L’espera a l’atenció primària es dispara: 5 dies de mitjana a Espanya i 12 a Catalunya

Una enquesta realitzada els dies 20 i 21 de desembre per la Societat de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC), entre 1.382 metges, reflecteix que, de mitjana, un facultatiu d’aquesta especialitat atén més de 48 pacients al dia (el 55% presencialment), mentre durant el primer envit de la covid la forquilla se situava entre 34 i 37 malalts al dia. En aquells moments molta gent tenia por d’acudir als hospitals i centres de salut, però el temor va anar desapareixent i tot i així, en les següents onades, no es va arribar a l’afluència actual (tret de casos puntuals). Per exemple, a la cinquena onada, la del juny, la mitjana va ser de 43 pacients diaris.

I malgrat que els metges allarguen les seves jornades per intentar atendre al màxim i cobrir les baixes dels seus companys, ja sigui per les vacances, ja sigui perquè estan contagiats, la conseqüència directa del boom d’infectats que està provocant la variant òmicron és que els centres de salut no donen l’abast. L’espera mitjana per ser atès és de 5,75 dies, però a Catalunya arriba als 12,38 dies.

Per darrere se situen València, amb 9,33 dies; Balears, amb 8,86 dies; Andalusia, amb 7,67; Múrcia, amb 7; i Madrid, amb 6,83, com les comunitats amb una mitjana de més d’una setmana. Només a Astúries i Castella i Lleó el temps és de menys de tres dies.

Nombre de positius

Aquestes xifres es deuen a la nova empenta del virus, que s’evidencia també en el nombre de positius per cada centre de salut i dia. La mitjana és de 23,42 a tot el país però de nou hi ha diferències entre autonomies. Catalunya lidera el rànquing amb 56,75 positius diaris en cada CAP, seguit de Castella i Lleó (33,6), Madrid (28,6) i Andalusia (28,17).

David Arribas, vicesecretari de Metges de Catalunya i metge al CAP Manso de Barcelona, atribueix les llistes d’espera més llargues a Catalunya a la «sagnia excessiva» de recursos humans que va patir l’Atenció Primeria en la crisi del 2010 i que «encara no s’ha recuperat». I la positivitat més alta pot deure’s al fet que es realitzen més tests i que l’òmicron arribés abans que a altres regions.

Les urgències

El col·lapse és tal que, habitualment, qui té una urgència que no pot ser resolta en aquest nivell, com per exemple una otitis, que requereix antibiòtic, acudeix als hospitals, igual com molts dels que tenen símptomes compatibles amb la covid i a la primària no aconsegueixen un diagnòstic. Els serveis d’urgència ja han donat la veu d’alarma que la pressió assistencial, també en el seu cas, és més gran que en les anteriors onades.

Notícies relacionades

Els Pressupostos inclouran partides per reforçar l’atenció primària

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

I, malgrat això, les dades del Ministeri de Sanitat només reflecteixen el nombre d’ingressats a planta i a les ucis, que afortunadament ara, gràcies a la vacunació, no és tan dramàtic. Per això, la SemFYC exigeix al Govern que faci pública l’estadística d’activitat a l’Atenció Primària (com ja fa Catalunya), per visibilitzar la situació. «El sentir de molts metges de família és que la invisibilització de la seva feina menyscaba la confiança de la ciutadania i obre les portes perquè es posi en dubte l’activitat assistencial», adverteix el president de SemFYC, Salvador Tranche.

Una altra de les conseqüències negatives de la saturació és el retard en els diagnòstic. «Ja havíem demostrat que una Atenció Primària orientada al coronavirus es tradueix en pèrdua de diagnòstics en més del 50% de les patologies cròniques i de fins a un 40% en càncer», remarca Tranche, que exigeix per això als gestors sanitaris que «deixin de mirar cap a una altra banda i assignin els recursos» suficients i necessaris per acabar amb el col·lapse.