El català a l’escola: anar fent amb permís Netflix

¿Coneixen i dominen la llengua catalana? Sí. ¿La utilitzen? Poc, bastant menys del que la utilitzaven les generacions precedents. Un recent informe del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ha revelat, entre altres coses, que els alumnes que sempre o gairebé sempre utilitzen el català en activitats de grup han passat del 67,8% el 2006 al 21,4% el 2021. Les alarmes han saltat al Departament d’Educació, que ha posat en marxa un pla per impulsar l’ús del català. 

Una causa d’aquest retrocés cal buscar-la, coincideixen els experts, a les xarxes socials i plataformes audiovisuals, espais a què els joves dediquen bona part del seu temps. Gairebé un 90% d’alumnat de 4t d’ESO dedica més d’una hora al dia a continguts audiovisuals. I d’aquests, un 44% hi dedica més de tres hores. Allà es nodreixen de continguts que després, inconscientment, tenen una repercussió en el camp de la llengua. A l’escola Ipsi de Barcelona, a la pregunta d’en quin idioma veuen les sèries de moda, els alumnes responen que en castellà o en anglès. El director del centre, Oriol Blancher, apunta que aquest fet quotidià, aparentment innocu, té una conseqüència lingüística: «aquestes sèries després es transformen en jocs a l’hora del pati, i són jocs que es juguen en castellà. No juguen a ‘Joc de trons’ o al ‘Joc del Calamar’, sinó que juguen a ‘Juego de tronos’ i al ‘Juego del Calamar’», explica en un exemple gràfic.

Castellà al pati i passadissos

En el cas d’Ipsi, una escola catalana de 1.600 alumnes i situada en ple Eixample de Barcelona, al pati coexisteixen per igual català i castellà per la realitat sociocultural del barri, però Blancher admet que «el català està perdent quota». Ho confirma M. Àngels Bresco, directora de l’escola jesuïta Sant Pere Claver, al Poble-sec barceloní. «El castellà augmenta com a idioma del pati i dels passadissos. El català queda per a un àmbit més acadèmic. Hi ha la tendència entre els catalanoparlants a passar al castellà», assenyala. I apunta que «s’hauria de fer un estudi més profund de per què els joves es passen al castellà. És un fenomen que va més enllà de les quotes», diu en al·lusió a la sentència del TSJC.

El president del Consell Escolar de Catalunya, Jesús Viñas, admet que no hi ha una uniformitat a tot el territori català i que hi ha llocs en els quals la situació és menys crítica que en d’altres, però sí que assegura que «està caient l’ús del català». «I no és un tema organitzat o dirigit, sinó que és qüestió d’hàbits lingüístics», diu. Apunta a les xarxes socials i a les plataformes audiovisuals. «L’alumnat està molt influït per aquest entorn. I utilitzen el castellà perquè és l’idioma de les xarxes i de les sèries. I no és que no sàpiguen català. És que no l’utilitzen», resumeix Viñas.  «Això cal revertir-ho», afegeix. Per a això, el Consell Escolar està ultimant un informe que presentarà a Educació el gener amb una sèrie de propostes. Una d’elles té en el punt de mira TV-3. «Ha de tornar a assumir el lideratge i apostar per sèries com ‘Merlí, que van suscitar gran interès,’ assenyala Viñas. «TV-3 és fonamental. Va tenir una funció molt important fa uns anys. I ara ha de recuperar aquesta incidència», afegeix.

Sense referents en català

A aquest buit audiovisual en català dirigit als joves també es refereix Antònia Vicens, directora de l’institut Francisco de Goya de Barcelona. «Les xarxes, els ‘influencers’, Youtube, Twitch són en castellà. Els nois veuen sèries a Netflix, en castellà, i no a TV-3», lamenta, convençuda que si plataformes com Netflix o HBO oferissin continguts en català molts joves els elegirien. I creu que «inconscientment, fan una associació i li donen una connotació més positiva al castellà». Per la seva banda, Bresco afirma que «els nens veuen el que els agrada, independentment de l’idioma» i opina que TV-3, que en el seu moment va crear grans referents audiovisuals per als alumnes catalans, «s’ha relaxat» i ha deixat els joves sense productes en català.

