VIOLÈNCIA MASCLISTA
¿Què faig si soc víctima d’assetjament al carrer?
Saber identificar-lo, demanar a l’agressor que pari, prendre notes i gravar l’agressió són algunes de les mesures de seguretat que poden aplicar les víctimes assetjades al carrer
Aprofitant la proximitat al transport públic o al carrer, a qualsevol espai públic, són molts els llocs on les dones s’han sentit agredides, vexades i víctimes d’agressions físiques i sexuals. Segons un informe presentat l’abril del 2021, el 80% de les dones de 15 països, entre els quals Espanya, han experimentat assetjament al carrer. La meitat de les espanyoles no es troben segures en un espai públic, eviten certs mitjans de transport o no es canvien la roba per evitar ser víctimes d’aquest assetjament al carrer.
¿Què s’ha de fer davant aquestes situacions? Aquestes són algunes recomanacions però el més important és no sentir-se culpable, la culpa no és de la dona assetjada si no de l’assetjador. És normal no saber reaccionar, tenir por i paralitzar-se.
Identificar-ho
El primer pas és saber que el que està passant no és normal, és assetjament. Aquest tipus d’assetjament pot ser verbal, com per exemple comentaris obscens amb connotació sexual i piropos. També hi ha els sorolls, xiulets, petons, gestos i sorollets que poden generar molta intimidació. A més hi ha el fregament de parts del cos, ja siguin íntimes o no, i la pressió amb el cos de la víctima. També és assetjament al carrer arraconar, l’acostament intimidatori, la persecució (ja sigui a peu o amb mitjans de transport), l’exhibició dels òrgans sexuals o la masturbació pública i fer fotografies o gravar una persona o algunes parts del cos.
Establir límits
La diferència entre l’assetjament i la seducció és que la persona que pren la iniciativa no vol que l’altra es trobi incòmoda i hi ha una intenció de començar una conversa. Per això, és important dir que no us està agradant aquesta situació. La plataforma Notienesmipermiso suggereix dir una frase tallant, demanar a l’agressor que s’allunyi, insistir-li que us està assetjant i que voleu que pari de fer-ho.
Documentar-ho
Una forma per aconseguir que l’agressor s’allunyi, o almenys una forma per poder-lo denunciar, és documentar l’agressió. A Notienesmipermiso insisteixen en la necessitat de gravar un vídeo amb el mòbil o fer una foto en què es vegi clarament l’assetjador i el lloc on ha tingut lloc l’agressió. Una guia de l’Ajuntament de Barcelona també proposa prendre notes de la situació viscuda, com si fos un diari. És important apuntar la data, l’hora, la descripció dels fets, la roba i trets que puguin descriure l’agressor i possibles testimonis que l’hagin pogut veure. És una fórmula per poder recordar més detalls a l’hora de denunciar, i facilitar el treball policial i judicial.
Demanar ajuda
En cas que sigui possible, és important demanar ajuda, especialment si hi ha una figura d’autoritat. Podria ser un vigilant del transport públic, professorat, els treballadors d’un local o els conductors d’autobús. En el moment, les persones que vegin l’agressió són molt importants per poder denunciar l’agressor i fins i tot detenir-lo. A posteriori, també és important poder explicar la situació viscuda a una persona de confiança i buscar serveis especialitzats de suport psicològic, mèdic o legal.
Denunciar
La llei del sí és sí, aprovada el 2020, defineix l’assetjament sexual com un delicte. Si a més l’agressor exerceix violència i intimidació es considera agressió sexual. Es considera violència masclista perquè són comportaments i accions que afecten principalment les dones, situen el seu cos com un objecte d’accés públic i estan normalitzats socialment. Per denunciar-ho, es pot fer anant a una comissària dels Mossos d’Esquadra o la policia local. En aquest cas, les notes i les gravacions poden ser molt útils per trobar l’assetjador.
¿Què faig si veig assetjament al carrer?
En cas de presenciar una situació d’assetjament, la plataforma Notienesmipermiso proposa aplicar la tècnica de les 5D. La primera és distreure l’agressor, per exemple fent-te passar per un amic o preguntant-li l’hora perquè l’agressió pari. La segona és delegar, demanar la intervenció de la figura d’autoritat al lloc dels fets. També pot ajudar documentar l’agressió i ajudar la víctima a desfogar-se, donar-li suport, reconfortar-la. En cas extrem, recomanen dirigir-se i interpel·lar l’agressor, i si aquest respon ignorar-lo, tot i que suggereixen fer-ho com a últim recurs per evitar la violència. Un document de la Generalitat també suggereix als testimonis fer-li saber a l’agressor que el que està fent és greu, sempre de forma respectuosa i tenint en compte si l’espai és segur. A més, també insisteixen que és molt valuós que els testimonis acompanyin la víctima a presentar una denúncia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia