«L’àcid palmític, present en l’oli de palma, promou la metàstasi»

El 2017 vam publicar un estudi que identificava les cèl·lules que s’encarreguen de generar metàstasi. Abans no sabíem si totes les cèl·lules tenen competència metastàtica. I el que vam descobrir és que no són totes, afortunadament, és un percentatge molt baix. Una vegada les vam identificar, vam poder preguntar-nos què distingeix aquestes cèl·lules de la resta i allà van començar a veure que les que tenen capacitat metastàtica necessiten una aportació d’energia tremenda.

¿I que han descobert ara?

Una de les grans preguntes que hem mirat de respondre és quins àcids grassos necessiten i en quina concentració. I el que hem vist és que, afortunadament, dels principals àcids grassos que tenim a la dieta, gairebé l’únic que té aquest potencial de promoure la metàstasi és l’àcid palmític. Mentre que, per exemple, l’àcid oleic, ingredient principal de l’oli d’oliva, en alguns pacients és innocu i en d’altres té un efecte protector respecte a la metàstasi.

¿Què més han esbrinat?

Que una vegada que la cèl·lula metastàtica ingereix aquest àcid palmític n’utilitza una mica per aconseguir energia i la resta per portar a terme una espècie d’estat regeneratiu descontrolat i senyalitzar les altres cèl·lules que entrin en aquest estat també. Les cèl·lules migren en totes direccions i tenen una gran capacitat de supervivència, cosa que per al pacient és un horror. Tot això ho orquestra l’àcid palmític. Si bé, tant de bo ho entenguéssim tot, encara estem a la punta de l’iceberg sobre el que l’àcid i altres components generen a les cèl·lules per donar-les aquesta habilitat extraordinària. En termes humans, una cèl·lula metastàtica fa el mateix que un humà que corregués fins a Nova York i una vegada allà establís una nova ciutat.

¿Com han portat a terme la investigació?

Utilitzem moltes tècniques. Per exemple, agafem mostres de pacients i les trasplantem a ratolins, a la mateixa zona on va aparèixer el tumor en el pacient i normalment el càncer es comporta pràcticament igual. El que passa és que en el ratolí es produeix més ràpid. Això ho combinem amb tecnologia de biologia molecular per anar entenent el tumor.

¿Aquesta troballa afecta només les metàstasis o també el càncer en fases inicials?

Objectivament i tot i que ens sorprèn, sembla que només afecta la metàstasi. Els tumors primaris necessiten greixos, però no tenen aquesta dependència que mostren les cèl·lules metastàtiques. Al tumor primari hi tenen un paper més important el sucre i els aminoàcids. Però per alguna raó, les cèl·lules metastàtiques necessiten l’àcid palmític, és una de les seves grans fortaleses però també constitueix una de les seves grans debilitats perquè són com addictes, per la qual cosa si tu impedeixes que ingereixin aquest greix, no són capaces de sobreviure.

Davant d’aquest descobriment, ¿què recomana als consumidors?

L’àcid palmític és sinònim de vida, és present al cos perquè les cèl·lules són capaces de produir-lo per funcionar correctament. És veritat que és més present als lactis, la carn vermella, els embotits i qualsevol producte amb oli de palma. I consumim més greixos dels que caldria, per això hi ha un problema d’obesitat a la societat. Però soc reticent a fer recomanacions perquè no soc un nutricionista. A títol personal recomano menjar amb sentit comú, no embotir-se a pastissos i coses greixoses. Una dieta sana, equilibrada, és la bona.

¿La troballa obre la porta a noves investigacions o al possible bloqueig de les metàstasis?

Sí, estem treballant en aquest aspecte. A mesura que anem tirant del fil, descobrim més mecanismes d’acció de les cèl·lules metastàtiques i hem vist que, si bloquegem algunes proteïnes, la cèl·lula perd capacitat. Hem identificat ja cinc o sis dianes i en una d’aquestes estem molt avançats per fer el pas d’intentar traslladar a la clínica les troballes al laboratori.

¿Quines són aquestes dianes?

Hem desenvolupat diferents estratègies que bloquegen l’entrada de l’oli palmític a la cèl·lula i com aquesta n’és gairebé addicta, ja no és capaç de sobreviure. A més hem vist que quan la cèl·lula entra en estat regeneratiu i enganya la resta, s’ha de comunicar i estem intentant bloquejar aquesta comunicació. Tenim diferents estratègies. I tant de bo altres investigadors facin un assaig clínic que comprovi si efectivament dona resultats modificar la dieta dels pacients perquè aquests ingereixin baixos nivells d’àcid palmític.

¿Com s’ha finançat la investigació?

A través de diners de la Generalitat, de l’Estat central, de la UE i d’entitats sense ànim de lucre.

¿Quin és el pròxim pas?

Som a la punta d’iceberg. Hem identificat tantes parts de la cèl·lula metastàtica que ens queda molt per entendre. Per exemple, com es desenganxa del tumor primari, com entra en circulació tant en sang com a les vies limfàtiques, com ataca el sistema immune, com sobreviu i saber per què, una vegada que arriba a la zona metastàtica, hi ha un període de vegades de latència i, de sobte, per alguna raó, s’activa i comença a generar tumors.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Les investigacions contra la covid seran d’ajuda en la lluita contra el càncer?

S’ha gastat molt en vacunes d’ARNm i potser arriba un moment que ens adonem que això pot ser beneficiós en la lluita contra el càncer. I la societat s’ha adonat de la importància de la investigació. De manera indirecta, tot ajuda perquè hi hagi més inversió.