«Ens diuen que estilitza»
Rebel·lió a la funerària d’Ocaso: les treballadores s’alcen contra la faldilla i el taló obligatori
Les recepcionistes de Servisa estan obligades a vestir faldilla i sabates amb un taló de nou centímetres
Diverses treballadores recepcionistes de Servisa, la funerària de Seguros Ocaso, mantenen una batalla oberta contra l’empresa per obligar-les a portar faldilla i sabates amb un taló de 9 centímetres, a diferència dels seus companys homes, que poden anar amb pantalons i sabata plana.
Vanesa S., empleada a la delegació de València, va aconseguir el 2019 un acord en què va quedar per escrit que la plantilla podria triar entre vestir «pantalons o faldilla» i calçar «sabata plana o sabata de taló».
Per a això va ser necessari arribar al Tribunal d’Arbitratge Laboral de la comunitat, que va emetre una resolució revisada per aquest diari.
«Però l’empresa continua amb la mateixa política», explica la Vanesa a ‘El Periódico de España’. «Una de les meves companyes va demanar pantalons i li van donar faldilla al·legant que no n’hi havia. Quan les companyes d’altres delegacions es queixen, els diuen que són les úniques. Jo m’encarrego personalment que tota la gent nova sàpiga que existeix aquest document, perquè em sembla injust. També esbrino si han pagat o no les mitges i aconsegueixo que ho facin».
Servicios Especiales SA, el nom complet de la companyia, té tanatoris a 43 ciutats espanyoles i ocupa més de 600 persones. No ha respost a diverses sol·licituds d’informació d’aquest diari.
Com és habitual al sector, l’empresa dona servei als assegurats d’Ocaso, els clients que tinguin contractada l’assegurança de defunció o «assegurança dels morts».
La dispersió geogràfica de la plantilla i la diversitat de convenis laborals (cada província té el seu i algunes no en tenen) limita la capacitat organitzativa de les treballadores. Però la veda ja està oberta.
«La guerra contra la faldilla i el taló va començar a València. La Vanesa va estar de baixa per assetjament, així que quan vaig posar la meva demanda vaig pensar: «Em putejaran». Jo no era delegada sindical», explica Sara M., extreballadora del tanatori de Huelva.
El cas de la Sara arribarà als tribunals. Va ser acomiadada després de demandar Servisa per discriminació sexual i convocar eleccions sindicals, ja que a Huelva encara no tenien comitè. L’empresa l’obligava a portar taló malgrat presentar un informe mèdic sobre la seva hèrnia discal.
En l’acte de conciliació d’aquesta primera demanda, l’advocada va aconseguir que Servisa es comprometés per escrit a entregar a la Sara uns pantalons i sabata plana.
«Vaig posar la demanda el novembre del 2020, estant ja de baixa per depressió [causada per la feina]. Em vaig reincorporar al febrer i al cap de vint dies em van acomiadar per falta de bona fe contractual», relata. «En aquesta curta estada vaig muntar una secció sindical i vaig agafar firmes per convocar eleccions, sent jo l’única candidata. Això no els va agradar: a sobre que els demando convoco eleccions sindicals. La meva advocada em va dir que firmés “no conforme”». Aquesta causa espera ser resolta.
Nou centímetres de taló
La Vanesa, l’empleada de València, situa el començament dels problemes en l’arribada d’un directiu, José Antonio de la Fuente, a les oficines centrals de Servisa. Des de fa uns mesos, De la Fuente no treballa a l’empresa.
«Jo soc de les noies més antigues, hi soc des del 2009. En aquell moment només hi havia dues delegacions amb recepcionistes i el protocol no era tan rigorós. Anàvem amb pantalons i la sabata que volíem, d’acord amb l’uniforme. A València teníem una directora. Ella anava amb vestits i talons, però ens deixava apanyar-nos», explica.
En aquesta delegació sí que hi ha comitè, i la Vanesa n’és delegada.
«Quan va arribar ell el 2016 va implantar l’uniforme a tota l’empresa. Ens van canviar la sabata i, sorpresa, era de taló fi i alt. Jo m’hi vaig negar. Passem molt temps de peu i un taló així fa mal. Ell, amb mala llet, em va dir que se l’havia emprovat i que era molt còmode. Ens deia que ens estilitzava. I la faldilla és molt incòmoda, se’t puja i has d’estar abaixant-la», continua. «Vaig parlar amb companyes d’altres funeràries i només Servisa obliga les dones a portar faldilla i taló».
La Vanesa es va informar abans d’emprendre accions legals. El conveni col·lectiu de pompes fúnebres de València no distingeix entre roba de treballadors i treballadores.
«Jo volia treure aquest estigma que la dona només pot anar amb faldilla. Allà va començar una campanya d’assetjament i demolició que va acabar amb mi de baixa per ansietat», afegeix. «Al ser jo l’enllaç sindical i no passar-ne ni una, van venir contra mi».
Entre altres situacions, explica que va ser coaccionada per un directiu insistint que a l’empresa es feia el que ell digués i que, a l’oferir-li un canvi de departament, va demanar ser conductora i se li va dir que «on s’és vist una dona conduint un cotxe de morts».
La plantilla, segons es pot comprovar als comptes oficials de l’empresa, és molt masculina: hi ha 525 homes i 154 dones, la majoria. recepcionistes.
«De dotze anys a l’empresa, he estat set aguantant situacions vexatòries», continua dient. «Em vaig armar de valor i vaig posar una denúncia col·lectiva. L’advocada creia que era la millor fórmula per guanyar la situació, perquè en la meva delegació hi ha més dones a qui s’havia obligat a firmar un paper renunciant als pantalons.»
Va ser aquesta denúncia la que va acabar en un arbitratge laboral, una vista amb moderadors per mediar entre les parts. La Vanesa explica que l’empresa va insistir en què ni discriminava per sexe ni els talons tenien 9 centímetres.
«Vaig dir: “Espera un moment”. No comptaven que portava les sabates. Em vaig ajupir, vaig treure el taló i el jutge es va posar les mans al cap», diu.
Amb la seva resolució, la Vanesa va aconseguir que els seus companys homes també se’n beneficiessin. «Cada un té els seus problemes. Si els meus companys necessiten un altre tipus de sabata més còmoda, poden demanar-ho», diu.
L’acord indica que l’empresa abonarà l’import de la sabata –dins d’uns models aprovats– en cas que el treballador no agafi el que li proporcionat.
La Justícia espanyola ja ha dictat diverses sentències que consideren discriminatoris els uniformes diferenciats entre homes i dones.
Notícies relacionadesEl Suprem va decidir el 2011 que la imposició de «còfia, davantal amb peto faldilla i mitges» a les infermeres i auxiliars de l’Hospital de Cadis, «sense possibilitat d’opció pel pijama sanitari» dels homes era discriminatòria.
Així mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va donar la raó el 2015 a una guia de Patrimoni Nacional que havia sigut suspesa de sou i feina per negar-se a portar talons a la feina.
