Condemna per una operació mortal de pròstata

La demanda presentada per la família del pacient, representada per l’advocat José Aznar Cortijo, del despatx Verdún Legal, argumenta que hi va haver una deficient assistència mèdica per la falta de perícia durant la intervenció de pròstata a la qual va ser sotmès J. O. B. A l’introduir el trocar (cànula) per realitzar la laparoscòpia es van produir esquinços a les artèries aorta, renal i mesentèrica superior. Aquesta triple lesió va originar una hemorràgia que no es va tractar adequadament, ni amb la seva suficient rapidesa.

Segons l’advocat Aznar, «no sembla raonable» que durant una operació de pròstata «es perforin tres artèries situades a sobre dels ronyons i, menys encara que, sent les lesions tan importants, no es parés l’hemorràgia amb una intervenció ràpida per evitar» la mort del pacient. En aquest sentit, la sentència del Jutjat de Primera Instància número 38 de Barcelona precisa que «el dessagnament important agut» es va produir a les 10.15 hores, juntament amb la hipotensió, i que el següent apunt que figura al full de l’anestesista data de les 10.45, quan se suposa que es decideix efectuar una cirurgia oberta. «Mitja hora és molt temps de dessaganament», sent una «cosa molt urgent», va explicar un pèrit judicial, tal com recull la sentència.

L’actuació dels metges

La demanda també exposava la «falta de perícia manifesta» en com es va realitzar la introducció del trocar, que s’ha de fer en direcció a les cames del pacient, ja que cap al cap pot provocar lesions importants si no es realitza de forma adequada. La lesió inicial es va produir a l’artèria aorta, a nivell de la renal, per la qual cosa, incideix el lletrat, l’única explicació possible és que el trocar s’introdueixi obliquament. És a dir, de baix a dalt, o en línia completament recta «des d’una incisió excessivament alta». El jutge argumenta, no obstant, que no ha de posar-se «l’incís o focus en si la causa de la lesió va ser la incorrecta direcció o la força excessiva aplicada en la introducció del trocar» (cànula), sinó en el temps que es va tardar a reaccionar davant el dessagananment produït pels esquinços a les artèries.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«No es tracta tant de determinar si la indicació de la tècnica terapèutica va ser la correcta», ni tampoc és «transcendent» el mètode de cirurgia escollit («s’està d’acord que el més apropiat per a aquest pacient era la laparoscòpia»), ni tan sols si «té abast significatiu» com es va introduir el trocal, sinó l’important, remarca el jutge, són altres factors que deriva en «responsabilitat mèdica». En concret, l’actuació dels metges quan comença el dessaganament.

La sentència destaca que «deixant a part la possible negligència» atribuïda pel pèrit de la família del mort sobre la incorrecta direcció en la introducció del trocar o la força excessiva utilitzada, aquest expert va advertir, a més, que «la possible causa» de les lesions a les artèries, al marge del «temps excessiu en l’actuació», seria les maniobres que van efectuar els metges «per veure l’origen del dessagnament». Segons l’opinió del jutge, aquest aspecte «també implicarà la responsabilitat» dels metges per procedir a atorgar una indemnització. El togat recalca que un jutge pot fundar la seva decisió sobre «els fets que encara sense estar establerts de manera irrefutable, apareixen com a més versemblants, és a dir, els que presenten un grau de probabilitat predominant».