Preguntes d’afectats pel volcà de La Palma que esperen respostes

Amb una població pròxima als 1.600 veïns, actualment evacuats, el moviment ciutadà a La Laguna no només no ha disminuït, sinó que s’ha reactivat arran de l’erupció del volcà de Tajogaite. La millor prova d’aquesta bona sintonia la trobem en la bateria de preguntes que els seus habitants han traslladat al Govern de les Canàries, Cabildo de La Palma i Ajuntament de Los Llanos de Aridane per intentar il·luminar el seu futur més immediat.

Entre les 39 propostes que han realitzat destaca un sentiment de lluita perquè el barri no perdi les seves senyes d’identitat, a més de qüestionar les fórmules del repartiment de les ajudes d’emergència i les solucions que s’estan oferint a nivell de vivendes. Els afectats exigeixen estudis de reconstrucció a la zona arrasada per la lava i l’habilitació de terra per a futures edificacions.

«Ajudes als afectats»

Entre les seves peticions en destaca una de relacionada amb la creació d’un nou assentament del barri; també que es reactivi l’ajuda psicològica als evacuats. Un altre dels punts a tenir en compte té a veure amb la reposició de les explotacions agràries i la millora d’accessos als espais que s’han quedat aïllats entre colades. Els veïns de La Laguna també incideixen en la realització de canalitzacions i correcció de cursos davant la imminent arribada de fortes pluges que puguin engrandir els danys que ja han patit les vivendes i infraestructures del barri.

Fins a la meitat del nucli poblacional van arribar les colades de lava el 21 d’octubre. De fet, allà continua sense avançar des d’aleshores. Enmig d’aquest dilema hi ha les persones que no han pogut tornar encara als seus domicilis a Las Martelas, o al municipi de Tazacorte.

Els veïns defensen la possibilitat de reconstruir el seu barri a partir de les seves cendres, aconseguint retornar als llocs de sempre enfortint l’arrelament amb un territori que els ha vist conviure, amb l’objectiu de recuperar la seva vida social i cultural, però amb les incerteses d’una emergència que no acaba i que continua generant molts dubtes. I és que, malgrat la incertesa sobre el futur d’aquesta zona de l’Illa, aquest grup reforça la seva unió en aquests moments, proposant una sèrie de suggeriments que esperen que serveixin per donar una resposta a moltes de les preguntes que encara segueixen en l’aire.

A més, des de l’associació mantenen oberta una línia de consulta participativa i personalitzada perquè els veïns traslladin totes les qüestions i inquietuds. Són aquestes aportacions les que han permès elaborar aquest memoràndum, redactat en un document únic, que presentaran davant tots i cadascun dels organismes oficials participants en l’emergència pública.

Notícies relacionades

¿Qui ha de pagar la factura del caos climàtic?

"L’esborrany és un insult"

Els integrants de l’associació de veïns, no obstant, lamenten «la falta de comunicació directa» i concretament amb els més de 700 associats del barri de La Laguna que en aquest moment es troben perjudicats i fora de la zona d’exclusió. Alhora reivindiquen que siguin incorporats i escoltats en les decisions que es prenguin mentre duri l’emergència i una vegada conclogui la mateixa. Igualment, des de la seva directiva també apunten que contínuament està cridant el veïnat a la calma i l’esperança, perquè mai abaixin la guàrdia i continuïn mantenint les mesures de seguretat que s’apliquen en aquest perímetre de la vall d’Aridane.

Marcelino Hernández, president d’aquest col·lectiu veïnal, posa el focus en el fet que accions com aquesta és «el l’unica cosa que podem fer». Per això crida l’atenció sobre la situació de tots els inquilins del barri, ja que «estem desplaçats i repartits per diferents punts de la geografia de La Palma». Per això, per a l’elaboració d’aquest document han tingut un paper important les xarxes socials i aplicacions de missatgeria, cosa que els ha permès tornar a unir-se de manera telemàtica i, fins i tot, augmentar considerablement el nombre de veïns que ara s’han integrat a l’associació. D’aquesta manera han pogut compartir dubtes i consultes que es veuen reflectits en la relació de 39 preguntes entregades als registres d’entrada de les institucions implicades en la gestió de l’emergència. Amb aquest document, defensa Rodríguez, volen donar resposta a «moltes de les pors que tenim referides a la unitat del barri, els impostos, les hipoteques i què serà de les nostres llars».