L’allau de gossos abandonats durant la pandèmia: «Els volien només per saltar-se el confinament»

A la protectora d’animals Doghorsecity (Méntrida, Toledo) hi ha un pastor alemany de nom Drac. Està tranquil a la seva àrea tancada fins que l’Alba, la fotògrafa d’‘El Periódico de España’, s’acosta a retratar-lo. Llavors, l’animal es comença a posar nerviós. Es col·loca en guàrdia i comença a corre a esquerra i dreta, al llarg de la tanca. A la protectora expliquen la seva història: «Aquest gos el vam rescatar del carrer, li havien fet un tall al coll per treure-li el xip i el van abandonar. No sabem per què, però està entrenat per atacar només les dones. Per això es posa tan nerviós quan en veu alguna».

Com el Drac, a Doghorsecity hi ha molts gossos amb dures històries darrere. Com la pit bull que va acabar amb 27 punyalades quan va intervenir en un conflicte entre els seus amos, una parella de toxicòmans que s’estaven apunyalant entre ells durant una crisi. «La baralla devia passar prop d’alguna porta, perquè encara s’atabala quan veu portes», diu el Diego, un dels voluntaris. Hi abunden els llebrers, rescatats molts de la mateixa forca perquè ja no servien per caçar. L’eterna estampa rural de l’Espanya profunda.

Però no són les úniques històries dramàtiques que enclou aquesta protectora de tres hectàrees a les muntanyes de Toledo. N’hi ha d’altres que, sense haver-hi violència física pel mig, estremeixen igual. I és que l’últim any s’han incrementat de forma alarmant els abandonaments. Són les mascotes que van arribar a una llar quan va començar la pandèmia. Els gossos van ser el principal salconduit per sortir al carrer durant els mesos de confinament. Després del final de l’aïllament, hi ha molts d’aquests animals que ja destorben.

Feta la llei...

«L’espanyol té el xip de saltar-se les prohibicions que li imposin. Allò de feta la llei, feta la trampa. Va començar el confinament i molta gent es va adonar que les excepcions per sortir al carrer passaven pels gossos. ¿Què va passar? Que les protectores, o no entregàvem gossos en aquella època perquè ens ho vèiem venir, o els donàvem prèvia firma d’un contracte que els imposava sancions econòmiques per sobre dels 3.000 euros si els tornaven. Perquè en aquest país, si no toques la butxaca, no aconsegueixes res. ¿Què van fer? Van anar a les botigues, que per 600 euros te’n donen un i no hi ha penalització ni res semblant».

Ho explica Ángel Félez (Vallecas, Madrid, 1982), fundador de Doghorsecity. Una protectora privada que va muntar fa 14 anys, que es finança amb donacions i per la qual no rep subvencions. Es dedica al rescat d’animals perquè va començar rescatant humans i se’n va cansar. La seva història té alts (molt alts) i baixos (molt baixos). Que de vegades les coses no surten i ell, voltes que dona la vida, es va passar nou mesos vivint al carrer. Es va recuperar amb el temps i va acabar muntant una empresa de transports i serveis que va arribar a tenir 36 treballadors.

Va decidir fer d’aquella empresa una espècie de projecte d’ajuda social per a la gent sense llar. «Vaig fer el que a mi m’hauria agradat trobar quan vaig estar al carrer. Algú que me n’hagués tret i m’hagués donat una feina. Però allò em va portar molts problemes. Eren persones molt complicades, amb problemes d’addiccions, de convivència. Hi va haver agressions, judicis... Vaig acabar tan fart de la gent, que ara prefereixo tractar només amb animals».

A això es dedica des de fa 15 anys: va muntar una protectora especialitzada, com el seu propi nom indica, en gossos i cavalls, tot i que també tenen gats, cabres, rucs, un paó i fins i tot una llama. La van rescatar del fallit projecte d’un visionari que va voler muntar una granja escola amb animals exòtics i al final va quedar en el que solen quedar aquest tipus d’aventures: en animals famèlics i abandonats a la seva sort. «Fa 16 anys que treballo en el món del gos; des de classes i formacions en centres privats a peritatges en jutjats. Guanyo molts diners, però me’ls gasto tots aquí». A la protectora se’n va els seus diners i els de la resta de l’equip. Aquesta és, amb les donacions, l’única font de finançament del projecte. «Les adopcions no donen diners. Cobrem 150 euros però els donem desparasitats i castrats. Només això costa més que aquests 150».

Xifres que ballen

La base de la protectora està en un alt des d’on controlen totes les parcel·les tancades on habiten els gossos. Estan separats per races i/o mides. La zona dels llebrers és la més poblada, l’abandonament d'aquests gossos és gairebé un mal endèmic a Espanya. Però ara sembla que s’han incorporat a aquesta infausta llista gossos de totes les races. Ángel Félez és el que denuncia que l’últim any s’han trobat un increment de gossos abandonats. La font són les mateixes dades que recopilen a la protectora: «El 2020 vam tancar l’any amb uns 800 gossos rescatats. El 2021 encara no s’ha acabat, però ja anem pels 980. Gairebé dos-cents més. Això són com quatre més per setmana».

