacitat
La guia de l’FBI, datada el 7 de gener de 2021, deixa clar les vies legals que tant l’agència com les policies estatals i federals tenen per extreure dades confidencials dels usuaris dels serveis de xat més populars del món, entre les quals també figuren Telegram, Signal, WeChat, Line, Wicker, Viber i Threema.
Tot i que totes es venen com a baluards de la privacitat dels usuaris, la realitat és una altra, ja que la llei els obliga a entregar aquesta informació confidencial a les autoritats. Telegram és l’aplicació més privada de totes i s’especifica que només pot cedir algunes dades a l’FBI si es comprova que és per casos de terrorisme.
Després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001, els EUA van aprovar la Llei Patriota, que ampliava el poder de les autoritats per impulsar una vigilància massiva dels ciutadans sense ordre judicial. Tot en nom de la seguretat davant l’amenaça gihadista. No obstant, no va ser fins al 2013 quan vam conèixer l’abast d’aquest sistema d’espionatge. L’exanalista de la CIA Edward Snowden va revelar llavors com els gegants tecnològics –Google, Microsoft, Facebook, Apple, Yahoo i Youtube, entre d’altres– havien col·laborat amb l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) per proporcionar-los la comunicació i informació privada d’usuaris d’arreu del món. Aquesta simbiosi continua existint.
