El desproveïment amenaça els bancs d’aliments i la Creu Roja

Cada mes, mig milió de catalans depenen del Banc d’Aliments i de la Creu Roja per omplir el rebost i poder menjar. En el primer cas, l’entitat s’encarrega de subministrar el menjar a altres oenagés, com per exemple Càritas, que el dona als seus usuaris. En el segon cas són les persones ateses per la Creu Roja o derivades pels serveis socials les que reben els aliments. I no és casualitat que sigui així. Els Bancs d’Aliments i la Creu Roja són les dues úniques organitzacions a Espanya acreditades per rebre els fons d’ajuda europea per als més necessitats. Un programa que només a Catalunya ja aporta 12 milions de quilos d’aliments a l’any.

Canvi de dates

La Comissió Europea és qui hi inverteix els diners. El Ministeri de Treball i Economia Social els rep i els dona al Fons Espanyol de Garantia Agrícola (FEGA), que compra el menjar i els l’entrega als Bancs d’Aliments i la Creu Roja tres vegades a l’any. «El problema és que han canviat el sistema per a 2022 i només ens entregaran el menjar dues vegades a l’any», compte Fatjó. El primer repartiment no serà fins a abril o maig. «Nosaltres comptàvem amb el menjar de les ajudes europees per a gener, febrer i març i no el tindrem», insisteix Fatjó. Una situació que també preocupa la Creu Roja, que pateix per si no tindrà menjar per entregar a les famílies que ho necessitin.

La Comissió Europea insisteix que segueix el pla com cada any amb tots els països de la UE. «Hem incrementat els diners que teníem previstos amb 40 milions més», diuen fonts comunitàries. El Ministeri de Treball i Economia Social admet que ha canviat el sistema d’entregues: aquest any repartiran el menjar previsiblement a l’abril i al setembre en lloc de les tres tandes habituals fins ara. I no aclareixen el perquè d’aquesta decisió.

Catalunya busca 6 milions

És cert que aquestes dues entitats tenen més fons amb els quals suplir aquests dèficits. Però també és cert que les aportacions d’Europa són les més importants que reben. Davant d’aquesta falta de proveïment, les entitats a Catalunya ja han acudit a la Generalitat. «Tots els que en siguin responsables s’hi han d’implicar», demana el director general de Serveis Socials, dins el Departament de Drets Socials, Josep Maria Forné, que també va ser director del Banc dels Aliments de Lleida. «L’aportació que els falta a les entitats a principis d’any és d’aproximadament sis milions d’euros. Això són molts diners, però estem intentant buscar fons en el pressupost per garantir-ne almenys la meitat,» explica Forné. El Govern proposa que la resta de les ajudes les assumeixin les entitats municipalistes, ajuntaments o diputacions. De moment no hi ha res tancat. En cas que s’activin aquests fons públics, el Govern assumeix que ningú els hi tornarà. «Són diners a fons perduts per una situació extraordinària», assumeix Forné.

En el pitjor moment

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Aquesta notícia cau precisament en un moment d’«extrema necessitat», segons les dades del Govern i de totes les entitats socials. Només a la ciutat de Barcelona s’han duplicat les persones que necessiten omplir el rebost amb aquestes ajudes. «Creiem que el Banc d’Aliments i la Creu Roja poden activar altres fons de provisió, com els donatius de les empreses, els excedents de fruita i verdura que cedeixen els supermercats i els fons aconseguits durant la campanya del Gran Recapte», diu el director general. Però precisament aquesta campanya va anar bastant malament. Els fons recaptats van caure un 40% i el director del Banc de Barcelona ja augurava que el 2022 s’hauria de tornar a racionar el poc menjar que podien adquirir.

«Ho notarem molt, moltíssim», repeteix Fatjó. Tant la Creu Roja com els quatre Bancs d’Aliments a Catalunya confien que la Generalitat doni una solució. «Les milers de famílies que ens necessiten no desapareixeran, continuaran picant a la porta», assumeix Fatjó. Que hagin de tornar a casa amb les mans i l’estómac buits ja és una altra cosa.