La font és aquesta perquè a Espanya no hi ha una llista oficial que reculli el nombre de gossos abandonats. Hi ha xifres, però ballen. Per exemple, les que dona el Seprona són genèriques: recullen abandonaments, però també casos de crueltat animal o tràfic il·legal. En realitat les xifres les hauria de donar la Direcció General de Drets dels Animals, però allà només confirmen que no hi ha dades oficials i remeten a un informe de la Fundació Affinity, que no parla de gossos abandonats sinó del total dels que van arribar a les protectores (abandonats o cedits). Xifren aquesta quantitat en 162.000 gossos el 2020. Newtral va fer un càlcul sobre aquestes xifres i va concloure que el nombre de gossos abandonats l’any passat a Espanya se situava entorn dels 17.000.  El PACMA també fa la seva pròpia estadística i parla d’una mica més de 8.000. Les xifres ni s’assemblen entre si.

El perfil del gos abandonat després de la pandèmia és el següent: no hi ha perfil. «No hi ha una fisonomia concreta. No es tracta que els caçadors hagin abandonat un munt de llebrers; és que n’hi ha de totes les races i mides. N’hi ha de grans, mitjans i petits. És la nostra picaresca la que va convertir els gossos en un salconduit i ara se’n desfan perquè els destorben, és igual la raça. És el problema que hi ha amb els gossos regalats per a festes o aniversari, però amb una qüestió, la pandèmia, que va afectar a tot Espanya», explica l’Ángel, que no és l’únic a apuntar aquest problema.

Aquest diari ha parlat amb l’associació Rescat Animal de Madrid on, sense entrar en xifres, van confirmar aquesta tendència. Ells, no obstant, la van identificar abans: «Aquest any no ens hem trobat un augment de gossos abandonats. Quan sí que el vam notar va ser just després del confinament. Diguem que ara no ens hem trobat amb aquesta problemàtica, però que sí que n’hi va haver en el seu moment». És a dir, la tendència d’abandonar gossos va començar just quan van acabar les restriccions domiciliàries.

País d’abandonaments

En qualsevol cas, i sense disposar d’estadístiques oficials, el nombre de gossos abandonats a Espanya és molt alt, segons explica l’Ángel. «Jo viatjo habitualment a Bèlgica perquè aquí n’hi ha massa. També és veritat que la nostra administració tampoc hi ajuda. A Bèlgica tu abandones un gos i et posen una multa important. Aquí són tot problemes. Començant pel xip. Jo l’hi poso al meu gos a Toledo, creues a Madrid i allà ja no te’l llegiran perquè és un tema autonòmic», il·lustra. «Però és que tenim un cas d’una noia amb problemes mentals que han ingressat en un psiquiàtric. El gos li anava molt bé per a la seva teràpia. Quan van internar la noia, els mateixos serveis socials van donar una puntada de peu al gos i el van deixar al carrer».

El problema de l’abandonament semblava circumscriure’s a llebrers, conillers i altres races de caçadors, els exemplars més vells dels quals solen ser sacrificats pels amos quan ja no són aptes per a la caça. Doghorse està plena de llebrers i un d’aquests, el Chicle, fa honor al seu nom i s’enganxa a nosaltres durant tota l’entrevista. És el més sociable. La resta es reuneixen a la parcel·la més conflictiva: «Donen més problemes que els gossos de presa. Són gossos especials, amb caràcter, i per això els hem de tenir a part. Mira en canvi els de presa», apunta, assenyalant una zona en què hi ha pit bulls, rottweilers, dogs argentins i preses canaris. Tots descansen en silenci sobre un mateix matalàs: «El matalàs els hi hem posat aquesta setmana. Només hi va haver enrenou al principi, quan van procedir a destrossar-lo. Ara que ja l’han fet miques, estan tranquils».

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Respecte als llebrers tampoc hi ha consens. Ha circulat durant molt temps la versió que a Espanya s’abandonen 50.000 llebrers a l’any, que és un número exagerat si es tenen en compte les xifres recollides per Affinity o PACMA. Però la diputada finlandesa Laura Huhtasaari va arribar a demanar explicacions al Parlament Europeu sobre els presumptes 100.000 llebrers (només llebrers) que es mataven o abandonaven a Espanya cada any. Si no hi ha consens en una qüestió tan específica, molt menys n’hi haurà en el còmput global.

No obstant, l’any s’acaba ara. Ben aviat començaran a aparèixer estadístiques que confirmaran aquest increment d’abandonaments. A l’Ángel, no obstant, no li fan falta xifres que li confirmin el que està veient diàriament: que la tendència s’ha invertit. Si donem per bona la xifra d’Affinity, a Espanya van arribar a les protectores 162.000 gossos nous l’any passat. Això suposava un descens de l’11,5% respecte a l’any anterior. Anàvem pel bon camí, però ho hem tornat a espatllar.