El jutge exculpa un banc de l’assassinat d’una empleada

La sentència és contundent a l’assegurar que a la sucursal bancària s’aplicaven «tots els protocols de seguretat vigents», alhora que descarta que hi hagués informació de formació sobre aquesta matèria. Precisa que el crim («fet letal», descriu) es va produir per «causes alienes» a la relació laboral i «al marge de la feina que executava» la subdirectora. El banc, segons la seva opinió, no va tenir «cap conducta o cap actuació» respecte a a l’agressió patida per la seva empleada, que va ser causada «amb arma blanca» per una tercera persona que no tenia intenció de «dialogar o discutir», sinó d’atacar-la «amb total desproporció».

La sucursal comptava amb diversos sistemes de protecció, com caixa forta, central i sirena d’incendis, botons d’alarma i càmeres de videovigilància, relata la resolució judicial. Aquests mitjans, remarca el magistrat, no van ser reforçats, ampliats, ni modificats després de l’assassinat. «Cap oficina bancària es pot desplegar si no compleix tots els sistemes de seguretat legalment establerts», conforme al control dels Mossos d’Esquadra, argumenta.

Vanessa, de 42 anys, va ser apunyalada per Eduardo Basug Ganasao, que va entrar a l’oficina de Caixa Catalunya amb un ganivet de 25 centímetres sense que fos detectat. La víctima va morir a l’hospital on va ser traslladada. Hores abans, el criminal havia acabat amb un amic seu al domicili on aquest servia de majordom i després es va suïcidar tirant-se d’un pont a la ronda General Mitre. Un autobús on viatjaven uns nens el va atropellar.

Situació de risc

El magistrat al·lega, no obstant, que l’adopció de mesures de seguretat «tampoc exclou per si mateixa la situació de risc». «Amb això s’apunta al fet que la situació de risc analitzada no suposa per si mateixa causa de responsabilitat» de l’entitat bancària, sinó que ha d’anar acompanyada d’un «retret de culpa» imputable a l’empresari, que «en el cas present no es presenta». Aquest risc potencial, remarca, podria continuar existint malgrat els sistemes de protecció adoptats. És a dir, l’actuació de l’assassí era imprevisible.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per aquesta raó, insisteix, si la responsabilitat de CatalunyaCaixa «no és objectiva», la circumstància que la treballadora tingués un «accident laboral» és suficient per culpar el banc. Perquè això passés, seria necessària, a més de la infracció d’una norma concreta, «que no és el cas», la «culpabilitat» de l’entitat i la «relació de causalitat» entre l’incompliment de la legislació i l’assassinat. Aquestes circumstàncies havien sigut rebutjades en la via administrativa (la Inspecció de Treball no va aixecar cap acta d’infracció) i en anteriors resolucions en la jurisdicció laboral i penal.

El togat destaca la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per una demanda anterior de la família de Vanessa i que es va resoldre amb la «no-existència de responsabilitat» de CatalunyaCaixa (ara BBVA). En vista d’això, no només considera que el cas ja va ser jutjat i que la seva resolució el vincula a ell, sinó que no es compleix «el triple requisit d’incompliment de mesures de seguretat, l’existència d’un perjudici i, finalment, la conseqüent relació de causalitat». En vista d’aquesta conclusió, el jutge acorda desestimar la demanda. Aquesta resolució pot ser recorreguda.