Salut mental, segregació i pobresa: els reptes de la infància a Catalunya

Els drets de la infància no estan garantits a Catalunya. O no ho estan en la seva totalitat. Malgrat l’augment del pressuposat de la Generalitat en polítiques d’infància, «no hi ha una millora significativa», en paraules del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que aquest dimarts ha presentat al Parlament l’informe anual sobre els drets de la infància a Catalunya. La pobresa infantil creix, també ho fa la mala salut mental. Tornen a preocupar la segregació escolar i el pèssim model d’inclusió educativa. Res nou, però sense resoldre una altra vegada.

El 2020, la Generalitat es va gastar 6.329,71 milions d’euros en polítiques d’infància, la inversió més gran de l’última dècada. No obstant, aquests diners amb prou feines han servit per frenar les desigualtats i oferir igualtat d’oportunitats als nens i adolescents que viuen a Catalunya. Al revés. «La pandèmia ha dificultat l’accés a drets com la salut, l’educació o el benestar», ha sentenciat el Síndic.

L’informe de Ribó es divideix en cinc grans aspectes. I el primer que detalla és la pobresa. El 33,4% dels nens catalans són pobres, una xifra mai superada, ni durant el crac financer del 2008. Si bé és cert que hi ha 44.000 nens que viuen en famílies que cobren la renda garantida de ciutadania, resulta evident que aquesta ajuda no arriba a totes les llars necessitades. És per això que el Síndic, en l’informe, demana una ajuda de suficiència per a cada nen a Catalunya i més prestacions socials davant la pobresa infantil.

Mala salut mental

De fet, la pobresa dels nens és la pedra angular que està fent trontollar la resta dels drets de la infància. Per exemple, el sanitari. Segons les dades que llança l’informe, els usuaris dels serveis ambulatoris de salut mental infantil i juvenil s’ha incrementat un 26%, s’ha duplicat la probabilitat de patir un trastorn de salut mental, els intents de suïcidi també s’han duplicat i els centres ambulatoris han detectat un 21% més casos de trastorn alimentari.

«Donada la falta de recursos suficients, s’estén a prioritzar l’atenció dels casos en fases més agudes, en detriment de la prevenció i la detecció precoç, i a medicalitzar i patologitzar situacions de malestar que podrien ser ateses i treballades a mitjà i llarg termini amb un treball terapèutic», critica l’informe. De fet, el Síndic assenyala que els nens que viuen en famílies amb menys ingressos presenten «una evolució més negativa» que la resta.

Vivendes adequades

Un altre dret vulnerat és el de la vivenda. Segons el Síndic la taula de vivenda d’emergència de Catalunya té coneixement de més de 597 famílies amb menors que esperen una vivenda social d’emergència. No obstant, aquí caldria comptar les taules similars de les quatre capitals de província, i altres municipis metropolitans. I els que viuen en pisos amuntegats, en naus okupes o solars que no tenen aquests drets. En les seves recomanacions, la sindicatura insisteix a garantir vivendes d’emergència «en condicions adequades», excloent pensions o centres d’acolliment temporal.

Educació, per a alguns

Gran part de l’informe també està dedicat al dret a l’escolarització. El Síndic torna a insistir una vegada més en el drama de la segregació escolar, que llasta centenars d’estudiants per condicionants socials. Denuncia que el pacte contra la segregació escolar, firmat pel Govern, s’està implementant amb demora, i no s’estan desplegant els instruments previstos com el nou decret d’admissió ni s’ha elaborat memòria econòmica.

També es dedica un bon espai del text a parlar del fallit intent de l’escola inclusiva, per a aquells alumnes amb necessitats educatives especials. Durant aquest any, i per falta de recursos a l’escola ordinària, les famílies que escolaritzen els seus fills en centres d’educació especial ha augmentat un 14,3%. Un altre drama escolar és l’estancament de la taxa d’abandonament prematur dels estudis, que segueix en el 17%, superior a la mitjana espanyola i europea.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El Síndic torna a insistir, a més, en la falta de beques menjador als instituts que fan la jornada compactada, i que han eliminat els menjadors escolars. Han comparat els alumnes que tenien beca menjador a sisè de primària amb els que la tenen quan arriben a primer d’ESO. Tres quartes parts l’han perdut quan arriben a la secundària.

Finalment, el Síndic detecta una certa deixadesa de funcions quant a la violència que pateixen els menors, especialment en l’àmbit escolar. En l’informe, diuen tenir constància d’un relatiu augment d’agressions contra nens per la seva orientació sexual o identitat sexual, així com el seu origen, però en la majoria de casos no s’activen els protocols per aturar-lo. A més, pugen les agressions sexuals contra els menors i ja representen prop de la meitat del total de casos denunciats, almenys durant el primer trimestre del 2021.