¿És millor la vacuna de Pfizer o la de Moderna? Un estudi de Harvard ho revela

En la primera comparació directa de l’eficàcia de les vacunes contra la Covid de Pfizer-BioNTech i Moderna, els investigadors van examinar les històries clíniques electròniques de veterans nord-americans que havien rebut cadascuna d’aquestes vacunes. Totes dues van ser molt eficaces en la prevenció dels resultats de la Covid, com la infecció documentada, l’hospitalització i la mort. No obstant, es va descobrir que la vacuna de Moderna oferia un nivell de protecció més elevada, incloent-hi un 21% menys de risc d’infecció documentada i un 41% menys de risc d’hospitalització, segons publiquen a la revista ‘New England Journal of Medicine’.

«Les dues vacunes són increïblement efectives, amb només rars casos de ruptura –explica la doctora J.P. Casas, membre de l’equip d’investigació format per experts del Departament d’Assumptes de Veterans dels Estats Units (VA), l’Escola de Salut Pública T.H. Chan de Harvard i l’Hospital Brigham and Women’s–. Però independentment de la soca predominant –alfa abans i delta després–, Moderna va demostrar ser lleugerament més eficaç».

Els investigadors van dissenyar el seu estudi d’eficàcia comparativa per abordar la qüestió, fins ara sense resposta, de quina de les dues vacunes d’ARNm és més eficaç. L’eficàcia es va mesurar en termes de cinc resultats relacionats amb la Covid: Covid-19 documentada, malaltia simptomàtica, hospitalització, ingrés a l’uci i mort. Els investigadors es van basar en les històries clíniques electròniques dels veterans nord-americans que van rebre una de les dues vacunes contra la Covid entre principis de gener del 2021 i a mitjans de maig del 2021.

La variant alfa predominava

Tal com es va dissenyar inicialment, la investigació es va centrar en la variant alfa que predominava en aquell moment. L’estudi va aparellar 219.842 receptors de la vacuna de Pfizer amb el mateix nombre de receptors de la vacuna de Moderna. Els dos grups es van aparellar en funció d’una sèrie de factors clínics i demogràfics que podrien afectar els resultats.

Durant el període de seguiment de 24 setmanes de l’estudi, el risc estimat d’infecció documentada va ser de 4,52 esdeveniments per cada 1.000 persones en el grup de la vacuna Moderna i de 5,75 per cada 1.000 en el grup de Pfizer. Això representa un excés d’1,23 casos d’infecció documentada per cada 1.000 persones en el grup de Pfizer. Els investigadors també van observar un excés de Covid simptomàtic (0,44 esdeveniments), hospitalització (0,55 esdeveniments), ingrés a l’uci (0,10 esdeveniments) i mort (0,02 esdeveniments) per cada 1.000 persones en el grup de Pfizer en relació amb el grup de Moderna, però aquestes diferències van ser menors.

Aquest patró de menor risc per a Moderna es va mantenir en una fase addicional de la investigació que cobria un marc temporal amb la variat delta com a soca principal. En aquesta comparació, l’excés de risc d’infecció documentada durant 12 setmanes va ser de 6,54 esdeveniments per cada 1.000 persones per a la vacuna de Pfizer, en comparació amb Moderna. Atès el menor temps disponible per a aquesta investigació complementària, la infecció va ser l’únic resultat que van analitzar els investigadors. A més, les estimacions es van considerar menys precises perquè un menor nombre d’individus van ser escollibles per a aquesta anàlisi.

Beneficis similars

Els assajos aleatoris que comparaven les vacunes d’ARNm amb placebos havien demostrat prèviament que les dues vacunes eren molt eficaces contra la infecció simptomàtica per Covid (95% d’eficàcia per a Pfizer-BioNTech, 94% per a Moderna), i es van observar beneficis similars en l’ús de la vacuna en el món real.

«Donada l’elevada eficàcia de les vacunes Moderna i Pfizer, confirmada pel nostre estudi, es recomana qualsevol de les dues a qualsevol persona que se li ofereixi la possibilitat d’escollir entre totes dues», va dir la primera autora de l’estudi, la doctora Barbra A. Dickerman, instructora d’epidemiologia de l’Escola de Salut Pública T.H. Chan de Harvard–. No obstant, tot i que les diferències d’eficàcia estimades van ser petites en una escala absoluta, poden ser significatives si es té en compte la gran escala poblacional a què s’apliquen aquestes vacunes. Aquesta informació pot ser útil per als òrgans de decisió més amplis».

L’ampli sistema de registres de la VA, que abraça milions de pacients arreu del país, permetia una mostra molt àmplia. Això, al seu torn, va permetre a l’estudi identificar fins i tot petites diferències d’eficàcia entre les vacunes de Pfizer i Moderna. Els investigadors van utilitzar una metodologia coneguda com a inferència causal per reflectir el més fidelment possible un assaig aleatori, l’estàndard d’or en la investigació sanitària. La inferència causal és un tipus d’anàlisi de dades que ajuda els investigadors a treure conclusions fermes sobre la causa i l’efecte.

Els experts

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Entre els experts en inferència causal de l’equip d’investigació hi ha Dickerman i el doctor Miguel A. Hernán, professor de bioestadística i epidemiologia de l’Escola de Salut Pública de Harvard i director del laboratori CAUSAL de l’escola. Dickerman, Hernán i Casas codirigeixen el Nucli de Mètodes de VA-CAUSAL, una associació entre VA i Harvard centrada en el desenvolupament de nous mètodes d’inferència causal en la investigació.

Un dels principals reptes d’aquesta investigació va ser garantir que els grups de vacunes en estudi fossin comparables respecte a atributs, diferents de la vacuna rebuda, que poguessin predir la infecció o la gravetat de la malaltia. Les bases de dades del VA van permetre als investigadors caracteritzar amb precisió als receptors de cada tipus de vacuna i aparellar-los estretament quant a edat, sexe, raça, ubicació geogràfica i altres atributs que podrien afectar els resultats relacionats amb la Covid.