Així treballen els experts en «ventilació emocional»

El mòbil de guàrdia del Summa 112 sona en una tauleta de nit a les quatre de la matinada a la base de La Marazuela (Les Rozas). Un jove s’ha suïcidat en un municipi del sud-est de Madrid. La Cristina, una de les sis psicòlegs de l’equip, es desplaça ràpidament a la casa per intentar alleujar el dol dels seus familiars.

Aquesta unitat, creada el juliol del 2019, s’ubica a uns 20 quilòmetres de Madrid a l’annex a un centre de salut al municipi de Las Rozas. Van ser els primers membres d’emergència d’atenció psicològica integrada dins del Sistema Nacional de Salut.

La Cristina juntament amb els seus companys Miguel, Marta, Edurne, Rocío i Laura són els integrants d’aquest equip. Cada dia fan torns en guàrdies de dotze hores.

Fan una mitjana de tres intervencions al dia i sempre estan pendents del telèfon per, quan són requerits, acudir a avisos de suïcidis, morts sobtades, abusos sexuals o assassinats.

Precisament, la Cristina va ser l’encarregada d’atendre els familiars de l’últim homicidi que s’ha produït a Madrid el mes de novembre passat.

«Molts familiars i una mare desbordada emocionalment» és el que recorda d’aquell moment. Va haver fins i tot d’apartar la mare perquè no escoltés les hipòtesis sobre la causa de la mort violenta del seu fill.

Aquesta psicòloga, de 39 anys, ha treballat amb drogodependents, persones amb malaltia mental greu o pacients oncològics. Una experiència que l’ajuda en el seu dia a dia per afrontar els avisos als quals acudeix.

«Amb el que sàpigues, fes el que puguis» és el consell que li va donar un dels seus caps i que té sempre al cap. Reconeix que els moments més durs són les assistències en casos de mort sobtada en nadons.

I és que moltes mares no poden desprendre’s del cadàver dels seus fills que tenen entre les mans. «En aquestes circumstàncies esperem el temps que faci falta perquè es pugui acomiadar», diu.

Silenci o emocions desbordades

EFE ha acompanyat aquesta psicòloga en una jornada per conèixer de prop com és la seva feina i quines són les seves funcions.

Cristina té un ‘modus operandi’. Tot just arribar al lloc, analitza i estudia la situació que es troba. «Sempre hi ha o silenci o situacions desbordades. Temo més el silenci perquè això significa que alguna cosa no està sortint i ha de sortir», explica. No obstant, cada succés requereix una forma diferent d’actuar.

En els suïcidis, l’objectiu és que la família no es culpi de la mort, en els abusos guanyar a poc a poc la confiança de la víctima i en els homicidis frenar la ràbia dels familiars.

Malgrat això, tots tenen un punt en comú, «que les persones expressin les seves emocions», cosa que ella denomina «ventilació emocional».

El treball principal d’aquests psicòlegs és que familiars o amics de les víctimes puguin començar el dol. En cas de no fer-ho a temps, pot repercutir en les vides de les persones afectades.

«Cada història és única»

«Cada història és única», ressalta aquesta psicòloga, que és en cada succés entre una hora i mitja i tres hores. Però no sempre és així. Al seu cap es manté una tragèdia ocorreguda fa mesos: un matrimoni va morir en un accident de trànsit i els agents de la Guàrdia Civil li van demanar ajuda per comunicar aquesta mort a la filla de 15 anys.

«Em va impactar la vulnerabilitat de la nena i la situació en la qual la vam deixar», reconeix. Van ser sis hores d’atenció, però sempre es pregunta com haurà acabat aquesta jove.

La importància de la salut mental

Aquest equip de psicòlegs venen de patir un frenètic pont de desembre amb moltes intervencions. S’han produït nombrosos casos de suïcidi de gent jove o morts sobtades.

La Cristina reconeix que sí que té la percepció que han augmentat els casos de gent que se suïcida.

«Ara està de moda la salut mental, però els psicòlegs escassegen. És necessari ampliar el personal per arribar a més gent», afirma. A més, lamenta que «ara com ara és un article de luxe tenir un psicòleg».

Els especialistes remarquen que les morts per suïcidi mai tenen un únic detonant, sinó que són el resultat de factors psicològics, biològics i socials que tenen tractament. Les persones amb conductes suïcides i els seus pròxims poden rebre ajuda les 24 hores trucant al 112 o contactant amb el Telèfon de l’Esperança (717.00.37.17).

Comença el dol

La conversa amb EFE s’ha de parar perquè la Cristina té una trucada. Un jove s’ha suïcidat a la casa on viu amb els seus pares i ha d’anar ràpidament amb el seu tècnic Óscar Rodríguez.

Quan arriba al domicili, on hi ha una desena de persones, la seva mirada es posa en la germana del mort, que es troba asseguda a terra.

Sense mediar paraula, la Cristina s’asseu al seu costat per esperar que aquesta noia estigui preparada per parlar. «Hi ha vegades que és necessari parlar i d’altres que no», explica.

«Els pares estan en xoc però la germana és la que té símptomes més potents d’un atac d’ansietat», valora.

Notícies relacionades

La Moreneta surt de la basílica per celebrar el seu mil·lenari

Jorge Trujillo: "Em presento així: soc fill de colombians i el vostre professor de català"

Minuts després, la noia comença a comunicar-se amb la psicòloga. «¿Et ve de gust explicar-me què ha passat?», li pregunta la Cristina.

Aquesta jove expressa el seu sentiment de culpa per la mort del seu germà. La Cristina la intenta calmar i parlen durant més d’una hora. Després, pot començar el dol.