La combinació de vacunes contra la Covid-19 reforça la resposta immunitària

La combinació de dos tipus de vacunes contra la Covid-19 diferents –les basades en vector viral, com AstraZeneca, i en l’ARN missatger, com Pfizer o Moderna– produeixen bons nivells d’anticossos contra el virus i una resposta immunitària més gran de cèl·lules T que si s’utilitza la mateixa vacuna, ja sigui durant la fase primària d’immunització o com a reforç als sis mesos de rebre’n la pauta completa. És la conclusió a la qual han arribat els experts de l’Agència Europea del Medicament (EMA) i del Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC), que consideren que l’estratègia de «barrejar i combinar» sèrums ofereix a més a les autoritats sanitàries «flexibilitat» a l’hora d’organitzar les campanyes de vacunació.

Els experts consideren que l’estratègia de barrejar vacunes es pot utilitzar tant en la fase inicial de vacunació com a l’hora d’administrar les dosis de reforç. En el cas de la vacunació primària, les dades disponibles apunten a una bona tolerància i a una resposta humanitària més gran quan s’administra una primera dosi de vacuna vectorial (AstraZeneca) i un segona dosi d’ARN missatger. Concretament, «el règim heteròleg és capaç d’induir respostes immunitàries significativament més grans, incloent-hi cèl·lules b de memòria millorades, en comparació amb un règim de vector viral homòleg», afirmen els òrgans assessors de la Unió Europea, que insisteixen que les proves preliminars indiquen que el règim heteròleg (amb diferents vacunes) és capaç d’induir una amplitud més gran de la resposta immunitària, que es traduiria en una eficàcia més gran.

«Tenint en compte les proves observades fins ara i els coneixements clínics existents, l’administració d’una segona dosi de vacuna d’ARN missatger als receptors anteriors d’una dosi única de vacunes vectorials és una estratègia de vacunació beneficiosa des del punt de vista immunològic, amb un impacte positiu en el nivell de protecció assolit davant la infecció i la malaltia», conclouen. L’EMA i l’ECDC tampoc descarten la possibilitat de punxar una segona dosi de vacunes basades en adenovirus, després d’una primera d’ARN missatger, però admeten que hi ha poques dades i que podria ser menys avantatjós des del punt de vista immunològic. 

Ús en reforç

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Quant a l’ús d’un sèrum de reforç diferent del de la pauta primària, la conclusió és que les proves indiquen que sembla tan bo o millor en termes de respostes immunitàries que l’ús de la mateixa vacuna. Per exemple, el reforç amb una vacuna d’ARN missatger després d’haver rebut dues dosis d’AstraZeneca oferiria una immunitat més gran que al contrari. «Per tant, una estratègia de vacunació de reforç heteròloga es pot considerar com una estratègia alternativa per millorar la protecció que es pot aconseguir amb algunes vacunes, per permetre més flexibilitat en cas de problemes d’acceptació, subministrament o disponibilitat de la vacuna», expliquen.

Al marge de l’ús d’una o una altra vacuna, els experts insisteixen en la necessitat de garantir que el màxim nombre de persones possibles siguin vacunades contra la Covid-19. «Hi ha una necessitat urgent de tancar la bretxa de la immunitat en la població adulta i assegurar una cobertura efectiva i equilibrada als països i regions d’Europa», avisen, i remarquen la necessitat de mantenir alhora altres mesures de protecció, com la distància social, la ventilació en espais tancats, el rentat de mans o la utilització de mascaretes.