Les entitats pel bilingüisme preparen una demanda col·lectiva per exigir el compliment de la sentència del TSJC

Les entitats que defensen una educació bilingüe a Catalunya, que no la immersió, i el compliment de la sentència del TSJC que obliga totes les escoles catalanes a impartir un mínim del 25% de l’educació en castellà han presentat aquest dijous una campanya –batejada amb el nom d’Escuela de Todos-Escola de Tothom– amb l’objectiu de vetllar pel compliment de la sentència. Per això, preparen una demanda col·lectiva que presentaran davant el tribunal perquè requereixi al Departament d’Educació, i el conseller Josep Sànchez-Cambray, que executi la sentència. El Suprem va avalar la sentència del TSJC el 18 de novembre. Hi ha un termini de dos mesos perquè la Generalitat la faci efectiva. La plataforma Escuela de Todos-Escola de Tothom no esperarà que venci aquest termini, ja que, vistos els posicionaments del Govern, han dit, no confien que la Generalitat acati la sentència.

Així, posaran a disposició de totes les famílies amb fills en edat escolar i els joves de més de 18 anys que segueixin dins el sistema educatiu un formulari pel qual autoritzen l’Assemblea per una Escola Bilingüe (ABE) a acudir al TSJC per demanar l’execució de la sentència i que garanteixi que s’aplica a tot el sistema educatiu català, des de l’educació infantil fins al batxillerat i la formació professional.

Formulari d’autorització

Aquest formulari, que distribuiran en carpes per tot Catalunya i a través de les xarxes socials, demanarà que els pares apuntin el nom del fill en edat escolar i autoritzin l’AEB a iniciar els tràmits davant el TSJC per demanar que es compleixi la sentència. Aquesta via, han explicat, garantirà la privacitat de les famílies i evitarà que el tribunal rebi multitud de peticions individuals. És una sol·licitud genèrica, no farà referència a centres concrets perquè la sentència es refereix a tot el sistema educatiu català, a diferència de sentències individuals com la de Canet que es refereixen a casos concrets.

La presidenta de l’AEB, Ana Losada, ha apel·lat als pares i mares de Catalunya que s’afegeixin a la iniciativa de reivindicar el compliment dels «drets de tots». José Domingo, d’Impulso Ciudadano, ha assenyalat que estem davant un «moment de gravetat» tenint en compte, ha recordat, que Cambray ha enviat una carta als centres instant-los a no fer res respecte a la sentència i que el Govern d’Espanya «no té una posició militant respecte de la seva sentència». És per això que aquestes entitats apel·len que «els ciutadans prenguin la bandera i facin factible el canvi del sistema educatiu a Catalunya». «No perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè hi ha una sentència d’un tribunal».

La Lomloe i la Constitució

La via del formulari i l’autorització de les famílies permetrà que l’AEB compti davant el tribunal amb legitimitat per plantejar la seva reclamació. «La Generalitat dona per fet que no hi haurà ningú legitimat per demanar l’execució de la sentència. Amb aquesta campanya tindrem aquesta legitimitat», ha argumentat Domingo. Ha rebutjat també l’argument que la nova llei d’educació, la Lomloe o ‘llei Celáa’, deixi sense efecte la sentència. «És un error pensar o dir això. Ja amb la Lomloe en vigor, el tribunal ha dictat vuit sentències en què fa referència que la Lomloe no deixa sense efecte el mandat constitucional que les dues llengües oficials han de ser vehiculars», ha advertit.

«Cambray s’ha equivocat molt. Es va equivocar enviant la carta als directors de les escoles. Es va equivocar amb la seva visita a l’escola de Canet, quan a més Educació no havia recorregut les cautelars», ha afegit Domingo. Les entitats confien que el conseller dicti una «resolució en què doni instruccions sobre com s’executarà la sentència». I han advertit: «Si no la compleix, s’enfrontarà a conseqüències penals».

«La societat no vol la immersió»

Les entitats unides ara en l’Escola de Tothom han insistit que no són anticatalà, sinó que defensen el sistema bilingüe. «Ara tenim un sistema monolingüe. Amb la sentència, el model serà bilingüe perquè les dues llengües, català i castellà, seran vehiculars», han defensat.

Fernando Sánchez-Costa, de Societat Civil Catalana, ha esgrimit una enquesta feta fa un any a un miler de persones sobre el model educatiu que els agradaria que hi hagués a Catalunya per defensar que «la societat catalana no vol la immersió». El resultat: un 64% volia una escola trilingüe (català, castellà i anglès), un 21,1% la volia bilingüe, un 8% «bàsicament en català» i un 5% «bàsicament en castellà».

«Això desmunta el consens sobre la immersió», ha dit. «Hi ha una onada de dignitat, una revolta cívica que canviarà el sistema d’imposició lingüística a Catalunya», ha afegit. «No hi ha marxa enrere». «El cas de Canet és un punt d’inflexió. S’ha començat a trencar l’espiral de silenci, tot i que alguns segueixin entossudits amb la seva actitud violenta de seguir callats», ha dit per la seva banda Carlos Basté, de l’Asociación por la Tolerancia.

Acord per la convivència

Losada ha anunciat la seva intenció de demanar una entrevista al president Pere Aragonès per parlar i arribar a un «gran acord de convivència lingüística a Catalunya». «Allarguem la mà al president per reunir-nos i parlar», ha apuntat Sánchez-Costa. Però han remarcat que cal complir la sentència i que el castellà ha de tenir una presència mínima del 25% a les escoles.

«Volem que s’acabin els Canet, els Balaguer o Mataró. Volem tornar a ser pares, tenir una escola de tots i deixar de ser activistes», ha apuntat Losada. «És possible si es compleix la sentència. Volem la convivència lingüística», ha insistit. Han apel·lat als comuns i als sindicats a assumir un «compromís real» amb la classe treballadora. I han plantejat als partits polítics obrir una taula de treball conjunta.

60 famílies interessades

Des del 23 de novembre, en què el Suprem va avalar la sentència, fins aquest dimecres, l’AEB ha rebut 60 peticions de famílies interessades a reclamar el sistema bilingüe, amb presència del castellà en l’educació dels seus fills. 13 d’aquestes sol·licituds ja estan a les portes del TSJC perquè el tribunal dicti mesures cautelars. La resta han iniciat uns tràmits que comencen dirigint la petició al centre escolar o a Educació. «La resolució del Suprem ha sigut un revulsiu i Canet, també», han assegurat.

Notícies relacionades

Les famílies de l’escola Turó del Drac de Canet es desmarquen de les amenaces

De què va (i de què no) Canet de Mar

Les entitats han rebutjat la xifra de 80 o 100 famílies que diu la Generalitat i consideren «trampós» el discurs que són poques famílies. «No parlem de números, parlem de drets», han dit. I han emplaçat Educació a dir quantes famílies en tots aquests anys s’han dirigit als centres escolars per demanar més hores de castellà. «Moltes d’aquestes famílies no han acudit als tribunals. Simplement ho han demanat a la direcció de l’escola i davant la negativa i el menyspreu, renuncien. ¿Quantes famílies són? Aquesta dada Educació no la dona», han denunciat.

Entre les entitats participants en aquesta campanya hi ha, a més de l’AEB, Impulso Ciudadano i Societat Civil Catalana, Tolerancia, Aixeca’t, Ampes Paral·leles, Ames, Clac, Catalunya por España, Professors pel Biligüisme, Plataforma Silenciosa, S’ha Acabat i Segadors del Maresme.