La pandèmia catapulta l’arbre de Nadal: «Mai havíem vist res semblant»

Igual que les cintes de córrer, el paper higiènic i les subscripcions a les plataformes de ‘streaming’, el coronavirus ha disparat la venda d’arbres de Nadal, sobretot naturals, un objecte purament decoratiu, sense cap aplicació pràctica, que feia dècades que estava en decadència per la pèrdua de certes tradicions en un context d’auge del plàstic, el seu brut competidor. El fenomen es va començar a sentir l’any passat, però ha sigut el 2021 quan ha acabat d’explotar de punta a punta del planeta.

De la por a l’alegria

La família d’Albert Gallifa fa tres generacions que produeix arbres de Nadal a les seves terres. Els han venut en temps de recessió i bonança econòmica, en dictadura i democràcia, abans i després de l’aparició del plàstic. «Mai havíem vist res semblant al que està passant ara», diu Gallifa, de 48 anys. 

Per Nadal de 2020, Gallifa, president de Cultivadors d’arbres de Nadal de Catalunya (CANAC) i responsable de l’arbre que decora enguany la plaça d’Espanya de Madrid (18 metres) i la plaça de Sant Marc de Venècia (15 metres), tenia «molta por». Sense precedents als quals aferrar-se, es veia incapaç d’anticipar l’impacte de la pandèmia en la venda del seu producte. Les expectatives no eren bones. «Però no només ens vam mantenir, sinó que vam incrementar», explica. I aquest any, continua, «ha anat a molt més». 

Resulta impossible donar amb xifres contrastades sobre el comerç d’arbres de Nadal. Sense estudis de mercat fiables ni dades dels ministeris de Transició Ecològica i Agricultura, l’únic que queda són els números dels cultivadors d’avets. La zona del Montseny-Guilleries, a la comarca de la Selva (Girona), es troba darrere de més del 90% dels avets que es venen a tot Espanya. Abans competia amb Biscaia, però allà gairebé no hi va haver renovació generacional, així que la producció es va desplaçar gairebé per complet a Catalunya. Segons les dades de CANAC, el 2020 les vendes es van incrementar una mica més d’un 10% respecte a 2019. Aquest any, la pujada en comparació amb l’any anterior serà «del 20% com a mínim», assegura Gallifa. 

El productor ofereix dos motius per explicar l’augment. El primer té a veure amb la pandèmia. «La gent ara s’està més a casa», diu. El segon, amb un canvi de mentalitat: l’augment de consciència de cuidar el planeta. «El discurs ecologista ha calat, es nota», continua. 

L’empremta ecològica

Hi va haver un temps en què es considerava que triar un arbre de plàstic era l’opció més ecològica. L’empremta que deixa aquest material no estava tan interioritzada socialment i a més la majoria dels avets venien d’espais naturals, no de vivers, com ara. Segons els càlculs de l’organització Carbon Trust, un arbre artificial de dos metres emet prop de 40 quilograms de gasos amb efecte hivernacle. S’hauria de reutilitzar almenys durant 10 anys perquè tingués menys impacte mediambiental que un arbre natural, l’empremta del qual també depèn molt de la seva destinació final. Si acaba a les escombraries després dels Reis serà molt pitjor pel metà que allibera durant la descomposició, per això la majoria de les grans ciutats disposen de programes per replantar-los en espais urbans. 

Notícies relacionades

Arbres de Nadal, alè per a un negoci que s’esllangueix

Deu idees per decorar l’arbre de Nadal

Però ni el canvi en els hàbits domèstics ni l’expansió de l’ecologisme expliquen per si sols la recobrada esplendor de l’avet autèntic. El producte existeix sobretot en un pla emocional: compleix la tradició, reflecteix el pas del temps i simbolitza, almenys en teoria, l’amor i els bons propòsits. El seu consum està directament relacionat amb l’estat d’ànim de la societat. Als EUA, per exemple, les vendes també es van disparar el Nadal de 2001, després dels atemptats terroristes de l’11-S. Ara, davant les incerteses d’un virus que continua condicionant l’existència diària i que ha provocat més de cinc milions de morts en tot el món, el Nadal sembla que compleix, tant o més que mai, la seva presumpta tasca d’esperança i record. 

Tot i així, Gallifa no creu que el fenomen sigui conjuntural. «L’arbre de Nadal ha tornat per quedar-se», anticipa. Si serveix com a avançament del que vindrà, els Jeromin ja han anunciat que l’any que ve volen batre el seu propi rècord d’avets dins de la seva modesta vivenda alemanya. Amb un total de 47.000 llums aquest Nadal, el seu model és, si de cas, de tot menys sostenible.