La Covid s’acarnissa amb els nens: la conciliació en la sisena onada

L’Adrián, de 4 anys, es va posar malaltó diumenge. La prova que li van fer els pares va ser positiva. Després de trucar –sense èxit– 35 vegades a l’ambulatori, per a ells va començar tota una odissea.

Fa nou dies que el Marc, de 7 anys, està tancat a casa després que un company de classe donés positiu. Després de gastar-se més de 100 euros en tests d’antígens, la seva mare s’ha convertit en una funambulista de la conciliació.

Protagonitzada pel sector de població que encara no està vacunat (els nens i les nenes menors de 12 anys), la sisena onada confirma el que ja es va confirmar en la primera: que les quarantenes i l’aïllament són bàsics per tallar la transmissió però són incompatibles amb la vida laboral de pares i mares. 

Les escoles són l’únic espai de la societat on no s’ha baixat la guàrdia amb la mascareta. En termes proporcionals, continuen sent llocs segurs contra la Covid. No obstant, els menors d’11 anys no estan vacunats i el virus va contra ells. Són el segment de població en què la incidència acumulada és més gran: 390 casos per 100.000 habitants, contra els 234 de la mitjana general, segons les estadístiques del Ministeri de Sanitat.

Aules confinades

Les dades del Ministeri d’Educació confirmen que ara mateix només el 0,2% de les aules de tot Espanya estan confinades. És un percentatge molt baix, però que ha anat creixent des de l’inici del curs: 0,03% (mitjans de setembre), 0,14% (principis d’octubre), 0,18% (mitjans de novembre) i 0,28% (finals de novembre). Aquest 0,28% té cara i ulls. Representa 1.174 aules els estudiants de les quals han de guardar quarantena. ¿Què passa amb els pares i mares si treballen fora de casa? Si els fills són grans es poden quedar sols durant unes hores. Però amb els petits és impossible. És més, es pot incórrer en desemparament, penat amb presó o pèrdua de tutela.

Els protocols oficials diuen, en teoria, que els contactes estrets d’un positiu poden fer vida normal (sempre que s’estigui vacunat i no es tracti de la variant òmicron). És a dir, s’ha d’anar a treballar. Passa el mateix si el fill no és positiu però ha de guardar quarantena preventiva per un cas de la seva classe, un maldecap per als progenitors des de l’inici de la pandèmia perquè el Govern mai va aprovar per a aquests casos un permís laboral retribuït. En vista de la falta de cobertura legal, el lema és: ‘busca’t la vida’. 

«¿Què fem? ¿Els els deixem als avis, amb el risc que comporta? ¿Pagues una cangur i l’adverteixes del problema? ¿Què passa en les famílies en què no hi ha recursos econòmics? Hi ha pares que estan portant els seus fills a l’escola pendents del resultat de la PCR. És picaresca, sí, però és que potser no tenen cap altra opció», afirma la Núria, mare del Marc (7 anys), que ha guardat quarantena preventiva a la seva casa de Barcelona després que un company de classe donés positiu. «Com que soc autònoma, he teletreballat. La meva parella ho ha fet presencialment i la nostra altra filla també ha continuat anant al col·le. Però en aquests dies ens hem fet més de 20 tests d’antígens, que hem comprat nosaltres a la farmàcia. Ho hem fet per responsabilitat, per ser previnguts, però ¿què passa si no t’ho pots permetre?», afirma.

La Núria agraeix a l’escola que mantingués les classes ‘online’ per al Marc. Això sí, el segon dia de confinament va trencar una de les seves regles vitals (no comprar res a Amazon) i va adquirir en el gegant comercial uns auriculars potents. Els hi va posar al seu fill i, per fi, va deixar d’escoltar tot l’enrenou de l’aula, incloses nadales infantils. Va ser l’única via possible per concentrar-se en la seva tasques laborals. «Treballar a casa amb un nen petit és complicadíssim», afirma.

«Ningú parla de l’ansietat que et provoca el quadro familiar que veus a casa teva», diu des de Lleida la Joana, mare del Pau (11 anys) i el Roger (9 anys). Tots dos han donat positiu (un d’asimptomàtic i l’altre, amb símptomes lleus) en un interval de setmanes, així que la família fa des del 14 de novembre que és en una gimcana de PCR, correus electrònics per avisar contactes, classes ‘online’, pantalles per combatre l’avorriment i permisos per teletreballar. «Jo tinc sort i puc teletreballar, però ¿què fas si ets cambrera? ¿Quina alternativa tens si treballes en una oficina i el teu cap no et permet quedar-te a casa? En aquesta pandèmia, l’únic que es mira és l’economia. Produir, produir i produir. ¿A quin preu? Molts et diuen que és el teu problema, que això és el que perquè has tingut fills. Però de veritat, les autoritats haurien de fer una reflexió», diu la Joana, que també va donar positiu en Covid.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

«Si el teu fill es contagia, que et bombin, que treballaràs igual». La que es queixa és la Susi, mare d’un nen de 4 anys que ha donat positiu i que també ha viscut casa, a Madrid, una odissea per compatibilitzar la quarantena de la seva criatura amb la seva vida laboral. «Quan li vam fer a casa el test d’antígens vam trucar 35 vegades al centre de salut. En vista de la falta de resposta, el meu marit va acabar baixant a l’ambulatori», diu la Susi. Les proves mèdiques van confirmar la malaltia (símptomes lleus) i la Susi es va preparar per treballar des de casa. «La conciliació no existeix. Dono classes a empresaris per digitalitzar els seus negocis, que algú m’expliqui com ho puc fer amb un nen de quatre anys», afirma després d’insistir que a falta de resposta per part de les administracions, les famílies es busquen la vida per tirar endavant, cada una com pot.

La conclusió de les tres mares és demolidora: «Així no es frena el virus».