En clau positiva, Enric Masllorens, director general de Jesuïtes Educació, apunta que l’arribada de Netflix o HBO ha comportat una millora del nivell d’anglès dels alumnes, que, especialment a l’ESO, trien aquest idioma per seguir les sèries.

A l’institut Vilatzara de Vilassar de Mar, un centre de 900 alumnes, el seu director, Marc Vilanova, assenyala que l’ús del català és bastant majoritari, reflex de la realitat sociocultural d’aquest municipi del Maresme de 21.000 habitants situat a 20 quilòmetres de Barcelona i on la població d’origen immigrant és ja de segona o tercera generació. Al pati, ressonen les dues llengües. «Sí que està molt arrelat l’hàbit de passar al castellà si hi ha algun company castellanoparlant», afirma. «Enriqueix, perquè va bé practicar el castellà», afegeix, tot i que és conscient que en altres municipis sí que hi ha preocupació.

Bombolla rural

A Sant Pau d’Ordal, un municipi de 584 habitants de l’Alt Penedès, l’escola rural Sant Jordi –amb 122 alumnes d’educació infantil i primària– té una altra realitat. «Aquí la llengua és sempre el català, tant a classe com al pati. Hi ha un ús extensiu», explica la directora, Àngels Calvo, que adverteix que aquest cas és «una bombolla». Sens dubte hi ajuda el fet que pràcticament no hi ha immigració. Els nens d’origen magribí són de famílies arribades fa molts anys a la localitat i que també parlen català. Explica Calvo una anècdota: «Un d’aquests nens va trucar al seu pare i aquest al venir a buscar-lo li va preguntar ‘què passa fill?’». Ara tenen una família nouvinguda d’Holanda que parla en castellà. «Ens va bé perquè serveix per aprofundir en l’ús del castellà», remarca Calvo, que reivindica «la riquesa de dues llengües que cal explotar». Aquesta ‘bombolla lingüística’ es trenca quan els nens acaben la primària i fan el salt a l’institut, a Sant Sadurní o Vilafranca, municipis més grans i amb més diversitat social. «A l’institut tot canvia. El nivell de competències és similar entre les dues llengües però el castellà se sent per totes bandes». 

Blancher alerta que la immersió lingüística no es dona per igual a tots els centres educatius, com reflecteix l’informe que maneja Educació i que ha detectat que hi ha professors, especialment en els nivells de secundària, que se senten més còmodes fent la classe en castellà. O el cas dels centres en què per la seva ubicació a determinats barris, amb alts nivells d’immigració, el castellà és preponderant.

Malestar per la politització

Notícies relacionades

El Govern impulsa un pla per millorar l’ús del català als centres educatius

Les escoles catalanes, sobre la quota de castellà: «Complirem la legislació vigent»

Els centres consultats coincideixen que «no hi ha cap problema» amb la llengua a Catalunya, que el castellà és «una riquesa» i que el català és una llengua «minoritària» que cal protegir. «Els qui combaten el català a l’escola volen una Espanya uniforme i això és un empobriment cultural», resumeix Blancher. Vicens va més enllà al reclamar que «cal crear la necessitat social d’utilitzar el català».

«El model d’immersió catalana és un èxit i funciona. A les escoles ens disgusta veure’ns implicades en un tema que s’ha polititzat. Hem treballat bé i la prova és que els estudiants catalans tenen notes molt elevades tant en català com en castellà. Que ara el TSJC vingui amb quotes, ens sap greu», assenyala Masllorens. En la mateixa línia, Blancher recorda que la immersió ha sigut un «instrument boníssim de cohesió social» i d’igualtat d’oportunitats. «Sense immersió hi ha alumnes que no haurien après el català».