¿Què faig si soc víctima d’assetjament al carrer?

El primer pas és saber que el que està passant no és normal, és assetjament. Aquest tipus d’assetjament pot ser verbal, com per exemple comentaris obscens amb connotació sexual i piropos. També hi ha els sorolls, xiulets, petons, gestos i sorollets que poden generar molta intimidació. A més hi ha el fregament de parts del cos, ja siguin íntimes o no, i la pressió amb el cos de la víctima. També és assetjament al carrer arraconar, l’acostament intimidatori, la persecució (ja sigui a peu o amb mitjans de transport), l’exhibició dels òrgans sexuals o la masturbació pública i fer fotografies o gravar una persona o algunes parts del cos.

La diferència entre l’assetjament i la seducció és que la persona que pren la iniciativa no vol que l’altra es trobi incòmoda i hi ha una intenció de començar una conversa. Per això, és important dir que no us està agradant aquesta situació. La plataforma Notienesmipermiso suggereix dir una frase tallant, demanar a l’agressor que s’allunyi, insistir-li que us està assetjant i que voleu que pari de fer-ho.

Una forma per aconseguir que l’agressor s’allunyi, o almenys una forma per poder-lo denunciar, és documentar l’agressió. A Notienesmipermiso insisteixen en la necessitat de gravar un vídeo amb el mòbil o fer una foto en què es vegi clarament l’assetjador i el lloc on ha tingut lloc l’agressió. Una guia de l’Ajuntament de Barcelona també proposa prendre notes de la situació viscuda, com si fos un diari. És important apuntar la data, l’hora, la descripció dels fets, la roba i trets que puguin descriure l’agressor i possibles testimonis que l’hagin pogut veure. És una fórmula per poder recordar més detalls a l’hora de denunciar, i facilitar el treball policial i judicial.

En cas que sigui possible, és important demanar ajuda, especialment si hi ha una figura d’autoritat. Podria ser un vigilant del transport públic, professorat, els treballadors d’un local o els conductors d’autobús. En el moment, les persones que vegin l’agressió són molt importants per poder denunciar l’agressor i fins i tot detenir-lo. A posteriori, també és important poder explicar la situació viscuda a una persona de confiança i buscar serveis especialitzats de suport psicològic, mèdic o legal.

La llei del sí és sí, aprovada el 2020, defineix l’assetjament sexual com un delicte. Si a més l’agressor exerceix violència i intimidació es considera agressió sexual. Es considera violència masclista perquè són comportaments i accions que afecten principalment les dones, situen el seu cos com un objecte d’accés públic i estan normalitzats socialment. Per denunciar-ho, es pot fer anant a una comissària dels Mossos d’Esquadra o la policia local. En aquest cas, les notes i les gravacions poden ser molt útils per trobar l’assetjador.