El volcà de La Palma se sumeix en un inquietant silenci amb signes d’esgotament

La quietud és tan gran que fins i tot els ocells s’atreveixen a travessar el paratge. Ara només són unes quantes fumaroles als costats del con les que emeten una mica de fum. Un record que encara hi ha un gegant sota la terra. Per això, la calma no pot ser encara senyal del final. Els científics, almenys no ho consideren així, ja que no seria la primera vegada que el volcà s’entossudeix a enganyar la població amb la seva calma per posteriorment reviure amb molta més força. No obstant, per primera vegada, dimarts, els investigadors del Comitè Científic del Pevolca es van aventurar a dir que hi ha indicis «d’esgotament del procés eruptiu».

I és que l’activitat volcànica ha disminuït «fins a gairebé desaparèixer». Així ho va destacar Miguel Ángel Morcuende, director tècnic del Pevolca, que va fer al·lusió als principals indicadors eruptius com la sismicitat, la deformació i l’emissió de gasos. De tots, el que destaca per sobre dels altres és el final del tremor. El senyal que emet la lava quan xoca contra les parets del conducte ha sigut una de les més clares a l’hora d’entendre les fases que anava travessant el volcà. El mateix dilluns el senyal es va disparar durant unes hores (de 17.45 a 19.00 hores), coincidint amb un dels moments més explosius que ha tingut el volcà des que va començar l’erupció. Una gran ràfega de lava va tornar a emanar del focus principal acompanyada d’una gran quantitat d’ejecció de cendres –que durant la nit es van convertir en una espessa pluja– i de la caiguda de bombes, especialment al flanc nord.

Després d’aquest episodi, el volcà es va adormir, així com el tremor, que va començar a disminuir des de les 20.00 hores de dilluns. Així des de les 22.00 h d’aquell dia es troba en nivells de soroll de fons, cosa que vol dir que el silenci és similar al que hi havia abans que comencés l’erupció. Aquesta reducció del soroll també ha permès començar a registrar els terratrèmols més petits. D’aquesta manera, en els últims dos dies s’han registrat mig centenar de sismes amb magnitud menor a 2. La magnitud mínima d’aquests moviments de terra han sigut d’1,1 mbLg. Per la seva part, la magnitud màxima registrada és de 3,4 mbLg, corresponent a un sisme de dilluns a les 11.58 hores, que es va produir a 11 km de profunditat i que va ser sentit molt lleument. La majoria d’aquests esdeveniments (125) es localitzen a profunditats intermèdies, entre 8 i 16 quilòmetres, però no per això s’ha calmat del tot la sismicitat més profunda. Segons l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), s’han localitzat tan sols tres terratrèmols a profunditats d’entre 37 i 49 quilòmetres. Destaca, així mateix, un de baixa magnitud (1,4), però que s’ha produït a prop de la superfície, a tan sols tres quilòmetres. Malgrat les dades actuals i la calma, el Comitè Científic ha advertit que és possible que es produeixin més sismes sentits, i que poden arribara intensitats superiors a les dels últims dies.

Respecte a la deformació –índex també rellevant per conèixer la situació eruptiva– no mostra cap tendència clara a prop del con, mentre que a la resta d’estacions s’ha estabilitzat la lleugera deflació possiblement relacionada amb la sismicitat profunda, excepte en l’estació LP01, que continua registrant una deformació.

Referent als gasos, l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan), que és l’organisme encarregat de portar a terme els mesuraments del plomall, assenyala que els nivells de diòxid de sofre (SO2) són encara «alts», cosa que suposa que es troba en un rang d’entre 1.000 i 29.000 tones. En el cas de l’emissió difusa de diòxid de carboni (CO2) continua reflectint una emissió superior al valor mitjà dels nivells de fons (B) i durant dilluns (13/12) aquesta emissió difusa va ser 7,9 vegades la mitjana dels nivells de fons. Aquestes emanacions, que són més altes que altres setmanes, poden representar un perill per a la població a la zona de La Bombilla, sobretot als llocs mal ventilats o a altures per sota d’un metro del terra, com a conseqüència de la possible acumulació de diòxid de carboni.

Respecte a la qualitat de l’aire, els nivells de SO2 es van mantenir bons a totes les estacions, després de l’episodi registrat dilluns passat on la situació va ser extremadament desfavorable al Valle de Aridane i va obligar a confinar durant unes hores tres municipis i més de 32.000 persones, inclosos els nens, que es van haver de mantenir diverses hores tancats a les aules.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Tot i que la lava del volcà de La Palma no emana abruptament del con, el flux de laves continua des de la base occidental del con principal, a partir de sortides de tubs volcànics i fins al delta làvic format al mar, tot i que amb el cabal molt disminuït respecte al d’ahir. Al delta làvic de la zona de Las Hoyas la colada avança sobre laves anteriors sense noves aportacions al mar. Sobre aquesta qüestió, Miguel Ángel Morcuende va assenyalar que les aportacions de lava estan molt debilitades i avancen principalment pel sud-oest de la colada 9, amb petits vessaments a Montaña Cogote i Las Norias, on les càmeres tèrmiques mostren més calor residual.

Després de 87 dies, la superfície sepultada sota la lava incandescent del volcà ja ascendeix a 1.195 hectàrees aproximadament, mentre que les colades s’han expandit més que mai en una erupció a La Palma: 3.350 metres. Per la seva part, la terra guanyada al mar gràcies als deltes làvics ascendeix a 48,02 hectàrees. La devastació del volcà, segons el cadastre, ha acabat amb 1.628, una xifra que ascendeix a 3.063 segons les dades proporcionades pel satèl·lit Copernicus. L’evacuació de més de 7.000 persones les residències de les quals se situen a la zona d’exclusió encara genera que molts s’hagin hagut d’allotjar als hotels de l’illa. El número d’allotjats en hotels ascendeix a 551 persones, cosa que suposa cinc més que dilluns. Del total, 395 s’allotgen a Fuencaliente, 69 a Los Llanos de Aridane i 87 a Breña Baja, gestionats per Creu Roja i els serveis municipals. A més, hi ha 43 persones dependents ateses en centres sociosanitaris insulars.