«La presó és com un barri. De merda, però un barri»

‘Breathe’ es projecta als Cinemes Girona del 9 al 14 de desembre i es veurà el març al ‘Sense Ficció’ (TV3). «He fet una radiografia ràpida de què empresonem. I el que empresonem és la pobresa. La teva classe social et porta o no a acabar al talego», explica Barranco.

«Una illa petita»

La Pili ensenya la seva cel·la. Ella és l’única que diu el seu nom. Somriu de tant en tant, li costa acostumar-se que la gravin: «Això és una illa petita, tenim la nostra farmàcia, la nostra botiga. És com un poble perdut. Per mi és un barri. De merda, però un barri».

 «Porto bastant temps presa, des del 2010. Em queda un any i vuit mesos. ¿Per què robava? Per toxicòmana», explica una altra presa, que afegeix: «Jo vull sortir lliure i seguir lliure, formar una llar. Sortiré amb 34 anys».

Un paquet a l’aeroport

«No em trobava bé amb mi mateixa, pensava que fent aquest viatge els diners que m’aportaria em permetrien canviar de vida, fugir de tot el que em feia mal», exposa una brasilera, que dona a entendre que a l’aeroport de Barcelona li van trobar el paquet de droga que portava. Una escena que recrea perquè Barranco va utilitzar els seus coneixements teatrals perquè les preses s’expressessin mitjançant aquesta via.

«Soc carterista, em queden tres mesos per sortir. Tinc una altra oportunitat per canviar la meva vida. Això m’ha separat de la meva família, i em fa molt mal», diu una noia que ensenya com obria les motxilles de la gent: «Miro si hi ha diners, torno la cartera, només agafo els diners». Quan la van detenir, 14 ordres de recerca i captura pesaven sobre ella. «Era amb la meva mare al cotxe. Em van deixar fumar un cigarro abans de portar-me al calabós».

A la Pili també li van trobar un paquet. Ensenya les fotos que té a la paret. Fotos dels seus fills, d’un home: «És de qui estic enamorada». D’un altre: «Ell és la meva parella carcerària. Gairebé no el veig. 40 minuts amb la vidriera i 20 minuts al col·le. No em porta ni un cigarro».

«Felicitats, mami»

«No he sabut disfrutar de la vida, vaig tenir una relació molt tòxica que em va tallar les ales». Ho explica una noia que a la paret té una foto amb un nen. I un dibuix firmat: «Felicitats, mami». «Quan una és mare se n’adona com hem fet patir les nostres mares. Tinc molt a agrair a la meva mare. Si no hagués sigut per ella no sé que hauria passat amb el meu fill, tenia dos anys i ella no el coneixia».

Una altra presa: «Vaig anar a Correus amb la meva filla, em van dir que esperés un moment. I darrere, un secreta. Jo estafava Endesa i cobrava els diners a través de Correus. Ho vam estar fent cinc anys. La meva família ho va veure per la tele i em va deixar de banda. Es van emportar la meva filla a un centre de menors. No ho hauria d’haver fet. Però estava enganxada a la coca. Fora de la presó vaig ser una bona mare i una bona filla però no una bona persona. Ara soc una bona persona i una mala mare, per ser aquí i deixar els meus fills abandonats».

La intimitat

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Una altra dona: «Tinc quatre nenes de diferents pares. Quan he estat malament li he dit a la meva mare que se n’ocupés. És egoista. ¿Dignitat? I ara, aquí no tens dignitat. ¿Intimitat? Cap. Si em vull fer una palla, m’he d’esperar que s’adormi la meva companya. I si m’adormo jo abans, ja no em puc fer la palla. Quan vaig arribar vaig pensar que se’m menjarien, però jo vinc de centres de nenes òrfenes. I quan vaig sortir al pati em vaig dir això és millor, només he de fer el que feia allà, fer el que diuen els tutors, anar a dormir a tal hora. L’únic que aquí hi ha droga i allà no».

«Les dones complim una doble condemna. La que complim i el que deixem fora, els fills. Aquí abans totes eren espanyoles. Feien una rotllana aquí, agafaven les que feien mal a les criatures, les que mataven els fills, i les apallissaven», explica la Pili, que tanca el documental: «Respirar és una paraula molt gran. És com sentir-te lliure. I bé, la pel·li no sé de què anirà».