Olga Tubau: «En el procés, el Poder Judicial es va veure molt amenaçat»

Desenes de processos penals a la seva esquena porta l’advocada Olga Tubau (París, 1961). A la retina de molts es manté la imatge d’aquesta lletrada plorant després del seu informe final en el judici en el qual defensava el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. «Va ser una barreja d’esgotament i de pensar: ja està. Va ser una davallada, però soc bastant ploranera». Amb la seva tenacitat, la seva tècnica depurada i la seva minuciositat en els interrogatoris va aconseguir l’absolució del cap de la policia de la Generalitat. «Tot i que s’hagués jutjat Trapero al Tribunal Suprem, se l’hauria absolt, no en tinc cap dubte», afirma. I una altra frase, però en aquesta ocasió sobre els judicis del procés i les seves conseqüències: «El Poder Judicial es va veure molt amenaçat».

Aquesta advocada de llarga trajectòria professional va participar aquest dijous en la sèrie de conferències «Afterworks» organitzades per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. En una sala del Palau Macaya de Barcelona aquesta jurista va desgranar no només alguns dels casos a què s’ha enfrontat, sinó també la seva opinió sobre la seva professió i la relació amb els mitjans de comunicació. Com a dona, anima a trencar el sostre de vidre que a les juristes els impedeix arribar al més alt de les instàncies del Dret i de la judicatura, tot i que admet que «gran part dels homes» investigats en un procés «volen que els defensi un home».

En una amena conversa, la periodista i subdirectora d’EL PERIÓDICO, Carol Álvarez, va fer confessar a la lletrada les entranyes de judicis transcendents, com el del segrest de Segundo Marey per part del grup terrorista GAL o d’Ester Quintana (jove ferida per un projectil policial) i també la seva part més humana. Va parlar l’advocada, com sempre, des de l’elegància i ‘savor-faire’ que la caracteritza. Al ser interpel·lada per un assistent sobre la barrera ètica dels advocats a l’exercir la defensa dels seus representats davant la justícia, Tubau va deixar clara la seva postura: «L’ètic és defensar fins a les últimes conseqüències». Un dels seus defensats, Trapero, la va escoltar des de la primera fila de la sala d’actes.

El segrest que va acabar amb Barrionuevo

Amb escassos 10 anys d’experiència davant els tribunals i amb 35 anys, Tubau va exercir l’acusació particular en uns dels judicis assenyalats en la història d’Espanya: el de Segundo Marey. El 4 de desembre de 1983, uns mercenaris contractats amb fons reservats del Ministeri de l’Interior van segrestar aquest venedor al confondre’l amb un dirigent d’ETA. L’acció va ser reivindicada per un grup denominat el GAL. El Tribunal Suprem va condemnar l’exministre d’Interior José Barrionuevo, l’exdirector general de la Seguretat de l’Estat Rafael Vera, l’exgovernador civil de Biscaia, Julián Sancristóbal, així com diversos agents excomissaris i policies, entre ells José Amedo i Michel Domínguez.

«Les confessions d’uns policies, Amedo i Domínguez, van oferir la base indiciària que darrere del segrest hi havia el GAL, que havia nascut al si del Ministeri de l’Interior», recorda Tubau. En aquella època, incideix, hi havia un «assetjament i demolició» del partit en el Govern, el PSOE, pels seus casos de suposada corrupció, cosa que crea una «enorme tensió» i hi havia una guerra oberta en la premsa de Madrid. Ella va decidir que no havia d’explicar res i que havia «de treballar de portes endins en el procediment». «No volia ser l’advocada estrella del judici de Segundo Marey», assevera.

El cas d’Ester Quintana, que va perdre un ull a causa d’una bala de goma llançada pels Mossos, també la va marcar. Va defensar els dos agents imputats. Es queixa del «judici paral·lel» que, segons la seva opinió, es va produir a la premsa. «Els agents estaven condemnats», afirma. Aquesta transcendència mediàtica, insisteix, pot provocar «el que es diu mort civil abans de la penal» i «desgraciadament no es pot fer res» per aturar-ho.

Absolució, després de pagar una indemnització

«El judici paral·lel és una cosa terrible per al que és una societat democràtica perquè està minant la independència judicial», remarca Tubau. Els mossos jutjats van ser absolts. La Conselleria d’Interior va indemnitzar la víctima, com va recomanar l’advocada. «No pot ser que una ciutadana anés a una manifestació i en comptes d’anar a casa seva acabés en un hospital. Cal reconèixer que es va produir per una actuació policial», detalla. Recalca que no hi havia proves contra els policies encausats.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La politització dels procediments judicials o l’extrema judicialització de diversos aspectes de la vida és un altre dels canvis que s’han produït. ¿Quan es va produir el punt d’inflexió? Contesta l’advocada: «Doncs segurament amb la pèrdua de qualitat dels nostres polítics». Explica que abans «les conteses es dirimien en el Congrés o un ple d’ajuntament» i ara es porten davant la justícia, cosa que és «una pèrdua de qualitat democràtica». 

La maquinària judicial durant el procés

La política també va tenir pes en els judicis del procés i entre aquests al del major Trapero. Per a Tubau, «el Govern de Mariano Rajoy no pren cap iniciativa política d’una certa contundència per evitar el referèndum i, a més, la percepció és que tampoc volen forçosament posar en marxa la maquinària judicial d’una forma tan agressiva com al final va passar. ¿Què és el que de sobte fa que el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, presenti les querelles? Potser va ser al revés; potser va ser una pressió del Poder Judicial directa o indirecta. Crec que no hi ha ni una trucada de ningú dient volem que passi això, no feia falta. En tot el que passa aquella tardor (2017), el Poder Judicial es veu també molt amenaçat» i especialment els jutges i fiscals de Catalunya, que són els que reben el pes en la comunitat. «Tots tenen la idea que estaven aquí com la mà d’un poder estatal i que si el procés hagués tirat endavant els haurien fet fora a tots d’un lloc que per a ells és la seva terra», precisa. A l’acabar l’acte, l’advocada seguia amb el mateix somriure que va començar.