Primer any de la vacuna: de l’esperança a la sisena onada, amb 100.000 vides salvades

Fa just un any, un halo d’esperança va recórrer les cases de milers d’espanyols quan es van transmetre les imatges que la primera vacuna autoritzada per la UE, la de Pfizer, era subministrada a Araceli Hidalgo, la simpàtica resident de 96 anys del centre públic de gent gran Los Olmos, a Guadalajara, que va ser la persona elegida pel Ministeri de Sanitat per iniciar la campanya de vacunació més complicada de la història.

Araceli, molt prudent, va assenyalar aquell dia: «A veure si podem aconseguir que el virus aquest se’ns en vagi». 12 mesos després no només no se n’ha anat sinó que, a causa de la variant òmicron, la sisena onada està deixant més contagis que el nadal passat. Però la vacunació ha evitat que la brutal incidència es tradueixi en una onada d’hospitalitzacions equiparable i ha evitat unes 100.000 morts, segons els experts. I és que el risc de morir si s’està immunitzat és unes 20 vegades menor, segons les últimes dades de Suïssa. Tot i que depèn el grup d’edat. A Espanya, la diferència més gran s’observa en les persones entre 60 i 79 anys, amb un risc d’infecció en vacunats 6,6 vegades menor, 15,4 vegades d’hospitalització i 18 vegades de morir.

Fins al dia d’avui s’han vacunat 37,8 milions d’espanyols amb la pauta completa, gairebé el 90% de la població més gran de 12 anys, un dels percentatges més alts d’Europa. Però a més gairebé el 21% dels nens entre 5 i 11 anys han rebut la primera dosi i 12,3 milions de persones la dosi de reforç, que està autoritzada per a més grans de 40 anys i persones que viuen en residències, sanitaris, sociosanitaris, vacunats amb Janssen i amb doble pauta d’AstraZeneca, però s’ha començat amb els grups de més edat i risc.

La coordinació

Arribar fins aquí ha sigut difícil. A més de la fita que suposa que s’hagin autoritzat cinc vacunes a la UE, les quatre primeres al cap de pocs mesos que el virus acabés amb la «normalitat» de la vida fins aleshores, ha fet falta una gran coordinació a nivell europeu i del govern central i els autonòmics. I un desplegament logístic sense precedents, que en poques ocasions ha fallat. Gràcies entre altres motius a l’esforç dels sanitaris.

Tot i que pel camí hi ha hagut ensopegades, com els problemes de producció de la vacuna d’AstraZeneca i la caiguda de popularitat a causa de la seva vinculació amb els casos «atípics» de trombes. Malgrat això, la por de barrejar vacunes va provocar que la majoria del personal essencial amb la primera dosi d’AstraZeneca optés per repetir amb aquest preparat en comptes de seguir les indicacions de Sanitat que completessin la dosi amb una vacuna d’ARN missatger (Pfizer o Moderna).

Les més efectives

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

I el Govern tenia raó perquè un recent estudi del Ministeri de Sanitat assenyala que les pautes mixtes, així com la pauta completa de Pfizer o Moderna, tenen més eficàcia que la vacunació amb Janssen o la pauta completa d’AstraZeneca. Així mateix, una investigació elaborada per l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit avisa que la dosi de reforç perd efectivitat, davant l’empenta de la variant òmicron, a partir de les deu setmanes des de la seva aplicació.

I és que com ha recordat aquest dilluns la investigadora del CSIC Margarita del Val, en una entrevista a TVE, les vacunes contra la covid no són «infal·libles» ja que encara no s’ha autoritzat cap preparat que eviti el contagi, però ningú dubta que sense la campanya d’immunització la situació als hospitals seria molt pitjor, com passa als països amb més reticència als sèrums. Per això, la ministra de sanitat, Carolina Darias, ha instat en aquest primer aniversari a continuar «protegint-se i cuidant-se».