Així s’apaga l’Espanya buidada: sis morts per cada naixement a la Zamora rural

A la Zamora rural no li surten els comptes per revertir la despoblació. Els municipis de menys de 10.000 habitants de la província van tancar el 2020 amb 349 naixements i 2.039 morts. Dit d’una altra manera, en aquestes localitats, per cada nen que va venir al món, sis persones el van abandonar. Aquest ritme va provocar que aquests territoris acumulessin un saldo negatiu de 1.690 veïns sense comptar amb el balanç migratori. No cal dir que el conjunt d’entrades i sortides no va servir per tapar aquesta sotragada demogràfica.

Aquestes dades corresponen al detall publicat per l’Institut Nacional d’Estadística sobre els indicadors bàsics de l’any anterior, un estudi ja consolidat que reflecteix l’efecte negatiu de la pandèmia en el saldo vegetatiu de la província. A grans trets, durant el 2020, van néixer menys nens i van morir més persones; una altra llosa a sobre de Zamora, que no necessita l’ajuda de cap crisi sanitària per continuar perdent capital humà.

A més, tot i que la situació del medi rural és més greu, Zamora i Benavente tampoc poden tirar coets. La ciutat va tancar l’any amb 339 naixements i 886 morts, un balanç negatiu de 547 persones que s’endinsa en la realitat d’un municipi que fa temps que va deixar de ser el suport de la població per convertir-se en part dels damnificats per la caiguda demogràfica. La segona localitat per nombre d’habitants tampoc se’n deslliura, i perd 151 veïns en el saldo vegetatiu després de veure 104 infantaments i tenir 255 enterraments al llarg del 2020.

Amb tot, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) estima com a consolidada la dada de 792 naixements i 3.237 morts durant l’any passat a Zamora. Com es pot comprovar, les xifres de la capital i de Benavente reflecteixen una caiguda més sostinguda, però també simptomàtica del que és un territori abocat a atraure població jove si vol canviar la seva realitat.

A més, l’INE també va publicar aquest dijous les xifres sobre els naixements des d’inicis del 2021. En aquest cas, es tracta d’una estimació, però la tendència no és ni de bon tros encoratjadora. Segons aquesta estadística, Zamora va registrar 633 infantaments en els 10 primers mesos del curs; són 28 menys que el 2020 a hores d’ara, una diferència ja difícilment corregible. La inèrcia no només no canvia, sinó que s’accentua.

Radiografia de les defuncions

Un 75% de les morts registrades a Zamora durant l’any 2020 van correspondre a persones de més de 80 anys. La covid va influir de forma decisiva en la pujada de la xifra de defuncions, que es va incrementar substancialment respecte al 2019, al passar de 2.705 a 3.237, un 16,4% més. En realitat, durant el lustre anterior, la província sempre s’havia mogut entre 2.700 i 2.800 pèrdues, cosa que dona una idea de l’impacte evident del virus.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

En aquest sentit, la crisi sanitària va afectar les persones a partir de certa edat, i és que Zamora amb prou feines va haver de lamentar casos de morts en la infància o en la joventut. Durant el 2020, tan sols es van produir quatre morts en persones de menys de 30 anys a la província. Va ser el cas d’un nen de tres anys i una nena de set, i de dos homes de 27 i 29 anys, respectivament.

L’esperança de vida

La covid també ha afectat l’esperança de vida, que ha descendit fins a situar-se en els nivells que tenia el 2008 a Zamora. Actualment, la mitjana se situa en 82,88 anys, quan al finalitzar el 2019 era de 83,4. La pel·lícula canvia en funció del gènere, i és que l’esperança de vida mitjana dels homes s’ubica ara en 80,3, mentre que la de les dones arriba a 85,72.